"Negació, ira, negociació, depressió, acceptació"
Nuño Rodrígo - 2008.07.22
Negació, ira, negociació, depressió i acceptació. Són les cinc fases per les quals, segons el model redactat el 1969 per la doctora Elisabeth Kübler-Ross, passen els pacients a qui se'ls ha diagnosticat una malaltia terminal, aplicables a qualsevol catàstrofe personal. No totes les persones han de patir-les ni han d'arribar en aquest ordre. Ja se sap, l'economia és una ciència bastant poc científica perquè depèn de les insondables ments i les emocions humanes.
Precisament per aquest caràcter subjectiu de l'economia no és molt difícil trobar els símptomes de Kübler-Ross en l'economia espanyola, que ha vist confirmat que tot arriba tard o d'hora, que l'economia té cicles i que els pisos, de vegades, baixen de preu. I es pot parlar de diagnòstic perquè, en realitat, la crisi ha arribat a gran velocitat.
En la crisi de Martinsa Fadesa, com en gairebé totes les crisis empresarials, s'ha passat per la negació, quan es va apuntar des d'aquesta companyia que els pisos a Espanya no baixarien, s'ha visitat la ira en les diatribes -atribuïdes a fonts anònimes- contra el Govern pels 150 milions més famosos d'aquest any, i òbviament va haver una mica de negociació. Ara estem en la depressió, no només aquesta empresa o aquest sector; depressió és el que s'ensenya avui en els mitjans de comunicació o en les declaracions institucionals.
Toca, com més aviat millor, passar a la següent fase: acceptació. Per a aquelles persones que esperaven la punxada del totxo des de 2004 l'acceptació és més senzilla. Per a aquells altres que van pujar a aquesta ruleta de la fortuna, menys. Tant de bo que Martinsa serveixi per accelerar la depressió i arribar abans a l'acceptació, ja que no es pot superar allò la simple existència del qual es nega. És, potser, una de les poques lectures positives que es pugui treure d'una setmana nefasta per a les finances espanyoles: Si Martinsa estigués en peu -via ICO- encara estaríem en la negació, o en la ira, o en la negociació.
