LOS VIEJOS CAMARADAS
Títol: Los viejos camaradas
Autor: Santiago Carrillo
Any: 2010
Editorial: Ed. Planeta (EspañaEscrita), 2010
Edició: 1a
ISBN: 978-84-08-09280-3
Nº de pàgines: 206
Autor: Santiago Carrillo
Any: 2010
Editorial: Ed. Planeta (EspañaEscrita), 2010
Edició: 1a
ISBN: 978-84-08-09280-3
Nº de pàgines: 206
Complement ideal de les seves Memorias, aquest llibre és, en aquesta ocasió, un recull de petites biografies de personatges clau en la vida de Santiago Carrillo i del moviment comunista espanyol. Per les seves pàgines desfilen líders de primera línia en la lluita antifranquista com ara Ignacio Gallego, Gregorio López Raimundo, Julián Grimau i Fernando Claudín. També republicans que tingueren un paper fonamental durant la Guerra Civil Espanyola (és el cas d'Enrique Líster, Manuel Delicado o Ignacio Hidalgo de Cisneros). Altres personatges resulten completament desconeguts per al lector, ja sigui perquè moriren a la guerra de forma gairebé anònima o perquè el mateix Santiago Carrillo els perdé la pista després d'haver-los conegut en un moment determinat de la seva vida. Aquest fet no resta interés a les vides d'aquests activistes. Ans al contrari. És el cas, per exemple, de Baras (Carrillo ni tan sols recorda el seu nom), un jove militant comunista de Saragossa que fou afussellat pels franquistes juntament amb la seva mare.
L'autor aprofita també per retre comptes amb certs camarades crítics amb la seva gestió política. Per exemple, amb Fernando Claudín. Als anys 60, Carrillo i Claudín coincidien en la necessitat de crear un front comú de reconciliació nacional amb l'oposició liberal que començava a sorgir dins el nucli dirigent franquista. Tanmateix, Claudín fou expulsat del partit comunista l'any 1964 (juntament amb Semprún) després de manifestar la seva esperança en què la liberalització del règim (de la mà de l'Opus) conduiria a una millora en la vida dels espanyols. Malgrat que ambdós no perderen l'amistat que els unia, Claudín li va dedicar molts retrets en el seu llibre de memòries, escrit després de la transició.
"Los viejos Camaradas" traspua la sensació de què, com en el cas de Claudín, el comunisme a Espanya es va anar debilitant pel cansament físic, emocional i intel·lectual dels seus militants. Fou el cas de Tagüeña. Carrillo no els retreu res a tots aquests camarades que van anar abandonant la militància, però de les seves paraules es deprèn que el comunisme espanyol va anar llanguir poc a poc, d'una forma evident i frustrant per a tots ells, alhora que el sistema soviètic entrava en decadència i la socialdemocràcia s'anava imposant com a alternativa a la dreta hereva del franquisme.
Un llibre nostàlgic i necessari per a entendre, de nou, una part transcendental de la nostra història.
