Home, a mi també m'avorreix una mica fer-los classe... i anar a fer la compra, i escurar els plats, i posar rentadores, i pagar impostos... però el que s'ha de fer, és fa i si s'hi posa la màxima il·lusió, doncs millor...
O sigui que a partir d'ara, som educadors, instructors i... showmen?
______________________________________________________________________ L'educació a Espanya | L'ensenyament secundari
La meitat dels alumnes que deixen l'ESO ho fan per avorriment
Els experts apunten que la rigidesa del sistema contribueix a l'elevada taxa de fracàs del 30%
Els estudiants que primen treballar enfront dels estudis consideren un èxit abandonar les classes
Els estudiants que primen treballar enfront dels estudis consideren un èxit abandonar les classes
Divendres, 09 de juliol de 2010
ANTONIO M. YAGÜE / Madrid
L'abandonament dels estudis obligatoris, que afecta tres de cada deu alumnes de l'ESO a Espanya (el doble de la mitjana europea) no passa perquè sí, ni de la nit al dia. Es tracta d'un llarg procés que culmina amb el desinterès i la desvinculació de l'estudiant. Una investigació de l'Obra Social La Caixa basada en 856 expedients d'alumnes de tot Espanya ha constatat que la meitat dels que van desertar de les aules abans d'acabar l'ensenyament obligatori ho van fer perquè l'escola no els agrada, els avorreix o els genera rebuig. Un terç afirma que ho va fer per posar-se a treballar.
«Encara que des de fora es considera un fracàs, els alumnes que abandonen ho perceben com un èxit que els permet prendre decisions i entrar en la vida adulta, l'ocupació i la independència», va assegurar Mariano Fernández Enguita, catedràtic de sociologia de la Universitat de Salamanca i coordinador de l'informe. «Abandonar no va ser un problema, sinó un alliberament. L'escola és com una presó. Si hi era era perquè era obligatori. L'important en aquesta vida és treballar», va manifestar un jove de 17 anys, actualment cambrer a les Balears.
REPETIDORS I ABSÈNCIES L'anàlisi dels expedients ha detectat que la repetició de curs és freqüent en el 88% d'aquests alumnes. Als 10 anys, un de cada deu nens ja no assisteix al curs que li correspon per edat, i el 16% acumula algun retard en la formació. «Aquestes dades confirmen que la repetició, abolida a gairebé tota la UE, és una de les perversions del sistema, que pot fatigar, perjudicar i desanimar els alumnes», va destacar Fernández Enguita, Segons el seu parer, la «rigidesa» del sistema educatiu els desmotiva. Hi ha un problema «estructural»: un estudiant sense graduat de l'ESO està condemnat a l'abandonament i, si se'l fa repetir, arribarà al mateix destí.
No presentar-se a les classes es perfila com un comportament molt comú entre els estudiants que acaben abandonant els estudis. Per exemple, els alumnes de l'últim curs de l'ESO que deserten no van, com a mitjana, a un 46% de les classes a les quals estaven matriculats. A més, el 91% dels expedients analitzats recullen moltes faltes d'assistència no justificades. A tall d'exemple, els estudiants que abandonen en el primer cicle de l'ESO presenten una mitjana de 225 hores perdudes durant el seu últim any d'assistència. «¡Era avorrit!, ¡molt avorrit! Va ser desagradable haver-hi d'anar cada dia obligat», va comentar un exrepetidor de segon de l'ESO i alumne, després, de garantia social (la formació complementària per a tots aquells que no acaben la secundària obligatòria).
CONFLICTIVITAT Els autors de la investigació s'han trobat amb la sorpresa que, en contra del que es pensa habitualment, els alumnes que abandonen no són més indisciplinats que la resta. Només el 28% ha presentat problemes seriosos, un percentatge per sota de la mitjana general, sobretot en el primer cicle de l'ESO. «La majoria dels que fracassen no són problemàtics», va assegurar Luis Mena, un altre dels autors de la investigació.
Aquest expert va rebutjar el tòpic que els progenitors no es preocupen pels alumnes que acaben abandonant prematurament els estudis. Els expedients demostren que assisteixen més que la mitjana a les reunions de pares i a entrevistes amb professors i responsables del centre.
INFLUÈNCIA DELS PARES El nivell educatiu dels pares, més que no pas el socioeconòmic, és l'atribut amb més pes en tot el procés de sortida del sistema educatiu. El 20% dels alumnes amb progenitors universitaris pateixen risc de fracàs, percentatge que s'eleva al 62,9% en el cas de pares sense estudis i al 46,2% si només han cursat els estudis primaris. Els nois presenten un 12% més de risc de fracàs que les noies.
«Encara que des de fora es considera un fracàs, els alumnes que abandonen ho perceben com un èxit que els permet prendre decisions i entrar en la vida adulta, l'ocupació i la independència», va assegurar Mariano Fernández Enguita, catedràtic de sociologia de la Universitat de Salamanca i coordinador de l'informe. «Abandonar no va ser un problema, sinó un alliberament. L'escola és com una presó. Si hi era era perquè era obligatori. L'important en aquesta vida és treballar», va manifestar un jove de 17 anys, actualment cambrer a les Balears.
REPETIDORS I ABSÈNCIES L'anàlisi dels expedients ha detectat que la repetició de curs és freqüent en el 88% d'aquests alumnes. Als 10 anys, un de cada deu nens ja no assisteix al curs que li correspon per edat, i el 16% acumula algun retard en la formació. «Aquestes dades confirmen que la repetició, abolida a gairebé tota la UE, és una de les perversions del sistema, que pot fatigar, perjudicar i desanimar els alumnes», va destacar Fernández Enguita, Segons el seu parer, la «rigidesa» del sistema educatiu els desmotiva. Hi ha un problema «estructural»: un estudiant sense graduat de l'ESO està condemnat a l'abandonament i, si se'l fa repetir, arribarà al mateix destí.
No presentar-se a les classes es perfila com un comportament molt comú entre els estudiants que acaben abandonant els estudis. Per exemple, els alumnes de l'últim curs de l'ESO que deserten no van, com a mitjana, a un 46% de les classes a les quals estaven matriculats. A més, el 91% dels expedients analitzats recullen moltes faltes d'assistència no justificades. A tall d'exemple, els estudiants que abandonen en el primer cicle de l'ESO presenten una mitjana de 225 hores perdudes durant el seu últim any d'assistència. «¡Era avorrit!, ¡molt avorrit! Va ser desagradable haver-hi d'anar cada dia obligat», va comentar un exrepetidor de segon de l'ESO i alumne, després, de garantia social (la formació complementària per a tots aquells que no acaben la secundària obligatòria).
CONFLICTIVITAT Els autors de la investigació s'han trobat amb la sorpresa que, en contra del que es pensa habitualment, els alumnes que abandonen no són més indisciplinats que la resta. Només el 28% ha presentat problemes seriosos, un percentatge per sota de la mitjana general, sobretot en el primer cicle de l'ESO. «La majoria dels que fracassen no són problemàtics», va assegurar Luis Mena, un altre dels autors de la investigació.
Aquest expert va rebutjar el tòpic que els progenitors no es preocupen pels alumnes que acaben abandonant prematurament els estudis. Els expedients demostren que assisteixen més que la mitjana a les reunions de pares i a entrevistes amb professors i responsables del centre.
INFLUÈNCIA DELS PARES El nivell educatiu dels pares, més que no pas el socioeconòmic, és l'atribut amb més pes en tot el procés de sortida del sistema educatiu. El 20% dels alumnes amb progenitors universitaris pateixen risc de fracàs, percentatge que s'eleva al 62,9% en el cas de pares sense estudis i al 46,2% si només han cursat els estudis primaris. Els nois presenten un 12% més de risc de fracàs que les noies.
