Nota: 9
L'any 1967, el jove professor californià Ron Jones va decidir encetar un dels experiments humans més agosarats de la història: recrear un estat feixista virtual dins d'un institut de secundària. El seu objectiu era allunyar els seus alumnes dels atractius del totalitarisme i del sentiment de pertinença a un grup. D'aquesta manera va posar en marxa un audaç experiment social que va superar les seves millors expectatives o, més ben dit, els seus pitjors malsons. Els estudiants involucrats, que al començament foren trenta, van acabar sent-ne dos-cents. Jones, professor d'història, va atendre fins als més mínim detall simbòlic. Des del primer dia era obligatori saludar-se d'una forma específica: amb la mà en forma d'onada (d'aquí el nom de l'experiment). També hi va haver una sèrie d'informants que actuaven com si fossin membres de la Gestapo. Era, en definitiva, una fidel recreació de les arrels del Tercer Reich. El grau de furor que Jones va provocar va servir per distanciar els seus alumnes d'una creixent onada de relativisme moral que envaïa la seva generació (l'any 1967 forma part de la dècada de Vietnam, de la segregació racial i dels magnicidis als EE.UU.). Però van haver de pagar un preu molt alt: els estudiants van quedar marcats pel record nefast d'aquest experiment, anomenat com la Third Wave (Tercera Onada). Un experiment que no va ser una simple anècdota en la història de la psicologia social, sinó que ens serveix a tots plegats com un avís permanent davant del perill del totalitarisme (sobre la seva "banalitat" en va escriure, i molt bé, Hanna Arendt). El relat d'allò que va succeir a la dècada dels anys trenta i del que podria tornar a ocórrer en qualsevol època de la història és de lectura obligatòria a les escoles d'Alemanya i de la resta d'Europa. D'això tracta aquest excel·lent documental, de la banalitat del mal, de la proximitat del feixisme. Aquesta fascinant història real va servir de base per al best seller mundial L'onada, a partir de la qual es va rodar també una pel·lícula homònima.
Quatre anys més tard, el psicòleg social Philip Zimbardo (que apareix en aquest documental) va realitzar l'Experiment de la Presó d'Stanford. Vint-i-quatre joves voluntaris van ser dividits en dos grups (guàrdies i presoners) i van haver de recrear el funcionament d'una presó al soterrani del Departament de Psicologia de la Universitat d'Stanford. La violència de les interaccions que s'establiren entre els dos grups va obligar a cancel·lar l'experiment al cap d'una setmana. Aquesta història va servir d'argument per a una pel·lícula alemanya, Das Experiment (2001). L'any 2010 s'estrenà el remake nord-americà anomenat The Experiment.
