El Govern prepara la reducció a la meitat de les assignatures de batxillerat i ESO
A canvi es reforçaran Llengua, Matemàtiques i l'idioma estranger
Wert presenta al Consell de Ministres les bases de la reforma del sistema educatiu, que preveu debatre amb el sector
Divendres, 29 de juny del 2012 - 12:43h
ANTONIO M. YAGÜE / Madrid
La reducció del nombre d'assignatures al batxillerat i alguns cursos de l'ESO és un dels principals punts de la reforma educativa que aquest divendres porta al Consell de Ministres el titular d'Educació, José Ignacio Wert. Com a contrapartida, es donarà més pes a les matèries instrumentals, com a Llengua, Matemàtiques i l'idioma estranger. L'objectiu és obrir un debat amb el sector durant els pròxims mesos i portar a la tardor el Congrés l'avantprojecte de la reforma.
Actualment, el tercer d'ESO arriba a tenir fins a 13 assignatures, i en altres cursos no n'hi ha menys de 10. I al batxillerat, fins a 12. Educació estudia la possibilitat que, en els dos nivells educatius els alumnes no arribin a tenir més de sis o set matèries.
La reforma també convertirà el 4t d'ESO en un curs d'iniciació amb dues vies, cap a la Formació Professional (FP) o el batxillerat. Wert és partidari que fins i tot la via destinada a la FP es comenci a obrir al 3r d'ESO, amb l'elecció d'algunes assignatures. Però abans d'arribar a la secundària el Govern vol que els alumnes passin una prova d'accés a 6è de primària, en què demostrin que posseeixen els coneixements bàsics, de cara a evitar un futur fracàs escolar.
Pràctiques en empreses
La reforma de la FP serà un altre element central del nou sistema educatiu, amb l'objectiu de combinar la formació amb les pràctiques remunerades a les empreses. El programa pilot es posarà en marxa de manera experimental el curs vinent.
El nou model pretén que el percentatge d'alumnes que estudien FP (32%) augmenti fins a equilibrar-se amb el dels de batxillerat (68%) i, sobretot, facilitar la inserció laboral dels joves.
La proposta de Wert inclou el disseny de la carrera docent mitjançant un estatut, una reivindicació del col·lectiu tan històrica i complexa que cap Govern de la democràcia s'ha atrevit a emprendre. El ministre vol acompanyar-la d'una altra patata calenta: la professionalització de la funció directiva.
