30/10/2008 ENSENYAMENT
El 30% dels centres separen a l'ESO bons i mals alumnes
Catalunya lidera la llista d'autonomies que fan més ús d'aquest sistema
L''informe PISA' prova que aquesta pràctica va associada als baixos resultats
JORDI CASABELLA
BARCELONA
Tres de cada 10 centres públics i concertats catalans on s'imparteix l'ESO separen els alumnes de 15 anys en funció de les seves capacitats de manera sistemàtica en totes les matèries, una pràctica que el 2002, quan el PP la va incloure de forma normativitzada en l'avui derogada llei de qualitat de l'educació (LOCE), va sublevar la comunitat educativa perquè es va considerar segregadora i perniciosa per a les expectatives d'èxit dels alumnes que obtenen més mals resultats.
La denúncia figura en la segona entrega de l'últim estudi de la Fundació Jaume Bofill sobre el sistema educatiu català que es basa en l'encreuament de dades extretes de l'informe PISA de l'OCDE del 2006, en què Catalunya va participar amb una mostra ampliada. El treball, presentat ahir, conclou que en l'últim tram de l'educació obligatòria (15 anys, l'edat en què la majoria de l'alumnat cursa quart d'ESO), el model educatiu comprensiu o inclusiu que defensa la legislació actual --aquell que obliga que tot l'alumnat segueixi el mateix currículum i disfruti de condicions idèntiques d'escolarització amb independència de les seves capacitats-- "apareix seriosament debilitat".
Els autors de l'estudi, dirigit pel catedràtic de la UAB Ferran Ferrer, han pogut constatar, sempre a partir de les dades recopilades per l'informe PISA, que la pràctica d'agrupar bons i mals alumnes no és sinònim de bons rendiments. En la prova estrella de l'informe del 2006, la de cultura científica, el resultat del 30% dels centres catalans que recorren al sistema de dividir l'alumnat, 477 punts, es va situar per sota del 34% d'aquells que només ho fan en determinades matèries (490) i molt més enrere del 36% que mai separa l'alumnat (510 punts).
SECRET A CRITS
El director de la Fundació Bofill, Jordi Sànchez, va qualificar l'exercici del professorat d'agrupar de manera permanent els estudiants a partir de l'avaluació de les seves capacitats d'exercici de "pràctica coneguda, almenys en els ambients professionals, però no reconeguda" per l'Administració. I va disculpar el professorat per haver-la adoptat per "instint de supervivència bàsica" per fer front a l'escassetat de recursos per enfrontar-se a grups heterogenis d'alumnes. "No es tracta de buscar culpables", va afegir. Això no va impedir que qualifiqués aquesta forma d'actuar com "una anomalia" que reflecteix un mal funcionament del sistema educatiu.
Ferrer va afegir que, segons la seva opinió, es tracta d'"una mala pràctica pedagògica contrària als principis de l'escola inclusiva" que "estigmatitza i redueix les expectatives futures" dels alumnes que estan més mal dotats.
L'estudi crida l'atenció sobre el lideratge que exerceix Catalunya en la classificació d'autonomies que separen permanentment els estudiants en funció de les seves capacitats al final de l'ESO. Si a Catalunya es tracta d'una pràctica estesa al 30% dels centres públics i concertats, encara que és més comú en els primers que en els segons, a Andalusia només afecta el 3%, i a Aragó i Navarra, el 2%. A Castella i Lleó, la comunitat més procliu a això després de Catalunya, afecta el 10% dels instituts i les escoles.
El Periódico 30/10/08
