Nota: 10
Publicitada als espectadors com una història basada en fets reals (no ho era, tot i que molts esdeveniments narrats en el film han succeït realment), Fargo és una obra mestra emblemàtica del talent creatiu dels germans Coen i un punt i a part en les seves carreres com a director i productor. A mig camí entre el film costumbrista i la comèdia negra, forma part de les pel·lícules que deixen un pòsit en la cultura popular: no ho podem evitar, cada vegada que els mitjans de comunicació ens expliquen la notícia d'un crim familiar horrible i morbós ens venen al cap, inevitablement, les escenes de Fargo. La màgia d'aquesta pel·lícula rau en la seva ambientació (els paisatges blancs i inhòspits que semblen no tenir final), l'aspecte físic dels personatges (normals i corrents, fins i tot massa comuns) i la interpretacio caricaturesca dels actors protagonistes (per això és imprescindible veure-la en V.O., per copsar el parlar diferent i còmic dels habitants de Minnesota). L'efecte aconseguit és el contrast entre l'absurd de les diferents situacions (el peculiar matrimoni format per la cap de policia i el seu "desocupat" marit, l'ambient rural "caspós" de l'Amèrica profunda pàtria dels mateixos Coen) i la més absoluta brutalitat física i psicològica dels fets narrats (des de la relació sogre i gendre fins a les escenes del segrest). Si a tot plegat hi afegim la banda sonora de Carter Burwell (una música melòdica que convida a endinsar-se en la natura misteriosa de Minnesota), tenim una de les millor pel·lícules d'aquest gènere, la millor dels Coen i una de les milors de la història. Imprescindible.
