Més mà dura

ACTE DE LA CONSELLERA A SANT CUGAT

Rigau demana deixar els mètodes d'ensenyament "suaus" per acabar amb el fracàs escolar

"Encara que diguin que és el passat, en realitat és el futur", afirma la titular d'Ensenyament

Dissabte, 26 de febrer del 2011 - 17:54h
Europa Press/Barcelona

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha incidit aquest dissabte en la importància de deixar de banda els mètodes d'ensenyament "suaus" com a mesura per combatre el fracàs escolar. Ha assegurat que això va en la línia de la metodologia que s'aplica a Europa i que "encara que diguin que és el passat, en realitat és el futur".

En un discurs durant la clausura de la 4a Trobada Familiar de l'Escola Cristiana a Sant Cugat del Vallès, Rigau també ha demanat a les famílies implicació contra el fracàs escolar, informa la conselleria en un comunicat.


El Periódico 26/02/2011

Bullying a una escola catòlica de Madrid

"ACTITUD OMISSIVA", SEGONS LA SENTÈNCIA

Un col·legi de Madrid, condemnat a pagar 40.000 euros per no protegir un alumne maltractat

La direcció del centre no va contactar amb els pares dels alumnes maltractadors

Dimecres, 6 de abril del 2011 - 13:12h

EUROPA PRESS / Madrid

Un Jutjat de Primera Instància de Madrid ha condemnat el col·legi d'Alcorcón (Madrid) de la congregació Hermanas del Amor de Dios a abonar 40.000 euros als pares d'un exalumne. Aquest va ser assetjat per un grup de companys de forma "continuada i reiterada en el temps" quan cursava primària sense que el centre prengués mesures per evitar-ho.

El tribunal estima íntegrament la demanda dels pares del menor per entendre que "no consta" que la direcció del centre parlés amb els pares dels menors implicats en agressions i amenaces a l'alumne assetjat.

La sentència diu que "resulta més greu l'actitud omissiva" del centre quan coneix les denúncies de la família per un dels pares dels nens assetjadors, ja que els responsables del col·legi "no fan cas" de tal informació ni la comuniquen als progenitors d'altres alumnes implicats.

El tribunal evoca la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid del 2008 sobre un cas similar, en la qual es basa la demanda, en què va quedar constància que l'assetjat estava "sense cap protecció per aquells que havien d'haver-l'hi dispensat" (els responsables del centre), en un àmbit que escapa a l'atenció dels pares.

També cita la sentència l'article 1.903 del Codi Civil: "Les persones o entitats que siguin titulars d'un centre docent d'ensenyament no superior respondran pels danys i perjudicis que causin els seus alumnes menors d'edat durant els períodes de temps en què els mateixos es trobin sota el control o vigilància del professorat del centre, desenvolupant activitats escolars o extraescolars i complementàries".

Informes pericials i entrevistes amb el personal com a proves

El Jutjat té en compte un informe pericial d'un psicòleg i una educadora aportat pels demandants i gravacions efectuades per la mare de converses amb la directora del centre, la psicòloga i alguna professora. Aquestes no van ser impugnades ni contradites per la part demandada, excepte en la seva valoració, segons explica la sentència.

D'aquestes gravacions se'n desprèn el fustigament al menor de manera contínua, com vénen a reconèixer en les converses tant la directora com la psicòloga. Aquest reconeixement no va servir per tranquil·litzar la mare. "Res menys tranquil·litzador que confirmar unes sospites d'assetjament continuat al menor", postil·la la sentència.

L'entitat religiosa és condemnada com a titular del centre concertat on estudiava l'alumne quan era assetjat i haurà d'abonar també els interessos des que es va presentar la demanda i les costes judicials.

El Periódico 06/04/2011

"Els petits lladres van a la presó, els grans lladres presideixen bancs". Entrevista a Arcadi Oliveres

Singulars - 28/03/2011 43.17

Arcadi Oliveres

És un rebel, un activista social, una d'aquelles persones convençudes que canviar el món és possible. És l'economista Arcadi Oliveres, professor del departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i Pau. Oliveres, que sempre s'ha mostrat crític amb el poder polític i econòmic, és, en aquests moments, una de les veus que s'alcen amb més contundència contra el que ell anomena "les perversions financeres" del sistema capitalista. Arcadi Oliveres denuncia sense embuts els que ens han portat a la crisi actual: els especuladors que mouen bilions i bilions de dòlars sense que ningú els posi cap fre. Ens diu que el capitalisme financer és pervers i genera desigualtats i injustícies, i que cal plantar-hi cara i canviar-lo. En el seu últim llibre, "Aturem la crisi", Arcadi Oliveres ens fa una crida a rebel·lar-nos contra els màxims responsables de la crisi, els poders financers, i també assenyala els punts febles de la nostra societat de consum desenfrenat, deslocalitzacions i democràcia afeblida. Diu que només podem aturar la crisi amb un canvi de mentalitat i si tothom pren consciència que hem de demanar responsabilitats a polítics i poders econòmics.

 

Alumnes que no fan res

 Aquest acudit de Forges és de l'any 2010

EDUCACIÓ

Dos de cada deu alumnes d'ESO “no fan res” 

Un informe destinat al departament d'Ensenyament assenyala que els estudiants “de vegades aprenen alguna cosa”. A més, la UE es replanteja el model de la beca Erasmus, que podria patir fortes retallades si la situació econòmica no millora

 

REDACCIÓ

Barcelona | Actualitzada el 03/04/2011 18:30

El model educatiu de l'ESO trontolla, segons un informe de la Junta Central de Directors de Secundària que ha difós RAC1. Aquest informe, encarregat per la conselleria d'Ensenyament, assenyala que els centres s'han convertit en “llars d'infants” en què entre el 15 i el 20% dels alumnes “no fan res” i la resta “de vegades aprenen alguna cosa”. L'informe també indica que quart d'ESO és un curs massa fàcil i això provoca el fracàs dels alumnes a l'hora d'encarar el batxillerat o els cicles formatius.

L'anàlisi dels directors dels centres relaciona la negativa de dos de cada deu alumnes a participar en les activitats del grup amb l'excessiva permissivitat dels pares amb els joves. El resultat: més problemes a les aules i menys resultats acadèmics. L'informe també assenyala les jornades excessivament llargues i amb massa hores de permanència al centre o les assignatures molt extenses, detallades i repetitives com a causes del fracàs estudiantil.

Retallades a l'Erasmus

 
RAC1 també ha tingut accés a les converses que tenen lloc al sí de la Unió Europea sobre una possible retallada a les partides dedicades a la beca Erasmus, que permet cursar una part dels estudis a un altre país de la UE. Fins al 2013, el pressupost de la beca Erasmus està assegurat però aleshores s'haurà de replantejar la partida que aportarà fons durant els següents sis anys. Segons reconeix l'administrador de la Comissió Europea, Antoni Montserrat, l'Erasmus és “un dels principals programes candidats a patir fortes retallades” si la situació financera no millora.

Actualment, el 4% dels estudiants europeus ha cursat en algun moment de la carrera una beca Erasmus. Això, traduït en xifres, significa que des que la beca es va implantar fa 14 anys, 50.000 estudiants catalans han viatjat a l'exterior per estudiar. Al conjunt de la Unió, han estat dos milions. Cada any, Europa inverteix 467 milions d'euros en subvencionar aquests estudis.

Ara 04/04/2011

Crackòvia 21/03/2011

 

 

Polònia 24/03/2011

 

CiU i Artur Mas patinant... en patinet... amb il·lusió!

Joana Ortega, diplomada en guions d'humor

 Chacón i les seves amigues del Baix llobregat, les 'primàries'

Oriol Pujol destrueix documents comprometedors

Rubalcaba i els barons: "somos socialistas pero aún hay clases"

 

"Jaume I, memòria d'un rei", documental de Pasqual Maragall

Documental - 12/09/2010 56.27

"Jaume I, memòria d'un rei"

El president Pasqual Maragall és el conductor d'aquest documental sobre la figura del rei Jaume I, el conqueridor de Mallorca i de València, i el rei més admirat pels catalans. Maragall va visitar els llocs més emblemàtics de la vida del rei i es va fer acompanyar per alguns dels principals especialistes sobre Jaume I. El documental recorre, de la mà del president, des del castell de Montsó -on es va criar Jaume I- fins al monestir de Poblet -on és enterrat-, passant per Mallorca, València i Barcelona. Maragall s'entrevista amb historiadors, amb conservadors de museus, i fins i tot amb la presidenta del Consell de Mallorca o amb l'abat de Poblet. A més, diversos moments de la vida de Jaume I han estat recreats expressament per al documental.

 

Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, 27 de juliol del 1276)

An Education (2009)

An Education (Lone Scherfig, 2009)

La millor escola és la vida. L'experiència vital és allò que resulta veritablement educatiu. Malauradament, tots hem de passar per la institució escolar per tal de certificar la nostra validesa com a ciutadans. Tanmateix, els llibres no ensenyen res sobre l'amor.