Nota:10
Obra mestra absoluta i indiscutible del gènere fantàstic, Gremlins és una comèdia gamberra, irreverent, satírica i divertida. Però també és, a estones, trista i reflexiva. Perquè, a part de petits éssers entrayables que esdevenen dimonis demolidors, ens mostra una col·lecció d'éssers humans perdedors que busquen sobreviure en una societat no menys monstruosa que l'univers dels gremlins: un pare inventor, fracasat però lluitador; un jove que se sent fora de lloc en una societat que començava a ser postindustrial i consumista; una noia trista i solitària; uns policies estúpids; uns adults que no escolten... L'arribada del mogwai alterarà la vida de totes aquestes persones convertint l'ideal poblet americà (modern, afable, perfecte, harmoniós) en un infern on ningú esdevé heroi perquè els herois, realment, no existeixen. Un esdeveniment catàrtic que treu el millor i el pitjor de cadascú, com la guerra o la misèria. Demostrant allò que deia Sartre de què en l'adversitat ens convertim en éssers lliures que sabem per què lluitem. Amb la sempre increïblement atractiva Phoebe Cates (la 'lolita' per excel·lència dels any 80, amb permís de Brooke Shields) i unes titelles perfectament animades pel geni de Joe Dante (res a veure amb l'estètica de videojoc actual), Gremlins serà per sempre més el malson icònic que ens acompanyarà durant la resta de les nostres vides. Un malson simpàtic, aterridor i amb el punt just de crueltat que la converteix en l'obra mestra que és. Imprescindible.
