Estimat Diari,
Dimecres 25 (09:50). Reunió de tutors. L'ordre del dia és que no hi ha ordre del dia, com gairebé sempre. Es reparteixen les sancions de la setmana com si fos una partida de pòquer. Una professora d'eduació física em demana indirectament per ajudar-la en l'activitat final de curs. És una persona encantadora, no m'hi puc negar, tot i que ho faria.
Dimecres 25 (11:10). Classe de matemàtiques amb els de primer d'ESO. Un alumne diagnosticat amb TDAH insisteix en anar a beure aigua just després del primer esplai. La professora titular de la matèria i jo ens hi neguem. La resta de la classe se la passa repetint això mateix una i una altra vegada, d'una manera gairebé compulsiva. S'estira damunt de la taula gran que hi ha dins l'aula i fa voltes com si estés posseït per un esperit. Com que la professora titular només vol complir amb la classe i fugir d'allà el més aviat possible ni em consulta sobre possibles solucions a aquest conflicte ni jo m'atreveixo a suggerir-li res. Fa mesos em van parlar d'ella: odia a mort tots els mascles del gènere humà. I jo m'he atrevit a discutir-li alguna directriu marcada -sense cap autoritat legal- pel seu departament. Per cert, és la cap de matemàtiques. Odia als homes i jo en soc un. I aquell alumne segueix rebolcant-se per damunt de la taula repetint "vull anar a beure". Tanmateix, és clar, la qüestió és que passi l'hora el més aviat possible i fer constar que hem estat allà, complint amb la nostra feina de guardar els alumnes.
Dimecres 25 (12:05). Classe de matemàtiques amb els de segon d'ESO. És la classe friki. Impossible explicar els sistemes d'equacions amb dues incògnites. La professora es desespera, jo no.
