dimecres, 30 de juliol del 2008

Rússia: estiu de 2007 (V)

Migdia de la segona jornada per Sant Petersburg. Vaig seguir una ruta a través de les zones de Vyborg i Petrograd (venia de veure l'estàtua de M. Gorki). En el següent mapa queda descrit el meu recorregut fins a l'Estació de Finlàndia. En el vèrtex superior esquerre del rectangle es troben l'estàtua de Gorki i la mesquita. Aquest és el punt de partida de l'excursió, passant pel cuirassat Aurora, que no està assenyalat en el plànol però que més o menys es trobaria en el centre del rectangle, en el marge esquerre del riu que desemboca en el Neva. La zona de la Casa de los Soviets i de la Ploschad Pobedy apareixen en el mapa de la següent entrada...





La mesquita de la ciutat, edificada a imitació del mausoleu de l'emir de Samarkanda. Resulta sorprenent que aquesta mesquita (construïda entre 1910 i 1914) sobrevisqués a un Estat oficialment ateu com ara la URSS

El cuirassat Aurora, a la Bolshaia Nevka

Construït l'any 1900, va participar en la guerra russo-japonesa de començaments del segle XX. La seva contribució a la Revolució Bolxevic va ser fonamental. Des d'aquest vaixell, la nit del 25 d'Octubre de 1917 es dispararen unes salves de fogueig que van dissuadir la guàrdia del Palau d'Hivern de qualsevol temptativa de defensa del bastió. Encara que molta gent cregui el contrari, la Revolució Russa va tenir un començament molt pacífic

Actualment roman a la ciutat com una curiositat turística més. Es troba fixat al dic de l'embarcador del Neva. A mi em va semblar una gran troballa, un símbol d'uns fets lligats a una època transcendental

No vaig pujar al vaixell, no calia: la visió dels canons em va remetre a aquella època. Potser des d'aquest mateix canó que surt a la foto es van disparar les salves la nit del 25 d'octubre de 1917


Travessant el Sampsonievski most s'arriba a la part oposada de la Bolshaia Nevka, des d'on hi ha una perspectiva impressionant del vaixell i la ciutat de Sant Petersburg (a la segona foto es pot entreveure el Palau d'Hivern)

A la foto, l'hotel Sant Petersburg, antic hotel Leningrad. Es troba al costat del cuirassat Aurora i en el seu temps fou un dels hotels més emblemàtics de la ciutat. A baix, l'hotel Leningrad l'any 1971




Estació de Finlàndia de Leningrad
 

L'Estació de Finlàndia, a la Lenina Ploschad (Plaça Lenin). És obra dels arquitectes N. Barànov, Y. Lukín i P. Ashastin. Va ser inaugurada l'any 1960

El rellotge es troba a dins d'una torre envidriada, culminada amb una agulla d'acer inoxidable de 30 metres

Frisos al·legòrics recorren la façana principal

Al voltant de les estacions de tren i metro de Rússia es congreguen un munt de persones, a tota hora. Seguint a peu per davant de la façana principal i voltant a l'esquerra es troba la locomotora del tren que va portar Lenin fins a Finlàndia, al mes d'agost de 1917 (tornaria definitivament a Rússia a l'octubre). Malauradament, no vaig fer cap foto d'aquesta locomotora -la número 293-. Era l'hora de dinar i el calor era xafogós

La plaça conserva el nom original soviètic: Lenina Ploschad

Estàtua de V. I. Lenin a l'Estació de Finlàndia, obra de l'escultor S. Evséev i dels arquitectes V. Schukó i V. Guelfreij. Fou inaugurada l'any 1926

El dia 3 d'abril de 1917, a les 11 hores i 10 minuts de la nit, Vladimir I. Lenin va arribar a l'andana número 5 d'aquesta estació. Portat a coll pels treballadors i soldats de Cronstadt que l'esperaven, va pronunciar un discurs històric a sobre de la torreta d'un carro blindat, il·luminat per uns projectors transportats des de la Fortalesa de Pere i Pau. L'estàtua rememora aquella escena

En un primer moment l'estàtua ocupava el lloc exacte on Lenin va pronunciar el seu discurs. Ara es troba al bell mig de la Lenina Ploschad, envoltat d'arbres i amb un jardinet just al davant

La inscripció en el peu de l'estàtua recorda aquests fets. La data ha estat actualitzada segons el calendari gregorià


La Casa dels Soviets de Leningrad (Moskovski Prospekt)


La Casa dels Soviets, a la Moskovski Prospekt. La plaça que hi ha just al davant (Moskovskaia Ploschad) havia de substituir la Plaça del Palau com a lloc de desfilades commemoratives. Però la mort de Stalin l'any 1953 va fer que s'oblidés la intenció inicial de convertir aquest edifici en el centre administratiu de Leningrad

Estàtua de Lenin, obra de l'escultor M. Anikushin i de l'arquitecte V. Kamenski.
Va ser inaugurada al mes d'abril de 1970 com a commemoració del centenari del naixement de Lenin


El líder bolxevic porta una gorra a la mà dreta, mentre sembla que pronuncia un discurs adreçat al poble soviètic

Fotografia de l'estàtua de Lenin presa donant l'esquena a la Casa dels Soviets. Tot i que la incloc en aquesta entrada, realment l'havia realitzat el primer dia de visita a la ciutat. Degut a la posició del sol a aquella hora em va ser impossible fer-la juntament amb la resta de fotos d'aquesta entrada. L'edifici està orientat cap a l'est i al matí és impossible obtenir fotografies en bones condicions (el contrast de llum ho enfosqueix tot)

La Casa dels Soviets va ser dissenyada per un grup d'arquitectes liderat per N. Trotski. A la porta d'entrada es pot llegir la data '1941'

L'antic escut soviètic de la Federació Russa


'Les semicolumnes sostenen un ample fris modelat que enalteix el pacífic treball
dels treballadors soviètics'. Transcrit de la guia 'Leningrado' (Moscou: Ed.
Progreso, 1982; pp 243)


L'edifici fa 50 metres d'altura. Es troba a 200 metres de distància de la Moskovski Prospekt, la qual cosa confereix al vianant que camina per aquesta avinguda una visió molt poderosa de l'edifici

El front alemany, durant el famós Setge, es trobava a pocs quilòmetres de distància d'aquest edifici. De fet, diversos projectils van impactar contra la seva façana i la Casa dels Soviets es va haver de restaurar una vegada acabada la guerra. Actualment, s'utilitza com a edifici administratiu d'aquest districte de la ciutat

La sensació que dóna aquest edifici, igual que tots els altres construïts sota els dictats del realisme socialista estalinià, és que està buit de persones però que, malgrat tot, algú ha de sortir en qualsevol moment del seu interior per censurar les fotografies. En fi, paranoies meves...


Actualment hi ha unes fonts a la plaça que refresquen una mica l'ambient càlid dels dies d'estiu a Sant Petersburg


A l'altra banda de la plaça (al costat occidental), s'aixequen dos edificis de deu plantes cadascun obra d'un equip d'arquitectes encapçalat per S. Speranski. Són de l'any 1956. Aquesta torna a ser una fotografia presa també el dia anterior (per qüestions de llum)

En aquesta imatge dels anys 70 es pot observar la plaça pràcticament amb el mateix aspecte que presenta avui en dia, excepte per les fonts, les lletres a la part de dalt de la Casa dels Soviets i la quantitat de cotxes i vianants que hi ha actualment

Un clàssic...


Autor: William Golding
Any: 1954
Editorial: Alianza ed. (2008) - 19a imp.
Pel·lícules relacionades: Lord of the flies de Peter Brook (1963)
i Lord of the flies de Harry Hook (1990)


Segon llibre llegit aquest estiu. Un clàssic (gràcies, Antonio, pel regal). Es tracta d'una faula moral sobre la condició humana. Posa sobre la taula, de nou, l'etern dilema entre la figura roussaniana de l'home "bo per naturalesa" i la visió hobbesiana de l'home que "és un llop per al propi home" (homo homini lupus). L'any 1971, l'experiment de Zimbardo a la Universitat de Stanford corroboraria parcialment el que explica el llibre de l'escriptor gal·lès.

L'obra m'ha agradat malgrat que està escrita amb un estil massa planer (més com un conte). No sé si el llenguatge emprat per Golding fou exactament el mateix o si és conseqüència de la traducció. Un grup de nois arriben accidentalment a una illa deserta on seran víctimes de l'aïllament i de les seves pròpies pors. Passen de ser un grup d'innocents infants i adolescents que miren de sobreviure com poden a l'illa, a dividir-se en dues faccions enfrontades salvatgement per culpa de les ànsies de poder dels dos protagonistes. El foc, el menjar i els monstres imaginaris són el centre argumental d'aquesta novel·la. Tinc curiositat per veure les dues pel·lícules, no devia ser fàcil portar a la pantalla aquesta novel·la. El millor de tot és la figura del paracaigudista mort (i assegut) que es mou per efecte del vent contra el seu paracaigudes. El pitjor, com he dit, un estil massa infantil, amb diàleg pautats i una mica inversemblants que no deixen que la ment del lector jugui amb les paraules. Tanmateix, es tracta d'una obra imprescindible.


dimarts, 29 de juliol del 2008

Rússia: estiu de 2007 (IV)

Segon Dia. Era dilluns dia 2 de juliol. Aquell dia tocava una visita al Sant Petersburg clàssic. En el següent mapa es pot observar el centre històric de la ciutat. Dins del rectangle es troben la Catedral de Sant Isaac, l'estàtua de Nicolau I, l'hotel Astòria i l'Ajuntament. El punt vermell assenyala el lloc que ocupa El Genet de Bronze. Més enllà de la Fortalesa de Pere i Pau es troba l'estàtua de Màxim Gorki.






Catedral de Sant Isaac, a la plaça del mateix nom (Isaakievskaia). Projectada per Montferrand l'any 1818, les obres no van finalitzar fins al 1858. Es diu Catedral de Sant Isaac (o de Sant Isaak) perquè Pere el Gran va nàixer el dia d'aquest sant. Cada columna de l'entrada pesa 120 tones


Hotel Astoria, construït a començaments del segle XX i possiblement el més popular de la ciutat i el més visitat per personatges il·lustres. Entre ells, Vladimir I. Lenin, immediatament després de la Revolució

Estàtua eqüestre de Nicolau I, davant la Catedral de Sant Isaac

L'Ajuntament de Sant Petersburg, antic Palau Mariinski (de Maria). Construït entre 1839 i 1844, sota les ordres de Nicolau I, és obra de A. Stakenschneider


Durant l'època de l'URSS aquest palau va albergar el Comité Executiu del Sòviet de diputats de treballadors de Leningrad. Actualment encara presenta a la seva façana les quatre ordres amb que va ser guardonada la ciutat "Per la defensa de Leningrad", entre elles l'Ordre de Lenin i la d'Heroi de la Unió Soviètica.

El canal Moika

Possiblement, aquestes dues fotos han estat preses amb un marge de temps d'entre 30 i 40 anys (la primera és meva). L'única diferència rau en la quantitat de cotxes que recorren la plaça actualment i en les parades amb souvenirs destinades als nombrosos turistes que envolten l'estàtua de Nicolau I


El Genet de Bronze, a la Plaça dels Desembristes (Ploschad Dekabristov). És obra d'Etienne Falconet, a petició de Catalina II, i representa al tsar Pere el Gran. El nom de l'escultura es deu a un poema de Pushkin. La base de granit té un pes de 1600 tones i tot el conjunt va tardar 12 anys en ser esculpit


Estàtua de Maksim Gorki, l'escriptor soviètic autor de "La Mare". L'estàtua que havia a Moscou (al costat de l'estació de Bielorússia) va ser enderrocada. Aquesta es troba a la zona de Petrograd, al costat del Parc Alexandrovski (http://ca.wikipedia.org/wiki/Gorki)

dilluns, 28 de juliol del 2008

Matemàtiques des del globus

Matemáticas desde un globo

El aprendizaje a través de la experiencia es la clave en las clases de Educación Infantil del colegio Marian Aguiló


M. FERRAGUT. PALMA.

Desde el aire, subidos a un globo aerostático. Así recibieron el pasado jueves su lección de matemáticas los alumnos de 6º de Educación Infantil del colegio Marian Aguiló.Y no sólo de matemáticas, también de meteorología, física, conocimiento del medio, geografía...

Estos 53 niños de cinco años se subieron al globo, nerviosos y contentos, como punto culminante del proyecto ´los inventos y los inventores´. Esta iniciativa se lleva a cabo cada año a nivel de todo el colegio, y cada clase elige un aspecto del tema que se propone anualmente para trabajar a fondo. Ya han trabajado las rondalles mallorquines, los pintores y el Mediterráneo. Ahora tocaban los inventos y Catalina Llobera, Manuela Soler y sus alumnos escogieron el globo aerostático; sus compañeros de pasillo escogieron el submarino y los otros, el coche.

"Es el aprendizaje vivencial", explica Catalina, "el aprender a través de las emociones". Parece que funciona.Sus alumnos llevan meses trabajando sobre el globo y todo lo que implica: han trabajado con leyes físicas para entender por qué vuela un globo, han usado medidas de longitud y peso para explicar cómo es, han recabado datos históricos, han aprendido a leer mapas y planos e incluso han hecho estadísticas con información meteorológica. Sólo tienen cinco años y ya han manejado conceptos que en teoría no se tratan hasta bien avanzada la Primaria.

Si se les pregunta quién inventó el globo, todos responden a coro: "los hermanos Montgolfier". ¿Y por qué tiene un fuego? "Porque el aire caliente pesa menos y sube, y el aire frío baja", dice la pequeña Julia. ¿Y es aire normal? "No, es gas propano", dice Miguel, no sin cierta dificultad para pronunciar la palabra.

La profesora explica que la respuesta de los padres a este método de enseñanza no convencional es muy buena y los pequeños globos artesanales que algunos progenitores han hecho en su tiempo libre para la clase lo demuestran. Las familias están "muy implicadas" y los niños, encantados. Seguramente no olvidarán la emoción que sintieron al viajar el globo, así como todo lo que aprendieron.

Diario de Mallorca 15/03/2008

____________________________________________________________________

Una experiència exemplar. Els professors de secundària hem d'aprendre moltes coses de les escoles d'infantil i primària. Quan aquests alumnes arribin a l'institut només veuran pissarres, pupitres i quaderns. Una llàstima...

La SGM des del punt de vista d'un escriptor soviètic



Autor: Vassili Grossman
Any: 1959
Editorial: Galaxia Gutenberg (2008)


És el primer llibre que finalitzo aquest estiu (l'havia començat al mes de maig). M'ha semblat una obra immensa, esfereïdora i commovedora. Al començament em va resultar una mica difícil de llegir (les descripcions i reflexions de l'autor són extremadament minucioses). Però a mesura que he agafat un bon ritme de lectura m'he capbussat de ple en les vides de tots aquests personatges. Científics, comissaris de l'exèrcit, oficials de batallons, gent gran, treballadors, tots plegats es troben lligats, en major o menor grau, als esdeveniments que els ha tocat viure. El llibre està estructurat en una sèrie d'històries els protagonistes de les quals mantenen algun nexe d'unió amb els personatges d'altres capítols. Des del front d'Stalingrad fins als exiliats soviètics de Crimea, des dels camps de presoners alemanys fins a les cel·les de la Lubianka moscovita, tots aquests escenaris conformen un trencaclosques que va cobrant sentit a mesura que avancen les pàgines. És un retracte fidel i objectiu del totalitarisme i la guerra. L'estil literari del soviètic Vassili Grossman m'ha apropat a les històries i als seus escenaris fins al punt de sentir la por i el patiment que destil·la tot el llibre. Els protagonistes d'aquells fets dramàtics (la Segona Guerra Mundial, l'Alemanya nazi i el Stalinisme) van viure un dels moments més transcendentals de la història contemporània, i això es fa palès en els relats del llibre de Grossman. Es tracta d'una lectura altament recomanable per a entendre que en circumstàncies semblants a les del llibre no hi ha guanyadors sinó víctimes. I que aquestes víctimes són les de sempre: gent normal del carrer, amb més o menys fe en el sistema polític de la seva època, que en un moment donat es veuen abocats a la destrucció total per culpa de la força de l'Estat i la col·laboració dels seus propis veïns. Uns veïns que són també gent normal i corrent però a qui els cal la figura de l'enemic del poble per convertir-la en causa i efecte de totes les seves desgràcies. Un llibre, al capdavall, de rabiosa actualitat.

dissabte, 26 de juliol del 2008

Rússia: estiu de 2007 (III)

Completament esgotat, aquella tarda vaig completar el meu primer dia de visita a Sant Petersburg. Era el dia 1 de juliol de 2007. Ara tocava anar fins al cor mateix de la Revolució Russa. La zona del Smolni es troba al nord-est de la ciutat. El rectangle del mapa que ve a continuació indica el recorregut d'aquella tarda, des del punt vermell (l'estàtua de Fèlix Dzerzhinski) fins a l'institut Smolni (costat dret del rectangle). La tornada cap al centre de la ciutat, sempre a peu, la vaig fer pel centre del rectangle.







Estàtua de Félix Dzerzhinski (1977-1926), fundador en temps de Lenin de la policia política Txekà (predecessora de la GPU, NKVD i KGB). Es troba al carrer Shpalernaya, a mig camí entre el Palau Tàuride i el Smolni. L'any 1991 l'estàtua que havia al costat l'edifici de la Lubianka de Moscou va ser enderrocada com a símbol de victòria dels seguidors de Boris Ieltsin. A Sant Petersburg, en canvi, l'estàtua de Dzerzhinski segueix en el seu lloc (http://es.wikipedia.org/wiki/F%C3%A9lix_Dzerzhinsky)


Catedral barroca del Smolni. Fou construïda per Rastrelli al segle XVIII. Les fotos estan preses des de la Plaça Rastrelli


Estàtua de Friedrich Engels a l'exterior de l'institut Smolni (http://ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Engels)


Mirant cara a cara a F. Engels es troba l'estàtua del cofundador del marxisme, Karl Marx (http://ca.wikipedia.org/wiki/Marx)


L'Institut Smolni

Institut Smolni, al barri del mateix nom. Es tractava d'un institut aristocràtic femení que fou dissenyat per Quarenghi. Fins que l'any 1917 es convertí en la seu del Comité Central Bolxevic i del Soviet de Petrograd. Des d'aquí, Lenin i Trotski prepararen minuciosament la Revolució d'Octubre

Estàtua de Lenin davant la porta del Smolni, obra de V. Kozlov. En aquest lloc, Lenin va reclamar "tot el poder per als soviets"... i ho va aconseguir

En aquest edifici, durant la nit del 25 d'octubre de 1917, Lenin va inaugurar el II congrès dels Sòviets de tota Rússia, mentre encara es combatia davant el Palau d'Hivern. El mateix líder soviètic va ocupar durant un temps una de les habitacions de l'institut com a residència provisional
 

Edificis governamentals a la Plaça de la Dictadura del Proletariat, que encara avui en dia conserva el mateix nom

Bulevard que condueix fins a l'institut Smolni, fotografiat des de la Plaça de la Dictadura del Proletariat

"Lenin al Smolni", famós quadro d'Isaak Izrailevich Brodski


La Guàrdia Roja dirigint-se cap al Smolni els dies previs a la Revolució

L'institut és...

Entre els papers que guardo del curs de funció directiva al qual vaig assistir fa uns cinc o sis anys, m'he trobat amb aquest curiós document. Es tracta de la visió de la institució educativa per part d'una alumna (Jenny) de 2nD (no sé si d'ESO o de Batxillerat). Tampoc recordo si aquest paper va circular entre els assistents al curs o si me'l va donar directament la meva companya de projecte, Ana García. Sigui com sigui, és un exercici excel·lent d'imaginació que justifica allò de que no és el mateix ser intel·ligent que ser llest. Espero que aquesta Jenny sigui ara una gran escriptora...


El instituto es...

  • El profe: El retorno del Jedi
  • El insti: La casa del terror
  • Los alumnos: Los santos inocentes
  • Entrada a clase: Lo que el viento se llevó
  • Bronca con el tutor: Carta de ajuste
  • Salir a la pizarra: Solo ante el peligro
  • Exámenes: Misión imposible
  • Ir al servicio: Viaje galáctico
  • El curso: La historia interminable
  • Las notas: Pesadillas, historias para no dormir
  • Recreo: La guerra de las galaxias
  • Expulsiones: Canción triste de Hill Street
  • Toca el timbre: Música celestial
  • Reunión de profes: El silencio de los corderos
  • Septiembre: Sufre, mamón
  • El tutor: El padrino
  • Clase de mates: El viaje a lo desconocido
  • Clase de natus: Disecamos al profe