President de Goldman Saks
La mà que hi ha darrere de totes les crisis
L’ any 2007, amb una compensació de més de 55 milions d’euros, Lloyd Blankfein, fill d’un treballador del servei postal que ha arribat a ocupar el càrrec de conseller delegat del banc d’inversió més poderós del món, Goldman Sachs, es va convertir en el directiu de banca més ben pagat de la història. Avui, després que el banc estigués al caire del col·lapse i hagués de ser rescatat amb més de 8.000 milions de diner públic –i tot i ser l’única entitat de Wall Street que les autoritats nord-americanes han portat als tribunals pel seu paper en la crisi–, Blankfein continua en el càrrec. I Goldman –el primer dels bancs que va tornar el rescat– viu un dels períodes més rics de la seva història. No hi ha hagut crisi o manipulació del mercat des de la Gran Depressió on no s’hagi deixat sentir la mà de Goldman. I els crítics de Blankfein, que defensa que no s’han d’evitar els conflictes sinó gestionar-los, asseguren que amb ell s’ha arribat al cim a l’hora de convertir el banc en una màquina de fer diners que posa els seus propis interessos per davant dels dels seus clients. Aquest és l’argument que batega darrere la demanda de la SEC (la comissió del mercat de valors nord-americà), que assegura que l’entitat va crear i va vendre una inversió dissenyada per fracassar i que va guanyar diners apostant contra els mateixos productes basats en hipoteques d’alt risc que venia als seus clients. De la mateixa manera, també és part de la raó per la qual, a canvi d’uns quants centenars de milions, Goldman va ajudar el Govern grec a maquillar el seu deute perquè semblés que Atenes complia els requeriments pressupostaris de la zona euro. IDOYA NOAIN
Font: El Periódico de Catalunya (Quadern de diumenge / 27-06-2010)
