Dia 30 de juny. Obro la porta de la meva habitació i em trobo, a sobre de la teulada de la casa veïna, a 'orelles tacades' donant de mamar al nouvingut. És femella! Qui ho havia de dir. Bé, sempre ha tingut un aspecte refinat i una mirada seductora. Però fins avui no ho he sabut del cert. Mentrestant, el suposat pare de la nova criatura, un moix enorme però tímid, de color blanc i gris, es passeja per les teulades amb posat desconcertat per aquesta curiosa relació entre les bèsties animals (ells) i les bèsties humanes (o sigui, jo). Em mira i no sap què fer, ni què dir -tot i que té ben poca cosa a dir-. 'Orelles tacades' -fou premonitori posar-li un nom en femení- se sent la protagonista de l'escena d'aquesta tarda, la model observada per tothom. Exòtica, intrigant, bella. Comencen les meves vacances!