... que les vespes realment no piquin, sinó que mosseguin. Que amb la carn mastegada que arrenquen de les seves víctimes (inclosos els humans) alimentin a les seves cries. Perquè les vespes adultes mengen substàncies dolces, com la secreció de les seves larves (una substància medicinal molt preuada als mercats asiàtics), fruita o pol·len. Tot i això, posseeixen un fibló reutilitzable que injecta verí, una arma molt útil per caçar o defensar-se. Les cries també poden alimentar-se de larves d'insectes (prèviament mastegades), incloses les larves d'abella.
Em crida l'atenció que puguin arribar a volar grans distàncies a una velocitat de 40 km/h. I que no puguin fabricar cera, sinó una pasta de paper a partir de la fusta que roseguen. Que només les femelles fertilitzades sobrevisquin a l'hivern, amagades, tot esperant l'arribada de la primavera per posar els ous i continuar amb el cicle reproductor. També que siguin animals socials, amb colònies formades per femelles, obreres i mascles reproductors.
Finalment, em crida l'atenció que la vespa asiàtica (avispón asiático, la vespa més gran del món, de 5cm de llarg) mati més gent al Japó que la resta d'animals verinosos. Trenta d'aquestes vespes poden arribar a matar 30.000 abelles, sense cap mena de problema. Com a mostra:
