Migdia de la segona jornada per Sant Petersburg. Vaig seguir una ruta a través de les zones de Vyborg i Petrograd (venia de veure l'estàtua de M. Gorki). En el següent mapa queda descrit el meu recorregut fins a l'Estació de Finlàndia. En el vèrtex superior esquerre del rectangle es troben l'estàtua de Gorki i la mesquita. Aquest és el punt de partida de l'excursió, passant pel cuirassat Aurora, que no està assenyalat en el plànol però que més o menys es trobaria en el centre del rectangle, en el marge esquerre del riu que desemboca en el Neva. La zona de la Casa de los Soviets i de la Ploschad Pobedy apareixen en el mapa de la següent entrada...
La mesquita de la ciutat, edificada a imitació del mausoleu de l'emir de Samarkanda. Resulta sorprenent que aquesta mesquita (construïda entre 1910 i 1914) sobrevisqués a un Estat oficialment ateu com ara la URSS
La mesquita de la ciutat, edificada a imitació del mausoleu de l'emir de Samarkanda. Resulta sorprenent que aquesta mesquita (construïda entre 1910 i 1914) sobrevisqués a un Estat oficialment ateu com ara la URSS
El cuirassat Aurora, a la Bolshaia Nevka
Construït l'any 1900, va participar en la guerra russo-japonesa de començaments del segle XX. La seva contribució a la Revolució Bolxevic va ser fonamental. Des d'aquest vaixell, la nit del 25 d'Octubre de 1917 es dispararen unes salves de fogueig que van dissuadir la guàrdia del Palau d'Hivern de qualsevol temptativa de defensa del bastió. Encara que molta gent cregui el contrari, la Revolució Russa va tenir un començament molt pacífic
Actualment roman a la ciutat com una curiositat turística més. Es troba fixat al dic de l'embarcador del Neva. A mi em va semblar una gran troballa, un símbol d'uns fets lligats a una època transcendental
No vaig pujar al vaixell, no calia: la visió dels canons em va remetre a aquella època. Potser des d'aquest mateix canó que surt a la foto es van disparar les salves la nit del 25 d'octubre de 1917
Travessant el Sampsonievski most s'arriba a la part oposada de la Bolshaia Nevka, des d'on hi ha una perspectiva impressionant del vaixell i la ciutat de Sant Petersburg (a la segona foto es pot entreveure el Palau d'Hivern)
A la foto, l'hotel Sant Petersburg, antic hotel Leningrad. Es troba al costat del cuirassat Aurora i en el seu temps fou un dels hotels més emblemàtics de la ciutat. A baix, l'hotel Leningrad l'any 1971
Estació de Finlàndia de Leningrad
L'Estació de Finlàndia, a la Lenina Ploschad (Plaça Lenin). És obra dels arquitectes N. Barànov, Y. Lukín i P. Ashastin. Va ser inaugurada l'any 1960
El rellotge es troba a dins d'una torre envidriada, culminada amb una agulla d'acer inoxidable de 30 metres
Frisos al·legòrics recorren la façana principal
Al voltant de les estacions de tren i metro de Rússia es congreguen un munt de persones, a tota hora. Seguint a peu per davant de la façana principal i voltant a l'esquerra es troba la locomotora del tren que va portar Lenin fins a Finlàndia, al mes d'agost de 1917 (tornaria definitivament a Rússia a l'octubre). Malauradament, no vaig fer cap foto d'aquesta locomotora -la número 293-. Era l'hora de dinar i el calor era xafogós
La plaça conserva el nom original soviètic: Lenina Ploschad
Estàtua de V. I. Lenin a l'Estació de Finlàndia, obra de l'escultor S. Evséev i dels arquitectes V. Schukó i V. Guelfreij. Fou inaugurada l'any 1926
El dia 3 d'abril de 1917, a les 11 hores i 10 minuts de la nit, Vladimir I. Lenin va arribar a l'andana número 5 d'aquesta estació. Portat a coll pels treballadors i soldats de Cronstadt que l'esperaven, va pronunciar un discurs històric a sobre de la torreta d'un carro blindat, il·luminat per uns projectors transportats des de la Fortalesa de Pere i Pau. L'estàtua rememora aquella escena
En un primer moment l'estàtua ocupava el lloc exacte on Lenin va pronunciar el seu discurs. Ara es troba al bell mig de la Lenina Ploschad, envoltat d'arbres i amb un jardinet just al davant
La inscripció en el peu de l'estàtua recorda aquests fets. La data ha estat actualitzada segons el calendari gregoriàLa Casa dels Soviets de Leningrad (Moskovski Prospekt)
La Casa dels Soviets, a la Moskovski Prospekt. La plaça que hi ha just al davant (Moskovskaia Ploschad) havia de substituir la Plaça del Palau com a lloc de desfilades commemoratives. Però la mort de Stalin l'any 1953 va fer que s'oblidés la intenció inicial de convertir aquest edifici en el centre administratiu de Leningrad
Estàtua de Lenin, obra de l'escultor M. Anikushin i de l'arquitecte V. Kamenski. Va ser inaugurada al mes d'abril de 1970 com a commemoració del centenari del naixement de Lenin
El líder bolxevic porta una gorra a la mà dreta, mentre sembla que pronuncia un discurs adreçat al poble soviètic
Fotografia de l'estàtua de Lenin presa donant l'esquena a la Casa dels Soviets. Tot i que la incloc en aquesta entrada, realment l'havia realitzat el primer dia de visita a la ciutat. Degut a la posició del sol a aquella hora em va ser impossible fer-la juntament amb la resta de fotos d'aquesta entrada. L'edifici està orientat cap a l'est i al matí és impossible obtenir fotografies en bones condicions (el contrast de llum ho enfosqueix tot)
La Casa dels Soviets va ser dissenyada per un grup d'arquitectes liderat per N. Trotski. A la porta d'entrada es pot llegir la data '1941'
L'antic escut soviètic de la Federació Russa
'Les semicolumnes sostenen un ample fris modelat que enalteix el pacífic treballdels treballadors soviètics'. Transcrit de la guia 'Leningrado' (Moscou: Ed.
Progreso, 1982; pp 243)
L'edifici fa 50 metres d'altura. Es troba a 200 metres de distància de la Moskovski Prospekt, la qual cosa confereix al vianant que camina per aquesta avinguda una visió molt poderosa de l'edifici
El front alemany, durant el famós Setge, es trobava a pocs quilòmetres de distància d'aquest edifici. De fet, diversos projectils van impactar contra la seva façana i la Casa dels Soviets es va haver de restaurar una vegada acabada la guerra. Actualment, s'utilitza com a edifici administratiu d'aquest districte de la ciutat
La sensació que dóna aquest edifici, igual que tots els altres construïts sota els dictats del realisme socialista estalinià, és que està buit de persones però que, malgrat tot, algú ha de sortir en qualsevol moment del seu interior per censurar les fotografies. En fi, paranoies meves...
Actualment hi ha unes fonts a la plaça que refresquen una mica l'ambient càlid dels dies d'estiu a Sant Petersburg
A l'altra banda de la plaça (al costat occidental), s'aixequen dos edificis de deu plantes cadascun obra d'un equip d'arquitectes encapçalat per S. Speranski. Són de l'any 1956. Aquesta torna a ser una fotografia presa també el dia anterior (per qüestions de llum)
En aquesta imatge dels anys 70 es pot observar la plaça pràcticament amb el mateix aspecte que presenta avui en dia, excepte per les fonts, les lletres a la part de dalt de la Casa dels Soviets i la quantitat de cotxes i vianants que hi ha actualment