"Kingdom of Heaven" (2005) [08/02/2013]

El reino de los cielos (Ridley Scott, 2005)

 Nota: 7

Amb l'arribada de la revolució digital al món de l'audiovisual, a les models publicitàries les llevaren les pigues de la cara, augmentaren els pits de les actrius poc dotades i directors de cinema consagrats como ara Ridley Scott passaren de fer obres mestres a apuntar-se a la moguda dels films-videojocs. El reino de los cielos n'és un exemple. És una pel·lícula correcta que ens apropa a la història llunyana de les Creuades contra Saladí, amb unes interpretacions que queden gairebé anul·lades per l'allau d'imatges digitalitzades. Unes fesomies massa modernes i les actuacions forçades d'actors consagrats esdevinguts en paròdies d'ells mateixos converteixen aquest film en un producte de consum de masses, interessant i espectacular. Però en res més.

 

"Troy" (2004) [07/02/2013]

Troya (Wolfgang Petersen, 2004)

Nota: 8 

Conèixer la mitologia grega a través de la lectura dels clàssics és un camí vedat per a lectors més "contemporanis" com ara jo mateix. Aquesta pel·lícula és un bon exemple de producte comercial ben fet i, a més, amb un contingut pedagògic indiscutible. Poques vegades m'he contemplat a mi mateix discutint amb un profesor de cultura clàssica sobre els enfrontaments entre Aquil·les i Hèctor (és un fet real). Hem d'agrair al sempre sorprenent i efectista Wolfgang Petersen (el director alemany de Das Boot, reconvertit després en productor massiu de pel·licules comercials com ara The Perfect Storm) que ens permeti parlar de la Ilíada d'Homer sense complex d'ignorant i sense fer un ús excessiu d'efectes especials exagerats que haguessin convertit aquest film en un temible videojoc no-interactiu. Molt recomanable.
 

"El secreto de sus ojos" [2009] (05/02/2013)

El secreto de sus ojos (Juan José Campanella, 2009)

Nota: 8

La història de l'Argentina està farcida de capítols negres que són adaptables perfectament a la gran pantalla (les dictadures del segle XX, el Peronisme, els nazis emigrats a aquest país, ...). El secreto de sus ojos és un thriller que aprofita bona part d'aquest paisatge social i polític per construir una història intensa i sòlida, relatada amb consistència i interpretada magistralment per un veritable monstre com és Ricardo Darin. L'únic que grinyola una mica és un final forçat massa a l'estil de Hollywood (tal vegada per aquest motiu va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera de l'any 2010). En definitiva, una manera de conèixer la idiosincràsia del poble argentí a través d'un crim fictici investigat al llarg de molts anys. Molt recomanable.

"Avrora" (1973) [01/02/2013]

Aurora (Roman Kachanov, 1973)

Baixada d'internet

Enllaç i fitxa a Cine Rusia: AURORA (Аврора)

Nota: 9

Utilitzar un cocodril i un grup de pioners soviètics en un curtmetratge animat és tot un gest de gosadia. Però aprofitar un element icònic, com és el cuirassat Aurora, per fer un film d'aquestes característiques és un acte de propaganda entranyable, innovador i arriscat. En definitiva, una peça gairebé única. El caràcter innovador rau en l'ús -per part de Kachanov i el seu equip- d'imatges reals combinades amb l'animació clàssica i els ninots, en un tema tan important en l'època soviètica com era la Revolució d'Octubre (la pel·lícula fou realitzada en plena època d'empantanegament brezhnevià).

Cal veure aquesta excel·lent pel·lícula per entendre com convivien els soviètics amb la seva pròpia i curta història.

 

Fotografies personals de l'autor del blog realitzades en juliol de 2007

http://diaridunmestredescola.blogspot.com.es/2008/07/rssia-estiu-de-2007-v.html

"Red Lights" (2012) [02/02/2013]

Luces rojas (Rodrigo Cortés, 2012)

Nota: 3

Se n'han fet moltes pel·lícules sobre fenòmens paranormals. I també sobre entabanadors i justiciers a la recerca de la veritat. Red Lights no és ni una cosa ni l'altra. Simplement es tracta d'un exercici pretenciós a base d'efectes visuals i sonors que busquen causar impacte sensorial en l'espectador. Ni la presència de Robert De Niro i Sigourney Weaver donen la més mínima oportunitat a aquest subproducte fallit. Ans al contrari, demostren la màxima gestàltica que afirma que la suma de les parts mai és igual al total. Previsible, sorollosa, confusa. Red lights és tan falsa com l'argument que explica.
 

18 de juny, IES Marratxí: Assemblea de Docents IB. Anem cap a la vaga indefinida!

Espanya afavoreix la independència de Catalunya (article de Víctor Alexandre)

Cinc grans victòries catalanes

"Espanya és víctima de la seva pròpia força contra la independència de Catalunya"

Víctor Alexandre

Hi ha una cosa que Catalunya està fent molt bé, i és deixar que Espanya sigui víctima de la seva pròpia força. Força estatal, és clar, no pas força ètica ni moral ni argumental. Espanya s’ha adonat que aquesta vegada Catalunya va de debò i que l’independentisme és clarament majoritari i vol tallar-ho de l’única manera que sap fer-ho, que és aplicant criteris del segle XVIII. Resulta grotesc, sí, però és la seva naturalesa. Així com hi ha persones que porten un rei al cos, Espanya hi porta un dictador. I tota la seva política estatal respon a aquesta actitud davant la vida: Espanya no pacta, Espanya ordena; Espanya no escolta, Espanya imposa; Espanya no respecta, Espanya sotmet. El problema d’una personalitat així és que està condemnada a topar frontalment amb la realitat –una realitat que es diu segle XXI– i a sofrir la més gran humiliació de la seva història. I no pas perquè Catalunya, amb la independència, pretengui humiliar Espanya, sinó perquè aquesta ho viurà així. De fet, ja fa temps que s’està retratant davant del món. No ho pot evitar. Arriba un moment que fins i tot el millor maquillatge fa figa.


S’entén, doncs, que el govern espanyol estigui nerviós, molt nerviós. Està tan nerviós que tota la força que desplega per ofegar la transició nacional de Catalunya acaba esclatant-li a la cara. Fixem-nos com tota l’operació destinada a presentar Catalunya al món com un país nazi, tot comparant l’independentisme amb el nazisme, se li ha girat en contra i el Museu Jueu de Berlín ja ha blasmat el reportatge de Telemadrid i ha demanat que “es prohibeixi legalment aquesta incitació a l’odi”. Primera victòria catalana.

El mateix ha succeït amb la condecoració a nazis i franquistes presidida per la delegada espanyola María de los Llanos de Luna sense cap mena d’escrúpol i sense cap rectificació posterior. Al contrari, amb aquell cinisme que provoca vergonya aliena, Jorge Fernández Díaz, ministre d’Interior, ha justificat la condecoració a vells nazis espanyols com una “reconciliació”. I ho diu ell, que, com tot el seu partit, no ha condemnat mai el franquisme. Quanta baixesa moral, Déu meu! I, a més, el ministeri de Sanitat subvenciona els veterans assassins de la División Azul i el de Cultura subvenciona la Fundación Francisco Franco. Per sort, Alemanya s’ha escandalitzat i tot el món ho ha vist. Segona victòria catalana.

També s’ha girat en contra seva el lingüicidi que Espanya està perpetrant a la Franja de Ponent. L’intent d’esquarterar la llengua catalana per mitjà d’un esperpèntic canvi de nom, fent que es digui ‘lapao’ en comptes de català, ha provocat la riota de la comunicat científica internacional. Espanya no té rival posant-se en ridícul. Sobretot després que han estat precisament els científics els qui li han fet saber que el lapao és un dialecte de l’ètnia naxi que es parla en alguns punts del centre i del sud-est d’Àsia. Tercera victòria catalana.

Un altre cas escandalós és el del català d’origen marroquí Noureddine Ziani, president d’Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya, que ha estat expulsat pel govern d’Espanya per ser independentista català. Una expulsió feta per la via ràpida, sense proves de cap mena –“no calen proves”, han arribat a dir!– i amb una vulneració escandalosa dels Drets Humans. La revista Time se n’ha fet ressò i els nouvinguts catalans d’origen islàmic, lluny de sentir-se atemorits –que és el que pretenia l’expulsió de Ziani–, veuen el govern espanyol com un govern enemic, amenaçador, totalitari i xenòfob i fan pinya a favor de la independència de Catalunya. És a dir, un altre gol d’Espanya en pròpia porta i, consegüentment, quarta victòria catalana.

La llista de despropòsits espanyols contra Catalunya és tan llarga que enfarfegaria enumerar-los tots, però val la pena citar-ne un cinquè: el cas de la professora Clara Ponsatí, expulsada de la càtedra Príncep d’Astúries a la Universitat de Georgetown pel govern espanyol pel sol fet d’haver opinat a favor de la independència de Catalunya en una entrevista televisiva (!). La reacció de l’esmentada Universitat ha estat transmesa per la mateixa Ponsatí: “A Georgetown pensaven que Espanya era un país democràtic”. Ara, però, ja saben que no ho és. Ara ja saben que Espanya és un Estat de pensament únic on tothom que en discrepi és considerat un criminal sense que calgui presentar la més mínima prova que ho demostri. Cinquena victòria catalana.

Com veiem, Espanya és víctima de la seva pròpia força contra la independència de Catalunya. I en aquest sentit, el futbol ens ofereix un exemple força diàfan: l’equip que acaba guanyant el partit no és el que cau en les provocacions, sinó el que es manté ferm en l’exercici de les seves qualitats i de la seva entel-ligència mentre el rival, primitiu i destraler, es carrega de targetes i d’expulsions. L’únic que hem de fer, per tant, és mantenir la fermesa i deixar que la força amb què Espanya ens ataca esdevingui la nostra millor aliada. I després, quan siguem un Estat independent, els en donarem les gràcies i els condecorarem.

"The Descendants" (2011) [31/01/2013]

Los descendientes (Alexander Payne, 2011)

Nota: 9

Excel·lent drama familiar sobre un individu que, enmig del paradisíac arxipèlag de Hawai, perd el control de la seva vida, del seu matrimoni i dels seus fills. Un extraordinari Clooney ens permet arribar a sentir empatia amb el financer atractiu i acomodat que no sap com posar ordre en el seu entorn a partir del dia en què la seva dona acaba en coma per culpa d'un accident d'embarcació. Alexander Payne ens va apropant a aquesta història de mica en mica, fent-nos descobrir, minut a minut, secrets i mentides que expliquen la trama central d'aquest film. Molt recomanable.
 

"Third Reich: The Rise & Fall [The Rise]" (2010) [27/02/2013]

El Tercer Reich: El Ascenso (Nicole Rittenmeyer; Seth Skundrick, 2010)

Nota: 9

Primera part d'un documental que analitza visualment els inicis del nazisme i la seva posterior derrota al final de la Segona Guerra Mundial. Mitjançant imatges sobre la vida quotidiana a l'Alemanya dels anys 30, L'Ascens ens mostra la difusió de la doctrina del nacionalsocialisme entre la població alemanya i la seva acceptació per bona part de la classe obrera i burgesa d'aquell país. Les nombroses imatges d'arxiu -en molts casos, gravacions domèstiques- i els monòlegs punyents i incisius -com volent llegir el pensament dels protagonistes d'aquelles històries-, ens apropen a l'univers social d'aquella Alemanya que aspirava a encapçalar la lluita pel poder al món.
 

"Otto Skorzeny, SS Agent für Hitler" (2010) [27/01/2013]

Los héroes de Hitler: Otto Skorzeny [Hitler's SS Agent] (Robert Golk; Christian Mehofer, 2010)

Nota: 8

Documental biogràfic teatralitzat sobre l'agent austríac de les Waffen-SS Otto Skorzeny, un membre convençut del partit de Hitler que va jugar un paper molt destacat dins la història del nazisme. L'any 1943, Skorzeny va ser enviat al Gran Sasso italià (Apenins) per alliberar Benito Mussolini del seu empresonament a l'hotel Campo Imperatore, després de la caiguda de la República de Salò. També va participar en altres operacions militars destacades durant la Segona Guerra Mundial, com ara les anomenades Unternehmen Eisenfaust i l'Operació Greif. Al final de la guerra es va lliurar voluntàriament a l'exèrcit nord-americà, va ser jutjat a Nuremberg i posteriorment fugí a Espanya on va servir a les ordres de Franco. Tot i que no s'ha pogut provar del tot, es diu que va ser l'enllaç en aquest país de la famosa xarxa Odessa, l'organització que protegia als antics criminals nazis fugits d'Alemanya. Visqué un retir daurat fent d'assessor de Juan Domingo Perón i residint posteriorment a Alcúdia (Mallorca) -a la platja d'Es Clot- com un estranger qualsevol.

Es tracta d'un documental molt complet que analitza la història d'un altre exemple de nazi protegit pels governs occidentals i utilitzat en la lluita contra l'URSS durant els anys de la Guerra Freda. Tot plegat malgrat la seva adscripció absoluta, fins al final de la seva vida, als ideals racials i polítics del nacionalsocialisme.

• El nazi que vivió en Alcúdia (Diario de Mallorca 23/01/2008)
• http://www.canaldehistoria.es/vertv/sinopsis/529758_/Los-heroes-de-Hitler--Otto-Skorzeny
• http://es.wikipedia.org/wiki/Otto_Skorzeny 

"Lesson Plan. The story of the Third Wave" (2011) [27/01/2013]

La Tercera Ola. Fascismo en la escuela (David Jeffery; Philip Carr Neel, 2011)

Nota: 9

L'any 1967, el jove professor californià Ron Jones va decidir encetar un dels experiments humans més agosarats de la història: recrear un estat feixista virtual dins d'un institut de secundària. El seu objectiu era allunyar els seus alumnes dels atractius del totalitarisme i del sentiment de pertinença a un grup. D'aquesta manera va posar en marxa un audaç experiment social que va superar les seves millors expectatives o, més ben dit, els seus pitjors malsons. Els estudiants involucrats, que al començament foren trenta, van acabar sent-ne dos-cents. Jones, professor d'història, va atendre fins als més mínim detall simbòlic. Des del primer dia era obligatori saludar-se d'una forma específica: amb la mà en forma d'onada (d'aquí el nom de l'experiment). També hi va haver una sèrie d'informants que actuaven com si fossin membres de la Gestapo. Era, en definitiva, una fidel recreació de les arrels del Tercer Reich. El grau de furor que Jones va provocar va servir per distanciar els seus alumnes d'una creixent onada de relativisme moral que envaïa la seva generació (l'any 1967 forma part de la dècada de Vietnam, de la segregació racial i dels magnicidis als EE.UU.). Però van haver de pagar un preu molt alt: els estudiants van quedar marcats pel record nefast d'aquest experiment, anomenat com la Third Wave (Tercera Onada). Un experiment que no va ser una simple anècdota en la història de la psicologia social, sinó que ens serveix a tots plegats com un avís permanent davant del perill del totalitarisme (sobre la seva "banalitat" en va escriure, i molt bé, Hanna Arendt). El relat d'allò que va succeir a la dècada dels anys trenta i del que podria tornar a ocórrer en qualsevol època de la història és de lectura obligatòria a les escoles d'Alemanya i de la resta d'Europa. D'això tracta aquest excel·lent documental, de la banalitat del mal, de la proximitat del feixisme. Aquesta fascinant història real va servir de base per al best seller mundial L'onada, a partir de la qual es va rodar també una pel·lícula homònima.

Quatre anys més tard, el psicòleg social Philip Zimbardo (que apareix en aquest documental) va realitzar l'Experiment de la Presó d'Stanford. Vint-i-quatre joves voluntaris van ser dividits en dos grups (guàrdies i presoners) i van haver de recrear el funcionament d'una presó al soterrani del Departament de Psicologia de la Universitat d'Stanford. La violència de les interaccions que s'establiren entre els dos grups va obligar a cancel·lar l'experiment al cap d'una setmana. Aquesta història va servir d'argument per a una pel·lícula alemanya, Das Experiment (2001). L'any 2010 s'estrenà el remake nord-americà anomenat The Experiment. 

http://www.canaldehistoria.es/vertv/sinopsis/524436_/La-Tercera-Ola--fascismo-en-la-escuela- 
 

El PP ven la nostra costa (Greenpeace - Ocupació del Congrès)

A Son Saletes no hi volem camp de golf! (GOB)

Avui se celebra l'Assemblea de socis del GOB

El proper dijous 6 de juny a les 19 h, al nostre local de Palma, celebrarem una assemblea insular extraordinària de socis del GOB-Mallorca, amb els següents continguts:

- Lectura i aprovació de l’acta anterior
- Presentació de la programació d’activitats 2013
- Presentació dels comptes 2012
- Proposta de noves quotes
- Elecció de vocals i presidència de la junta directiva insular, i elecció de presidència interinsular
- Precs i preguntes

Es planteja encetar un procés reconstituent que ens reforci en el context de l'actual crisi econòmica i ambiental. Així, s'ha de conformar una junta directiva que liderarà l’entitat amb l’objectiu fonamental d’enfortir la participació dels socis i voluntaris per fer front amb més força a les amenaces ambientals i territorials. Per favor, sentiu-vos necessaris i benvinguts per participar d'aquest moment clau pel futur de la nostra associació que enguany compleix quaranta anys d'història.

Es poden presentar candidatures a vocals de la junta directiva i a les presidències insular i interinsular fins dijous dia 6 a les 14h.

T'esperam!

L'estafa del govern amb les hidroelèctriques (Greenpeace)

 

Acción/ Rajoy y Galán se casan en el día del Medio ambiente

"En tiempos de luz menguante", de Eugen Ruge

EN TIEMPOS DE LUZ MENGUANTE

Títol: En tiempos de luz menguante
Autor: Eugen Ruge
Any: 2011
Editorial: Anagrama (Panorama de narrativas), 2013
Edició: 1a
ISBN: 978-84-339-7860-8
Nº de pàgines: 394

Extraordinària ficció familiar que narra la vida de tres generacions d'una família alemanya, des dels anys de la Segona Guerra Mundial i l'exili a Mèxic fins a la caiguda del Mur de Berlín, passant pel període d'existència de l'RDA. Un matrimoni comunista que fugí dels nazis abans de la guerra torna a la nova alemanya i es compromet amb el règim del SED, mentre un fill seu sobreviu en un gulag siberià. Quan aquest torna al seu país, amb la seva esposa russa, ha d'afrontar l'existència dins d'un sistema polític que, en un altre lloc, l'ha tingut empresonat durant anys. El seu fill, nascut després de la guerra, formarà part de la joventud escèptica de l'alemanya oriental que observa com el règim es va enderrocant de mica en mica, alhora que s'enfonsen els ànims d'aquells que lliutaren per una societat nova.

Una festa d'aniversari i un viatge pel Mèxic del segle XXI són els eixos al voltant dels quals gira tot aquest relat. Una història circular que acaba allà on comença: amb uns personatges que proven d'encaixar en el món que els envolta.

Els meus gats: una becaina [13/08/2012]

Dia 13 d'agost. Tarda de xafogor. El petit fa una becaina mentre els seus germans adoptius mengen pinso. Sobre un munt de maons, protegit per les branques d'una planta, busca aixoplugar-se de la calor.

Salvem Galícia de la megamineria!

http://www.change.org/es/peticiones/que-no-arrasen-galicia-paremos-la-megaminer%C3%ADa-contaminante

Polònia 30/05/2013

Polònia 30/05/2013

En aquesta edició, torna José María Aznar (Bruno Oro). L'expresident del govern espanyol reapareix al costat de Bibiana Ballbè (Anna Bertran), que li dedica un "Bestiari il·lustrat". El conseller Andreu Mas-Colell (Cesc Casanovas) es vesteix de cobrador del frac per pressionar el ministre Montoro (Bruno Oro) i aconseguir que li flexibilitzi el límit de dèficit. Mentrestant, Mariano Rajoy (Queco Novell) no acaba de tenir clar si ha d'establir un límit de dèficit diferent per a Catalunya o no. El president espanyol té diversos arguments a favor i en contra. A més, Oriol Pujol (Queco Novell) s'adona que des del dia que va abandonar el seu càrrec al partit ja no connecta amb els homes forts de Convergència com abans i se sent una mica marginat. Duran i Lleida (Xavi Serrano) continua fent declaracions polèmiques sobre el procés sobiranista. I el dictador Francisco Franco (Manel Lucas) repassa els plànols de la reforma imminent del Valle de los Caídos.