Autor: William Golding
Any: 1954
Editorial: Alianza ed. (2008) - 19a imp.
Pel·lícules relacionades: Lord of the flies de Peter Brook (1963)
i Lord of the flies de Harry Hook (1990)
Any: 1954
Editorial: Alianza ed. (2008) - 19a imp.
Pel·lícules relacionades: Lord of the flies de Peter Brook (1963)
i Lord of the flies de Harry Hook (1990)
Segon llibre llegit aquest estiu. Un clàssic (gràcies, Antonio, pel regal). Es tracta d'una faula moral sobre la condició humana. Posa sobre la taula, de nou, l'etern dilema entre la figura roussaniana de l'home "bo per naturalesa" i la visió hobbesiana de l'home que "és un llop per al propi home" (homo homini lupus). L'any 1971, l'experiment de Zimbardo a la Universitat de Stanford corroboraria parcialment el que explica el llibre de l'escriptor gal·lès.
L'obra m'ha agradat malgrat que està escrita amb un estil massa planer (més com un conte). No sé si el llenguatge emprat per Golding fou exactament el mateix o si és conseqüència de la traducció. Un grup de nois arriben accidentalment a una illa deserta on seran víctimes de l'aïllament i de les seves pròpies pors. Passen de ser un grup d'innocents infants i adolescents que miren de sobreviure com poden a l'illa, a dividir-se en dues faccions enfrontades salvatgement per culpa de les ànsies de poder dels dos protagonistes. El foc, el menjar i els monstres imaginaris són el centre argumental d'aquesta novel·la. Tinc curiositat per veure les dues pel·lícules, no devia ser fàcil portar a la pantalla aquesta novel·la. El millor de tot és la figura del paracaigudista mort (i assegut) que es mou per efecte del vent contra el seu paracaigudes. El pitjor, com he dit, un estil massa infantil, amb diàleg pautats i una mica inversemblants que no deixen que la ment del lector jugui amb les paraules. Tanmateix, es tracta d'una obra imprescindible.
L'obra m'ha agradat malgrat que està escrita amb un estil massa planer (més com un conte). No sé si el llenguatge emprat per Golding fou exactament el mateix o si és conseqüència de la traducció. Un grup de nois arriben accidentalment a una illa deserta on seran víctimes de l'aïllament i de les seves pròpies pors. Passen de ser un grup d'innocents infants i adolescents que miren de sobreviure com poden a l'illa, a dividir-se en dues faccions enfrontades salvatgement per culpa de les ànsies de poder dels dos protagonistes. El foc, el menjar i els monstres imaginaris són el centre argumental d'aquesta novel·la. Tinc curiositat per veure les dues pel·lícules, no devia ser fàcil portar a la pantalla aquesta novel·la. El millor de tot és la figura del paracaigudista mort (i assegut) que es mou per efecte del vent contra el seu paracaigudes. El pitjor, com he dit, un estil massa infantil, amb diàleg pautats i una mica inversemblants que no deixen que la ment del lector jugui amb les paraules. Tanmateix, es tracta d'una obra imprescindible.
