Nota: 10(!)
Pel·lícula intimista, espiritual i nostàlgica d'una Sofia Coppola en estat de gràcia que amb Lost in Translation va filmar la que segurament és la seva millor obra. Amb el rerefons de la ciutat de Tòquio, dues ànimes perdudes xoquen frontalment en els passadissos i en el bar d'un hotel claustrofòbic de la capital nipona. L'actor cansat i avorrit "connecta" immediatament amb la noieta solitària i sense plans de futur fent esclatar una catarsi que donarà resposta als seus dubtes. Tanmateix, ni l'atracció sexual que senten mútuament ni la compenetració espiritual que els uneix, aconsegueix que facin una passa endavant per girar pàgina i canviar de cicle vital. Les seves decisions els portaran a les mateixes vides que els han conduït fins a aquell hotel, fent certa aquella sensació que tots hem tingut alguna de vegada de voler-ho canviar tot per quedar-nos després allà on som. Per por, inseguretat o pel motiu que sigui. En definitiva, un retrat impecable i magníficament interpretat dels moments de buidor i desencís que tots patim almenys una vegada a la vida i que es veu agreujat quan hom visita un lloc com Japó. Un país on tot sembla igual al que ja coneixem però que, al capdavall, resulta ser completament diferent al que hem vist i sentit al llarg de les nostres vides. Una obra mestra.
L'acció de la pel·lícula transcorre a l'hotel Park Hyatt de Tòquio, al barri de Shinjuku. La fotografia és meva. La vaig realitzar al mes de febrer de 2009 des del meu hotel en aquest barri. L'hotel Park Hyatt no apareix a la imatge però està situat a la dreta d'aquests edificis.
