Estimat Diari,
Dia després de les eleccions municipals. Eufòria del Partit Pirata (Gorina dixit). Han demostrat ser la raça superior i, el més important, que els altres també pensen igual que ells. Cal no oblidar que Hitler va ser elegit canceller alemany mitjançant unes eleccions democràtiques.
Quan arribo a l'institut el conserge té amagada, a sota del taulell de porteria, una bandereta del partit guanyador. Possiblement es creu superior a tot el professorat. Ell no té estudis, ni ha fet oposicions, ni sap ensenyar. Però ara forma part de la classe dirigent. Igual es pensa que el faran director general. Només li falta l'uniforme.
La cap del departament d'orientació es passeja amb una cara molt llarga. Aquesta derrota té un regust doblement agre per una dona que és una cega defensora del dogma de l'escola inclusiva. La resta de la gent amb qui parlo s'ho pren amb una certa ironia. És el tema del dia, inevitablement. A la guàrdia del migdia organitzem una taula rodona entre tres professors. La conclusió: és el que la gent del poble realment vol. Doncs, endavant!
Quan vaig a demanar unes fotocòpies al conserge (de la bandereta) li faig una broma que no es pren gaire bé. Em respon -sospito que molt seriosament- que "ara ell és amic dels meus caps". Grata una mica a la superfície de qualsevol imbècil i apareixerà tot d'una un feixista. Em quedo de pedra. Si aquesta serà la seva actitud a partir d'ara la cosa pot acabar molt malament. Amb un fanàtic religiós com ell, traumatitzat possiblement perquè algun capellà li tocava els testicles quan anava a l'escola, és fa difícil conviure-hi pacíficament. Millor no dir res. Ja ho deia Jung: no existeixen els maltractadors entre la gent normal, només víctimes que posteriorment esdevenen maltractadores.
Classe de les 13:15. Pelotera amb una alumna a l'entrada de l'aula. Es queda allà palplantada, menjant un polo i desafiant-me. El polo acaba surtint per la finestra i tots dos amb cares llargues. No hi ha cap esperança amb aquesta gent. No saben què volen, ni ells ni els seus pares. És molt trist, mentre tinguin una mica de diners per menjar i beure (sobretot això darrer) la resta ho solucionen alimentant el seu ego amb discussions banals. No tenen res més. Són la escòria que necessita el partit que ahir va guanyar les eleccions municipals.
Dia després de les eleccions municipals. Eufòria del Partit Pirata (Gorina dixit). Han demostrat ser la raça superior i, el més important, que els altres també pensen igual que ells. Cal no oblidar que Hitler va ser elegit canceller alemany mitjançant unes eleccions democràtiques.
Quan arribo a l'institut el conserge té amagada, a sota del taulell de porteria, una bandereta del partit guanyador. Possiblement es creu superior a tot el professorat. Ell no té estudis, ni ha fet oposicions, ni sap ensenyar. Però ara forma part de la classe dirigent. Igual es pensa que el faran director general. Només li falta l'uniforme.
La cap del departament d'orientació es passeja amb una cara molt llarga. Aquesta derrota té un regust doblement agre per una dona que és una cega defensora del dogma de l'escola inclusiva. La resta de la gent amb qui parlo s'ho pren amb una certa ironia. És el tema del dia, inevitablement. A la guàrdia del migdia organitzem una taula rodona entre tres professors. La conclusió: és el que la gent del poble realment vol. Doncs, endavant!
Quan vaig a demanar unes fotocòpies al conserge (de la bandereta) li faig una broma que no es pren gaire bé. Em respon -sospito que molt seriosament- que "ara ell és amic dels meus caps". Grata una mica a la superfície de qualsevol imbècil i apareixerà tot d'una un feixista. Em quedo de pedra. Si aquesta serà la seva actitud a partir d'ara la cosa pot acabar molt malament. Amb un fanàtic religiós com ell, traumatitzat possiblement perquè algun capellà li tocava els testicles quan anava a l'escola, és fa difícil conviure-hi pacíficament. Millor no dir res. Ja ho deia Jung: no existeixen els maltractadors entre la gent normal, només víctimes que posteriorment esdevenen maltractadores.
Classe de les 13:15. Pelotera amb una alumna a l'entrada de l'aula. Es queda allà palplantada, menjant un polo i desafiant-me. El polo acaba surtint per la finestra i tots dos amb cares llargues. No hi ha cap esperança amb aquesta gent. No saben què volen, ni ells ni els seus pares. És molt trist, mentre tinguin una mica de diners per menjar i beure (sobretot això darrer) la resta ho solucionen alimentant el seu ego amb discussions banals. No tenen res més. Són la escòria que necessita el partit que ahir va guanyar les eleccions municipals.
Conversa interessant a les 15:05 amb el meu camarada escabellat. Si ens baixen el sou, deixem de treballar. Ja veurem...
