divendres, 29 de març del 2013

"Airplane!" (1980) [10/01/2013]










Nota: 4


Aprofitant l'èxit de la pel·lícula Airport, els autors d'Airplane! van construir una comedia absurda i barruera que va marcar tota una època en la història del cinema i que, per a molts (no és el meu cas), ha esdevingut un objecte de culte. A mig camí entre l'obra mestra dels Monty Pyton i les pel·lícules espanyoles de la transició, Airplane! és un seguit d'sketches que, per una banda, parodien escenes famoses en el món del cinema (no només relacionades amb els avions) i, per l'altra, porten fins a l'extrem allò políticament incorrecte o escatològic. Resulta inoblidable l'interrogatori del pilot de l'avió al seu jove convidat a la cabina de l'avió: "T'agraden les pel·lícules de gladiadors?". Malgrat la seva gosadia, crec que el temps ha maltractat aquest film fins a l'extrem d'haver-lo tornar massa absurd per als gustos del segle XXI, amb escenes massa intel·ligents per ser enteses pels joves d'avui dia i d'altres massa grolleres per resultar gracioses a ulls dels adults. Cal veure-la per opinar.

Polònia 28/03/2013




Polònia 28/03/2013

TV3 presenta un nou capítol de "Polònia", l'espai de sàtira política que dirigeix Toni Soler. En aquesta edició, el papa Francesc fa el seu debut al programa. El nou cap de l'Església catòlica, interpretat per Sergi Mas, descobreix els secrets que comporta el seu càrrec i intenta començar a implementar les primeres mesures per modernitzar la institució. Però no serà una feina fàcil.

A Catalunya, Oriol Pujol (Queco Novell), imputat pel "cas ITV", s'acomiada dels seus companys i companyes de Convergència i continua delegant les seves responsabilitats. Artur Mas (Bruno Oro) demana al seu govern que obri totes les vies de diàleg possibles amb Madrid. Per aconseguir-ho, el president instal.la una centraleta telefònica al Palau de la Generalitat. A més, Mas i Francesc Homs (Pep Plaza) es troben amb seriosos problemes quan intenten aconseguir medicaments en una farmàcia.

Al Telenotícies, Raquel Sans (Mireia Portas) alerta sobre una nova banda d'atracadors que actua per tot Europa. Coneguda com "la banda dels alemanys", l'últim cop l'han fet a Xipre. A més, es presenta un nou programa de televisió que farà furor: "Patatxof! Polítics a l'aigua". L'únic programa on es podrà veure un polític mullar-se.

Polònia 21/03/2013




Polònia 21/03/2013

TV3 presenta un nou capítol de "Polònia", l'espai de sàtira política que dirigeix Toni Soler. En aquesta edició, Mariano Rajoy (Queco Novell) anima el govern espanyol a fer un "Harlem shake". El president creu que apuntant-se al ball de moda a internet, ell i els seus ministres guanyaran popularitat i semblaran més simpàtics.

A Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho (Agnès Busquets) decideix canviar l'escorta dels Mossos d'Esquadra per una de la Policia Nacional. El problema arriba quan la líder del PP ho ha de comunicar al mosso que fins ara l'acompanyava a tot arreu. Artur Mas (Bruno Oro) intenta viatjar a l'estranger per explicar el procés sobiranista, però el govern espanyol no sembla disposat a facilitar-li les coses.

El programa s'infiltra al conclave vaticà per descobrir com funciona realment el procés per triar un nou papa. Entrant allà on ningú més no pot arribar, trobarà sorpreses del tot inesperades. Mentrestant, Joan Salvat (Fermí Fernàndez) presenta un "Sense ficció" dedicat a la davallada del nombre de baixes laborals per culpa de la crisi.
A més, Artur Mas (Bruno Oro) dedica el seu monòleg a la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

"Jennifer's Body" (2009) [08/01/2013]

Jennifer's Body (Karyn Kusama, 2009)















Nota: 5


Producte prescindible però digerible qualsevol nit d'avorriment i crispetes. Mescla de gèneres de terror i high school teenagers, Jennifer's Body és la típica pel·lícula sobre possessions demoníaques creada per al lluïment de la hipersexual Megan Fox, amb dosis de sexe, efectes especials visuals, escenes violentes -convenientment amplificades amb cops d'efecte sonors molt exagerats- i imatges impactants de sang i fetge. En definitiva, una còpia més de les mítiques pel·lícules de veritable terror dels anys 70 i 80. Es deixa veure (una vegada i prou).
 

Singulars 20/03/2013: Santiago Niño Becerra (i Hans-Werner Sinn) pronostica que Espanya sortirà de la crisi l'any 2023


Singulars 20/03/2013

Santiago Niño Becerra: apunts de futur


En les seves previsions de futur, ens diu que la crisi acabarà entre el 2020 i el 2023 i que a Espanya tornarem a les xifres de PIB que teníem al 2001, però amb estàndards de vida dels anys 80. Niño Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica de l'Institut Químic de Sarrià, ens diu també que no es podran generar llocs de treball per a l'actual població activa espanyola, que és de 23 milions de persones.

Anem cap a una societat on un 30% treballarà moltes hores al dia, un altre 30% treballarà a temps parcial i en treballs precaris i un altre 30% no treballarà pràcticament mai.



 

HANS-WERNER SINN | Presidente del IFO 

“España tendrá 10 años más de crisis y una devaluación interna del 30%”

El presidente del prestigioso instituto económico alemán aconseja a Rajoy que siga el modelo alemán

Claudi Pérez Bruselas 2 MAR 2013 - 22:24 CET

No debe ser fácil ser Angela Merkel. La canciller alemana lleva años dictando la política económica europea y se enfrenta, por el flanco izquierdo, a un nutrido grupo de brillantes economistas —los Stiglitz, Krugman, Blanchard y tantos otros— que consideran que las ideas neoliberales están incrustadas en las infraestructuras básicas de Berlín y de Europa, y que advierten que la austeridad no va a generar ni el crecimiento ni la confianza que nos prometían Berlín y Bruselas. Justo al otro lado, hay un segundo grupo que acusa a Merkel de blandengue. Sostienen que Berlín debería oponerse frontalmente a las políticas europeas, desde los rescates a las medidas extraordinarias del BCE, porque son una especie de placebo: la terapia equivocada que no va a conseguir más que retrasar el imprescindible y dolorosísimo ajuste que está por venir. Hans-Werner Sinn, presidente del influyente think tank alemán IFO, es quizá el máximo exponente de esa facción que reclama a Merkel que se oponga a casi todo, que sostiene que la oleada de austeridad no ha hecho más que empezar.

Controvertido, dogmático, con fama de riguroso y con ese aire peculiar que le dan la barba de Capitán Ahab y un poso ideológico que le convierte en una especie de Moby Dick de la economía, Sinn es lo más parecido a una estrella del pop entre los economistas alemanes. Sus libros —con títulos esperanzadores: ¿Puede salvarse Alemania?— se venden como rosquillas. Sus charlas llenan auditorios. Sus opiniones tienen una formidable tracción, hasta en la cancillería, a quien se enfrenta cuando considera que cede demasiado ante Europa. Agitador y propagandista de sí mismo, en el arranque de la crisis detonó todas las alarmas con un vaticinio apocalíptico: “Dentro de unos años, nuestros hijos se verán obligados a ir al Sur de Europa a recuperar nuestro dinero”. Ahora, proclama que el Sur tiene que acometer una sensacional devaluación interna, y que ya no hay excusas: eso o el final del euro. Llegado desde Múnich, Sinn recibe a este diario en la sede del Centro de Estudios Políticos Europeos (CEPS) en Bruselas. Pega duro. Pero curiosamente algunas de sus recetas coinciden con las de sus antagonistas más zurdos y neokeynesianos. Cosas de esa lasaña de complejidades en la que se ha convertido la economía europea.

Pregunta. Considera que el Sur apenas ha iniciado la senda de ajustes. ¿De qué han servido entonces tres años de austeridad? 

Respuesta. El efecto tango que provocó el euro durante años requiere ahora de un fuerte reequilibrio. No hay soluciones fáciles: va a ser doloroso. Hay tres alternativas. Una: devaluación interna en el Sur. Dos: devaluación interna en el Sur a través de una expansión en el Norte. Y tres: salida del euro de algunos países. Lo más probable es una combinación de esas opciones. España, Portugal y Grecia necesitan una devaluación interna del 30%; Francia, del 20%; Italia, un recorte de precios del 10%. A la vez Alemania debe encarecerse un 20%. Es cierto que desde el arranque de la crisis hubo ajustes en la periferia, pero escasos en general. 

P. ¿Qué le espera a España? 

R. La ventaja de España es su potencial para recuperar competitividad. Ha mostrado flexibilidad, y eso hace posible mejorar vía exportaciones. La desventaja es su deuda externa, de más de un billón de euros. Pero lo más importante es la competitividad, y ahí soy medianamente optimista. A la vez, no tengo dudas de que les espera una década, incluso más, de austeridad hasta llegar a esa devaluación interna del 30%.


P. ¿Final del túnel para... 2023?

R. Sí, algo así, porque las primeras medidas acaban de aprobarse. Cuando Alemania entró en crisis, allá por 1995, no empezó a levantar cabeza hasta 2002, siete años después. España necesita un lapso de tiempo equivalente hasta que la sociedad y los políticos entiendan la gravedad de la crisis, hasta generar el entorno que permita hacer reformas. Eso está llegando. A partir de ahí hay que esperar otra década más para que los esfuerzos den resultado.

P. ¿Alemania no debería cambiar de política para hacer más suave esa travesía del desierto?

R. Alemania puede expandirse; otros países con superávit pueden hacer lo mismo. Lo preferible es que el ahorro alemán no se vaya a otros países, sino que cree una burbuja en casa. Las fuerzas del mercado van a favorecer ese movimiento, aunque con Alemania no es sencillo. Ya hay un incipiente boom de la construcción, y los precios y salarios van hacia arriba junto a la economía. La competitividad de la exportación va a bajar gradualmente.

P. ¿Así de fácil?

R. Quizá no. Alemania no va a expandirse tan rápido como lo hizo el Sur cuando nosotros lo necesitábamos: los alemanes tenemos una relación paranoica con la inflación. Pero hay cosas que pueden ayudar: una devaluación fiscal en la periferia (reducir las cotizaciones sociales y subir el IVA) facilitaría las cosas. Además, debe haber quitas significativas en el Sur: algunos países no pueden satisfacer sus deudas, y eso es mejor que los rescates.

P. ¿Y mutualizar deuda?

R. Es la receta adecuada para resucitar conflictos. Lo demuestra la historia de EE UU.

P. El FMI, que no es precisamente heterodoxo, defiende la mutualización. Y mantiene que el exceso de austeridad europeo es contraproducente.

R. En la zona euro la austeridad es inevitable. Es un proceso extremadamente difícil, pero no hay alternativa. Algunos querrían menos ajustes. Lo entiendo. Pero menos austeridad supondría menos sufrimiento ahora a cambio de más dolor en el futuro y de aumentar el riesgo de ruptura del euro. No hay que hacerse ilusiones con el dolor que viene. Será duro. Las devaluaciones internas pueden ser crueles. Pero si algún país cree que va a ser demasiado, se puede salir del euro.

P. Es el caso de Grecia, según su tesis. ¿Y España?

R. No creo que España tenga que salir. Grecia sí: está en una situación tan desesperada, no podrá prosperar en el euro. Las actuales exigencias europeas sacrifican a una generación a un desempleo masivo. Portugal está en una situación similar.

P. ¿Qué papel juega el BCE?

R. El BCE ha empleado una lógica convincente a fin de no permitir el colapso. Pero imprimir dinero infravalorando los riesgos no es una solución a largo plazo. Se ha aliviado el dolor, pero con ello solo se posponen los ajustes necesarios. El BCE, la Comisión y el FMI diagnosticaron mal la crisis, como si fuera un problema puramente fiscal y financiero, sin caer en la pérdida de competitividad del Sur. Por eso hemos acudido a apaños en lugar de buscar soluciones reales. Existen serios riesgos de desestabilización de seguir con esa política de rescates.

P. En España existe la sensación de que el Gobierno alemán agrava la crisis con declaraciones y decisiones malintencionadas...

R. Depende... La crisis se generó por el excesivo flujo de capitales de Alemania hacia el Sur; eso sobrecalentó las economías de la periferia y las hizo dependientes del crédito externo. Los mercados han entendido ese error; lo están corrigiendo. Pero no te puedes lavar la cara sin mojarte.

P. ¿Un consejo para Rajoy?

R. Rajoy debe aprobar otra reforma laboral que flexibilice los salarios a la baja. Eso hizo Schröder en 2003. Eliminó el salario mínimo y laminó el Estado del Bienestar privando a millones de personas de sus ayudas sociales: eso causó disturbios y protestas. Le costó el cargo. Sin embargo, se trataba de la política adecuada. Puede que con eso Rajoy no consiga gobernar mucho tiempo, pero eso es lo que España necesita.

P. Aconseja germanizar España: trasladar el modelo alemán a toda Europa.

R. Esa es la única posibilidad.

dijous, 28 de març del 2013

Els meus gats: branques i branquetes [16/07/2012]

Dia 16 de juliol. El petit nouvingut se'n va d'aventura. Aquell homenot imbècil, gras i barbut que va talar l'ametller que hi havia davant de casa meva va deixar la teulada plena de branques mortes. En aquesta teulada vella i tenyida de líquens l'aventurer exercita els seus instints amb les restes del cadàver vegetal assassinat per l'idiota. Algun dia aquestes branquetes seran altres gats o enemics als quals caldrà enfrontar-se. O l'aliment necessari per sobreviure.


"Suïcidi perfecte", de Petros Màrkaris


SUÏCIDI PERFECTE


Títol: Suïcidi perfecte
Autor: Petros Màrkaris
Any: 2003
Editorial: Tusquets Editors (L'Ull de Vidre), 2012
Edició: 1a
ISBN: 978-84-8383-431-2
Nº de pàgines: 404

Exemple de novel·la negra de tall clàssic però ambientada en la més posmoderna societat decadent i fracassada del capitalisme del segle XXI. Màrkaris ens ofereix un altre cas del comissari Kharitos, aquesta vegada situada a la Grècia pre-olímpica plena d'ex-comunistes corruptes, policies ineficaços, obres públiques malversades, periodistes estúpids, immigrants explotats i polítics estafadors. Un retrat social realista escrit abans de l'inici de la crisi que permet entendre el col·lapse de l'Europa del Sud, amb dosis d'humor familiar al més pur estil de les comèdies italianes protagonitzades per Loren i Mastroianni. Una forma d'entendre la nostra realitat de manera divertida, entretinguda i enriquidora. I amb estil. Molt recomanable.
 

Barcelona Secreta (Canal Historia)



dimecres, 27 de març del 2013

"Lost in Translation" (2003) [06/01/2013]

Lost in Translation (Sofia Coppola, 2003)

Nota: 10(!)


Pel·lícula intimista, espiritual i nostàlgica d'una Sofia Coppola en estat de gràcia que amb Lost in Translation va filmar la que segurament és la seva millor obra. Amb el rerefons de la ciutat de Tòquio, dues ànimes perdudes xoquen frontalment en els passadissos i en el bar d'un hotel claustrofòbic de la capital nipona. L'actor cansat i avorrit "connecta" immediatament amb la noieta solitària i sense plans de futur fent esclatar una catarsi que donarà resposta als seus dubtes. Tanmateix, ni l'atracció sexual que senten mútuament ni la compenetració espiritual que els uneix, aconsegueix que facin una passa endavant per girar pàgina i canviar de cicle vital. Les seves decisions els portaran a les mateixes vides que els han conduït fins a aquell hotel, fent certa aquella sensació que tots hem tingut alguna de vegada de voler-ho canviar tot per quedar-nos després allà on som. Per por, inseguretat o pel motiu que sigui. En definitiva, un retrat impecable i magníficament interpretat dels moments de buidor i desencís que tots patim almenys una vegada a la vida i que es veu agreujat quan hom visita un lloc com Japó. Un país on tot sembla igual al que ja coneixem però que, al capdavall, resulta ser completament diferent al que hem vist i sentit al llarg de les nostres vides. Una obra mestra.

  L'acció de la pel·lícula transcorre a l'hotel Park Hyatt de Tòquio, al barri de Shinjuku. La fotografia és meva. La vaig realitzar al mes de febrer de 2009 des del meu hotel en aquest barri. L'hotel Park Hyatt no apareix a la imatge però està situat a la dreta d'aquests edificis.
  

dijous, 21 de març del 2013

"Die Ehe der Maria Braun" (1979) [05/01/2013]


  






Nota: 8


Podria ser que Fassbinder s'inventés la vida d'aquesta dona, Maria, per explicar-nos la història de l'Alemanya de postguerra. O potser simplement construí un personatge femení -en un context històric particularment dramàtic- que li va servir per parlar-nos de la mort, la soledat i la supervivència. Sigui com sigui, el matrimoni de Maria amb un oficial de l'exèrcit -el mateix dia en què Hitler es casava amb Eva Braun- és el punt de partida d'aquesta història. Després vindrá la suposada mort del marit, la misèria dels anys immediatament posteriors a la finalització del conflicte, la "ressurrecció" del marit i la separació del matrimoni -mentre Alemanya es dividia en dos-, el "miracle econòmic", tant de Maria com del país. El director segueix en tot moment a la protagonista, ens transmet la seva evolució al llarg del temps i en aquell context històric. Si volia parlar-nos d'història o de l'amor només ell ho sabia. Segurament volia dir-nos que, en el fons, són dos fets inextricables. En definitiva, una obra mestra.

divendres, 15 de març del 2013

Els negocis bruts de la família Pujol (CiU)


El comité electoral de CIU fue víctima del pánico esta semana cuando
conoció la filtración del texto del Registro Mercantil que detalla 73
de las sociedades vinculadas al Secretario General de Convergencia,
Oriol Pujol Ferrusola, y sus hermanos. Los hijos de Jordi Pujol
participan (o han participado recientemente) en al menos 73 sociedades
mercantiles –ver mas abajo la lista del Registro Mercantil-. A este
listado hay que sumarle las empresas valoradas en varios millones de
euros que tienen en el extranjero (como el Hotel Encanto, de 5
estrellas y en México o el puerto de Rosario en Argentina) además de
aquellas compañías en las que esta dinastía política de recientes
millonarios participa de manera indirecta.

Para hacerse una idea de la magnitud de la fortuna atesorada, decir
que tan solo una de las 73 sociedades con presencia de los Pujol
Ferrusola, Europraxis, fue vendida por Josep Pujol a Indra en 2003 por
44 millones de euros. Europraxis, creada y gestionada por Josep Pujol,
facturó durante décadas millones de euros a clientes que a su vez eran
contratistas de la Generalidad que encabezaba su propio padre: don
Jordi Pujol. Con semejante montaje, es comprensible lo difícil que
debe resultar resistirse a pedir más autonomía, cuando no directamente
la independencia.

En CiU mandan hoy los hijos de don Jordi; algunos son hijos
biológicos, como Oriol y Josep, otros como Mas, Alavedra, o Prenafeta
son hijos ideológicos. No obstante, todos los citados tienen en común
una cosa: el haber sido investigados por Hacienda, la Justicia o ambas
a la vez (como las ITV de Oriol). En otros casos, los discípulos de
Pujol fueron directamente encarcelados por corrupción. A Alavedra,
Prenafeta y Millet les unen tres cosas: su abultado patrimonio, su
paso por prisión acusados de corrupción y cobro ilegal de comisiones y
su amor por CiU y la hoy muy rica familia Pujol, a cuyas bodas nunca
faltan.

Durante sus 23 años al frente del Govern, Jordi Pujol cultivó una
fachada de austero médico de familia preocupado por el país que
hipnotizó al votante durante décadas. Pero la realidad era otra: su
esposa, hijos y allegados, participaban en un mosaico de prosperas
empresas que les hizo tan ricos como para que en solo en el ejercicio
fiscal de 2004 el erario le reclamase a uno de ellos –Josep- 18
millones de euros en impuestos atrasados. Todo esto siempre según
información pública del Registro Mercantil y Hacienda. 73 sociedades
dan de sí para mucho. En unos casos, estas sociedades se dedicaban a
trabajar para grandes empresas que simultáneamente o más tarde eran
contratadas por las administraciones controladas por CiU. Otras veces
intermediaban en operaciones inmobiliarias con grandes
recalificaciones de por medio. Véase por ejemplo las acciones
vinculadas a las construcciones del Fórum "Forrum" de Barcelona o las
Olimpiadas.

El comité electoral de CiU vive aterrorizado ante la posible respuesta
electoral a la corrupción masiva que devora a este partido. Este
órgano conoce el malestar del votante catalán, indignado por el
expolio del que ha sido víctima por parte de CiU y sus hoy millonarios
líderes y familiares, según el juez.


El listado de empresas en las que tiene presencia la familia Oriol
Pujol y sus hermanos, según el Registro Mercantil es el siguiente:




PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Administrator único PUJART S.L.


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Administrador único ERISONO LONGIANO S.L.


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Administrador PROJECTES BARCELONA SL


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Socio PUJART S.L.


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Apoderado INICIATIVES MARKETING I INVERSIONS SA


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Apoderado PROJECT MARKETING CAT S.L.


PUJOL FERRUSOLA JORDI Tarragona Apoderado INTER ROSARIO PORT SERVICES


SOCIEDAD ANONIMA.


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Vicepresidente INICIATIVES


MARKETING I INVERSIONS SA


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Consejero delegado INICIATIVES


MARKETING I INVERSIONS SA


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Administrador VINTIQUATRE S.L.(EXTINGUIDA)


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Administrador HITECH GENERAL


CONSULTING S.R.L.


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Consejero HOT LINE COMPUTER SA


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Consejero INICIATIVES MARKETING I INVERSIONS SA


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Consejero CATEXPRESS SA (EN DISOLUCION)


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Consejero HISPANO QUIMICA SA (EXTINGUIDA)


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Consejero INTRADEX GOLF S. L.


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Consejero VINTIQUATRE S.L.(EXTINGUIDA)


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Secretario CATEXPRESS SA (EN DISOLUCION)


PUJOL FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Secretario INTRADEX GOLF S. L.


PUJOL FERRUSOLA JOSEP Barcelona Consejero INVERSIONES PROMOCRIM S.L.


PUJOL FERRUSOLA JOSEP Barcelona Consejero PROMOMED RESIDENCIAL MEDITERRANEO S.A.


PUJOL FERRUSOLA JOSEP Barcelona Apoderado EUROPRAXIS ATLANTE S.L.


PUJOL FERRUSOLA JOSEP Barcelona Ex-Administrador PROJECTES BARCELONA SL


PUJOL FERRUSOLA JOSEP Barcelona Ex-Consejero LABORATORIOS FAVEA SA


PUJOL FERRUSOLA JOSEP Barcelona Ex-Consejero AGRUPACIO MUTUA DEL


COMERC I DE LA INDUSTRIA MUTUA DE ASSEGURANCES I REASSEGURANCES A


PRIMA FIXA


PUJOL FERRUSOLA JOSEP Madrid Ex-Consejero MERCADOS Y GESTION DE VALORES AV SA


PUJOL FERRUSOLA JOSEP Barcelona Ex-Consejero EUROPRAXIS CONSULTING


HOLDING S.L. (EXTINGUIDA)


PUJOL FERRUSOLA JOSEP Madrid Ex-Consejero LABIERNAG S.L. (EXTINGUIDA)


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Presidente LONGSHORE S.L.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Administrador único DRAGO CA PITA L S.L.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Melilla Administrador TRES FORCAS CA PITA L S.L.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Palmas (Las) Administrador BAHORUCO PARK S.L.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Palmas (Las) Administrador ARQUILLO RESORT S.L.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Palmas (Las) Administrador SERVIFONIA PLUS


SOCIEDAD LIMITADA.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Secretario OPTIMUS SUBASTAS ON LINE S.A.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Socio JASMUND SPAIN S.L.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Apoderado S FERNANDO RESORT BAHIA SUR SL.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Apoderado SAMOS SERVICIOS Y GESTIONES S.L.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Ex-Presidente SAMOS SERVICIOS Y GESTIONES S.L.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Ex-Vicepresidente SAMOS SERVICIOS Y


GESTIONES S.L.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Ex-Consejero delegado TASIBERICA SA


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Ex-Consejero delegado INMOCLICK ONLINE S.A.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Melilla Ex-Administrador único TRES FORCAS CA PITA L S.L.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Palmas (Las) Ex-Administrador único SERVIFONIA


PLUS SOCIEDAD LIMITADA.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Ex-Administrador único LONGSHORE S.L.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Ex-Consejero INMOCLICK ONLINE S.A.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Ex-Consejero SAMOS SERVICIOS Y GESTIONES S.L.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Ex-Consejero TASIBERICA SA


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Ex-Secretario INMOCLICK ONLINE S.A.


PUJOL FERRUSOLA OLEGUER Madrid Ex-Apoderado INMOCLICK ONLINE S.A.


PUJOL FERRUSOLA MIREIA Barcelona Administrador FISIOART S.L.


PUJOL FERRUSOLA ORIOL Barcelona Ex-Consejero EMPRESA DE PROMOCIO I


LOCALITZACIO INDUSTRIAL DE CATALUNYA SA


PUJOL FERRUSOLA ORIOL Barcelona Ex-Consejero BARCELONA PROMOCIO


INSTALLACIONS OLIMPIQUES S.A. (EXTINGUIDA)


PUJOL FERRUSOLA ORIOL Barcelona Ex-Secretario DESARROLLOS ESPECIALES


DE SISTEMAS DE ANCLAJE SA


PUJOL Y FERRUSOLA JORDI Vizcaya Ex-Consejero CONSULTING CENTRO ESPAÑA SA


PUJOL I FERRUSOLA JORDI Barcelona Administrador único PROJECTES BARCELONA SL


PUJOL I FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Socio HIDROPLANT SA (EXTINGUIDA)


PUJOL I FERRUSOLA JORDI Barcelona Ex-Socio VINTIQUATRE S.L.(EXTINGUIDA)


PUJOL FERRUSOLA PERE Barcelona Ex-Apoderado ENTORN SL ENGINYERIA I


SERVEIS. (EXTINGUIDA)


PUJOL FERRUSOLA JOSEP MARIA Barcelona Ex-Consejero delegado SOLUCIONES


INFORMATICAS INDUSTRIALES GDI S.L.


PUJOL FERRUSOLA JOSEP MARIA Barcelona Ex-Consejero SOLUCIONES


INFORMATICAS INDUSTRIALES GDI S.L.


PUJOL FERRUSOLA JOSEP MARIA Barcelona Ex-Secretario SOLUCIONES


INFORMATICAS INDUSTRIALES GDI S.L.


PUJOL FERRUSOLA MARTA Barcelona Ex-Socio HIDROPLANT SA (EXTINGUIDA)

dimecres, 13 de març del 2013

"Damals in der DDR T1" (2004) [02/01/2013]












Nota: 10
Enllaç a Tots Rucs: Segle XX

Primer episodi sencer: 


Amb el títol "La vida darrere el mur", el programa Segle XX del Canal 33 va emetre fa uns quants anys els quatre episodis de la primera temporada d'aquesta sèrie alemanya ('Amor fraternal', 'Un mur fet de pedra', 'El miracle econòmic' i 'Un partit sense poble'). Es tracta d'un conjunt de documetals -coproduïts per MDR, WDR i Looks film TV- basats en entrevistes a ex-ciutadans de l'RDA on expliquen les seves vivències en aquest país. Tot plegat amb l'ajut de recreacions interpretades per actors en escenaris que miren de reproduir l'ambient de l'antiga República Democràtica Alemanya. D'aquesta manera, més enllà de relatar fets històrics sovint molt coneguts, aquesta sèrie ens presenta les petites històries viscudes pels seus protagonistes, des del botiguer perseguit per l'Stasi fins al paper polític d'un militant del SED o del treballador d'una empresa estatal. Uns documentals imprescindibles per poder entendre com va funcionar aquell sistema.

Retallades per a l'escola pública, subvencions per a l'Opus Dei


El presidente balear concierta tres centros educativos segregacionistas que incumplen los requisitos por 2,5 millones y a pesar de la deuda y los recortes

ANA PARDO DE VERA MADRID 06/07/2012 10:55 Actualizado: 06/07/2012 10:55

El curso 2012-2013 cuenta con tres colegios más entre los concertados, según confirma el Boletín Oficial de Islas Baleares (BOIB) del 17 de mayo: los centros del Parc Bit en Palma de Mallorca, Aladern, Llaüt y Aixa, que imparten desde infantil hasta primero de bachillerato. Los tres colegios pertenecen a la Fundació Educació i Familia Illes Balears, que encarga la asistencia espiritual de padres y alumnos al Opus Dei. Además, en los tres se practica el modelo segregacionista al separar a los hombres de las mujeres por considerar que el rendimiento de los alumnos es superior así.

La concertación de Aladern, Llaüt y Aixa ha estado cargada de polémica desde que la dirección de los centros decidió solicitarla, en 2007. Mientras que el Govern del Pacte de Progrès de Francesc Antich les denegó la concertación por considerar que no cumplía los requisitos mínimos de escolarización, el de José Ramón Bauzá decidió otorgarles la subvención para el curso 2012-2013.

El presupuesto para este concierto asciende, este primer año, a 399.000 para siete unidades del colegio Aladern, aunque el colegio sólo tiene seis actualmente (dos clases para cada grupo de niños de 3, 4 y 5 años) Asimismo, cuando entre en vigor la concertación de los tres colegios del Parc Bit, el gasto ascenderá a 2,5 millones por año, a los que habrá que sumar las incidencias.

Una deuda de 11 millones

Desde que llegó al Gobierno, José Ramón Bauzá ha recortado un 7% los presupuestos en Educación de 2012 y un 30% los gastos de mantenimiento de los centros públicos. Además, acumula deudas con los centros concertados de 11 millones. Precisamente, la confederación de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos de Baleares (COAPA) registró el miércoles en la Conselleria de Presidencia 13.140 firmas recogidas en las cuatro islas y en contra de los recortes y "por una educación equitativa y de calidad".

Al margen de a inversión pública que supone concertar tres colegios en plena obsesión de recortes por la reducción del déficit autonómico, la oposición del PSIB ha denunciado esta iniciativa de concertación porque aseguran que no cumple los requisitos mínimos de escolarización, razón por la cual el Govern de Antich se negó siempre a aceptarla, indican.

Aladern, Llaüt y Aixa se encuentran situados en la zona del ParcBit (Parc balear d'innovació tecnológica), por lo que, en primer lugar, la concertación de estos tres colegios no cumple las necesidades de escolarización de la zona. Conxa Obrador, diputada del PSIB, confirma con su descripción las imágenes de la zona del ParcBit a las que cualquiera puede acceder en internet al asegurar que se trata de "un polígono de servicios sin consolidar, en medio de suelo rústico, a 10 km. de Palma y con una vaquería de terneras Angus como vecinas más próximas". Este suelo (un solar de 7,5 hectáreas) fue concedido a la Fundació Educació i Familia Illes Balears por el Govern de Jaume Matas al precio de 25 euros por metro cuadrado, según figura en los registros de octubre de 2005.

Por otro lado, el número de matrículas para el curso 2012-2013 de las siete unidades concertadas por la Conselleria d'Educació no cumple la ratio establecida por la Ley Orgánica de Educación (LOE). El conseller d'Educació, Rafael Bosch, aseguró en el Parlament que los nuevos alumnos ascienden a 135 para siete clases (seis en el curso 2011-2012) y el número mínimo de escolares por clase debe ascender a 25 en la etapa infantil, según la LOE. Con seis clases, se computan 22,5 alumnos en cada una y con siete, 19,2.

Público.es ha intentando sin éxito que el Govern le facilitase la memoria obligatoria que justificaría este acuerdo de concertación entre la Conselleria de Bosch y la Fundació Educació i Familia Illes Balears. Pero la única justificación al mismo figura en la página 26 del BOIB del pasado 17 mayo, en una observación en letra pequeña: "Les dades relatives a l'escolarització de la zona justifiquen el concert d'aquests ensenyaments".


"As Good as It Gets" (1997) [31/12/2012]

Mejor... imposible (James L. Brooks, 1997)

Nota: 8


Comèdia romàntica al servei de l'histrionisme de Jack Nicholson. Un gai, una dona separada, un infant malalt i un trastorn obsessiu compulsiu són els ingredients bàsics per aconseguir una història de llàgrimes i somriures fàcilment assolibles. En definitiva, un argument previsible però molt digerible i agradable per a una sobretaula. Durant les gairebé dues hores de metratge l'actor protagonista nord-americà, fent d'ell mateix, es converteix en un ésser reconeixible i present en les nostres vides. Un producte fàcil, sense pretensions i agradable de veure.

Polònia 07/03/2013




Polònia 07/03/2013

TV3 presenta un nou capítol de "Polònia", l'espai de sàtira política que dirigeix Toni Soler. En aquesta edició, Mariano Rajoy (Queco Novell) i Luis Bárcenas (Cesc Casanovas) continuen el seu enfrontament, aquesta vegada en una timba de cartes. El president del govern intenta intimidar l'extresorer, però sembla que aquest té més asos a la màniga. A Catalunya, Artur Mas (Bruno Oro) i Oriol Junqueras (Cesc Casanovas) comencen a practicar per si arriba el moment en què s'han de presentar a les eleccions amb una candidatura única. Mentrestant, a la conselleria d'Interior, Ramon Espadaler (David Verdaguer) no vol carregar amb la culpa pel cas d'Esther Quintana i obliga Felip Puig (David Olivares) a abandonar el seu bat. Rubalcaba (Pep Plaza) i Chacón (Mireia Portas) recorren a un famós programa de televisió per intentar reeducar Pere Navarro (David Olivares). El líder del PSC els ha sortit rebel, va contra corrent i no vol saber res de disciplina. I després de carregar contra el matrimoni homosexual, el ministre Fernández Díaz (Cesc Casanovas) continua fent llista de totes les coses que no ajuden a perpetuar l'espècie humana. A més, Artur Mas (Bruno Oro) dedica el seu monòleg a la dimissió del fins ara fiscal superior de Catalunya, Rodríguez Sol.

"Kholodnoe leto pyatdesyat tretego" (1987) [29/12/2012]

Frío verano del 53 (Alexander Proshkin, 1987) [V.O. rus]


Baixada d'internet
Nota: 9


Excel·lent mostra del darrer cinema soviètic en plena perestroika, pocs anys abans de la desaparició de la URSS. Un cinema sense cap censura temàtica ni estilística, retent comptes amb el passat del país però sense caure en els moralismes simplistes més propis d'Occident. Al cap i a la fi, en el camp de presoners on es desenvolupa l'acció, tant els dissidents com els seus vigilants són víctimes del bandits que els segresten. Un cant a la llibertat i a la desesperació d'aquells que perderen la vida defensant allò que altres utilitzaren per escalar posicions en el poder vigent. Una metàfora de la criminalitat i corrupció que estava a punt d'envair-los per culpa de les polítiques repressives durant els darrers cinquanta anys. Tothom, al cap i a la fi, va sortint perdent. I els de sempre, van sortir guanyant.
 

MALLORCA BLACKOUT (GOB)



PROU DESTRUCCIÓ A MALLORCA!

Mallorca blackout

Der Künstler Miquel Barceló wurde 1957 in Felanitx auf Mallorca geboren und unterstützte immer schon kritische ökologische, kulturelle und soziale Bewegungen. Jetzt hat er sich mit der balearischen Umweltorganisation GOB in Verbindung gesetzt, weil er große Sorgen bezüglich der derzeitigen Politik der regierenden konservativen Volkspartei hat, die große Teile der mallorquinischen Landschaft erneut der verstärkten kommerziellen Verwertung zuführen möchte.

In einem für den GOB gemachten Kunst-Video zeigt Miquel Barceló mit schwarzen Farbklecksen auf, was passiert, wenn diese Art von Politik auf der Insel in die Wirklichkeit umgesetzt und damit letztlich zum schwarzen „Blackout“ Mallorcas führen wird. Am Schluss, so Barceló, bleibt mit dieser Politik nichts mehr übrig, warum es sich lohnen sollte, auf Mallorca Urlaub zu machen.

Miquel Barceló hat auch das Logo des GOB mit dem bedrohten Mönchsgeier kreiert, den es zum Glück auf Mallorca noch gibt.
 
 

dijous, 7 de març del 2013

"The Conspirator" (2010) [28/12/2012]

La conspiración (Robert Redford, 2010)







Nota: 8


Formalment correcta des d'un punt de vista argumental i interpretatiu, Robert Redford construeix una obra de gènere judicial i històric amb una posada en escena i un resultat previsibles. Tanmateix, el disseny de producció i la fotografia excepcionals -les llums i les ombres al jutjat- proporcionen uns moments molt intensos en aquesta història sobre els darrers dies de Mary Surratt, injustament acusada l'any 1865 d'enconbrir a l'assassí de Lincoln. The Conspirator, una pel·lícula necessària que ofereix una altra volta de rosca al tema de les conspiracions polítiques, no s'ha vist afavorida per l'estrena, uns mesos més tard, del film d'Spielberg sobre el president nordamericà. Com tota l'obra de Redford, s'ha de veure, encara que sigui només una vegada.

"Gainsbourg (Vie héroïque)" (2010) [27/12/2012]


  






Nota: 8


Amb un fil narratiu que s'apropa més a les cançons del protagonista que no pas al clàssic biopic, aquesta pel·lícula sobre la vida de Serge Gainsbourg ens acosta a la realitat del cantant francès, a les seves paranoies -amb l'aparició puntual d'un personatge fantàstic que caricaturitza el seu aspecte- i a la caiguda final en el pou de la fama, les drogues i l'alcohol. Molt entretinguda i reveladora, tot i que la interpretació de personatges vius (en aquest cas Jane Birkin i Brigitte Bardot) resulta sempre forçada i artificial.

Fins sempre, comandante!

Hasta siempre, comandante!


divendres, 1 de març del 2013

"Philby, Maestro de espías", de Phillip Knightley


PHILBY, MAESTRO DE ESPÍAS


Títol: Philby, Maestro de espías
Autor: Phillip Knighley
Any: 1989
Editorial: Ediciones B (Serie reporter), 1989
Edició: 1a
ISBN: 84-406-0909-4
Nº de pàgines: 300

Possiblement, la millor obra que s'hagi escrit mai sobre el món de l'espionatge en general i la vida d'un agent del KGB en particular. Un llibre, per cert, descatalogat en la versió espanyola i impossible de trobar més enllà d'uns quants exemplars en llibreries de segona mà. 

El periodista Phillip Knightley va entrevistar Harold Adrian Russell "Kim" Philby a Moscou durant el mes de gener de 1988, mesos abans de la seva mort en l'exili. Fruit d'aquelles converses, Knighley va escriure una biografía completíssima del controvertit espia doble britànic, gentleman format a Cambridge i comunista convençut. La virtut d'aquest llibre no rau només en el relat dels aspectes més anecdòtics de la vida de Philby (una part sempre sucosa i desitjable en aquest tipus d'històries), sinó en l'acurada documentació que va acompanyar la seva escriptura, des de llibres anteriors (un del mateix Philby) a articles periodístics sobre fets en els quals aquest espia va estar involucrat de forma directa o indirecta. A més dels detalls familiars i laborals en la vida de Kim Philby (la feina com a periodista durant la Guera Civil Espanyola, la seva participació activa en la Guerra Freda, els seus tres matrimonis), el llibre de Knightley aprofita per reflexionar sobre assumptes tan profunds com ara el dilema entre stalinisme o feixisme, els prejudicis, la política, l'amistat, la mentida i els fets més rellevants del segle XX.

Una obra imprescindible.