RETRAT D'UNA PROBLEMA SOCIAL
La 'generació mandra'
La 'generació mandra'
A Itàlia hi ha dos milions de joves de 18 a 34 anys que ni treballen, ni estudien, ni segueixen cursos de formació
Els fills no poden marxar de casa dels pares
Els fills no poden marxar de casa dels pares
ROSSEND DOMÈNECH
ROMA
ROMA
En diuen bamboches. Són els joves de trenta anys i escaig que encara viuen amb les seves famílies. Anys enrere, fins i tot una immobiliària els va dedicar uns pasquins en què els oferia hipoteques a bon preu. «¿Encara a casa?», deien sota de la foto d'un nadó més aviat crescut. L'expressió havia estat encunyada per un ministre d'Economia i va disparar un cúmul d'investigacions sobre l'anormal prolongació de la vida amb els pares. Més tard, algú va perfeccionar l'adjectiu amb l'expressió generació mandra. Però amb la crisi econòmica, tot ha canviat. No perquè s'hagin emancipat, sinó perquè no ho poden fer.
L'Institut Nacional d'Estadística (ISTAT) ha presentat aquests dies, en el seu informe anual, el retrat d'Itàlia el 2009. L'ha titulat Darrere de les xifres d'avui, la Itàlia de demà. Navegant entre números, estadístiques i comparacions, resulta que al país hi ha dos milions de joves de 18 a 34 anys que no treballen, no estudien i no segueixen cap curs de formació. No fan res. «Són una generació congelada a causa de la dependència econòmica», va escriure la sociòloga Chiara Saraceno.
Mileuristes italians
Als dos milions congelats els acompanyen des de l'any passat 300.000 més que han perdut la feina, ja precària, que tenien. Els mileuristes italians no cotitzen a la Seguretat Social, no tenen vacances ni atur. Són joves d'entre 18 i 29 anys, els més afectats per la crisi. Representen el 79% de l'atur total (7,8%), que està entre els més baixos de la UE. Dit d'una altra manera: al sud del país només treballen el 28,1% de joves d'aquesta franja d'edat, el 45,3% al centre i el 56,4% al nord.
Una part dels que no treballen s'han pogut acollir a uns subsidis temporals –11 mesos– concedits per la crisi, mentre que l'altra part recorren a les famílies. El 49% viu amb els seus pares. Són més els nois que les noies: una tercera part d'ells contra un cinquena part d'elles. Fa 25 anys es quedaven a casa fins passats els 30 una tercera part dels que ho fan avui. Actualment són el 58,6%. Quantificant totes les retallades aprovades pel Govern a causa de la crisi, ISTAT xifra en un 80% les que han afectat directament els joves.
La seva tornada a casa, o la seva «no sortida», s'ha barrejat amb l'atur femení i amb les mares que han hagut de tornar als seus domicilis. Entre els 15 i els 64 anys, a Itàlia treballen només el 46,4% de les dones, unes xifres que situen el país en el penúltim lloc de l'estadística, només per davant de Malta. Al seu torn, les famílies han d'afrontar una situació bastant més difícil per la crisi. En un any (2009) han perdut el 2,89% de la seva renda anterior, o sigui, disposen de 360 euros menys per cap. En un any, la riquesa del país ha baixat més que en qualsevol altre país europeu (-6,3%). El 33,4% afirma que no podrien assumir despeses extres o d'emergència. El 40,69% de les famílies declaren que no en tenen prou ni per a una setmana de vacances fora dels seus domicilis. Es pot afegir que la població italiana, juntament amb l'alemanya, és la que més esperança de vida té.
De manera que resulta que les classes actives (15-64 anys) que, teòricament, s'haurien de fer càrrec de les passives (0-14 anys i més de 65 anys) representen el 52% de la població. Cada italià en tindria un altre al seu càrrec… si cap d'ells estigués en atur.
Els motius
El 40,2% dels joves congelats expliquen que no se'n van de casa per raons econòmiques. El 34% perquè encara estan estudiant. El 31,4% perquè els va bé així. El primer dels motius econòmics adduïts per explicar la permanència a la casa dels pares és la dificultat de trobar casa. En aquest aspecte els joves italians no reben cap ajuda. El pàrquing de luxe de l'estudi se'l poden permetre el 34%, sabent que dels 300.000 nous aturats del 2009, la meitat té títols d'escola superior i l'altra meitat una llicenciatura.
En un estudi dut a terme per a la regió del Piemont, el sociòleg Roberto Cardaci ha arribat a la conclusió, sobre la base d'una mostra de 1.100 individus, que el 38% dels joves per sota dels 35 anys presenten malalties o alteracions per les quals estan seguint alguna teràpia psicològica. «No es pot banalitzar el problema titllant-los de bamboches, perquè la situació és més complexa», va advertir Enrico Giovannini, president d'ISTAT, al presentar l'informe. Giovannini va demanar al país que «inverteixi en capital humà, escola i formació» i va censurar les polítiques de curt termini: «Ajudar el país a preparar els anys futurs és tan important com administrar les emergències actuals».
