Intercanvi d'espies digne de la guerra freda a Viena
Els Estats Units i Rússia intercanvien els agents a l'aeroport austríac
Dissabte, 10 de juliol del 2010
DMITRI POLIKÀRPOV / Moscou
IDOYA NOAIN / Nova York
Els 10 agents il·legals que formaven part d'una presumpta xarxa d'espionatge russa desarticulada recentment als EUA van arribar ahir a Moscou després de ser canviats a Viena per quatre ciutadans russos que complien condemna per treballar per als serveis secrets dels EUA. El petit avió Iak-42 del Ministeri de Situacions d'Emergència rus va arribar des de la capital austríaca a l'aeroport moscovita de Domodédovo a les 17.50 (hora local, dues hores menys a Espanya). Paral·lelament, l'avió que va recollir els quatre russos posats en llibertat pel Kremlin va fer escala en una base aèria britànica, on se n'hi van quedar dos, abans de reprendre el vol amb destinació a Washington.
Així va acabar l'intercanvi d'espies més gran entre Moscou i Washington des del 1985, quan més de 20 agents van canviar de mans entre els dos blocs a Berlín, en plena guerra freda. No s'assemblava gens a les patètiques escenes conegudes per les pel·lícules i novel·les d'espionatge. Les televisions van mostrar imatges d'un Boeing 767 de la companyia Vision Airlines aparcat al costat del Iak-42 rus, amb les escaletes dirigides de tal manera que s'impedia qualsevol imatge de l'intercanvi. Alguns testimonis van dir haver vist diverses persones pujar a un microbús negre que va circular entre els dos avions, que van estar un al costat de l'altre durant 90 minuts.
A finals de juny les autoritats nord-americanes van desarticular una xarxa d'informants que treballaven per a Moscou. Des del principi, Rússia va descriure aquesta operació com un intent «malintencionat» de perjudicar el procés de «reinici» de les relacions entre els dos països. L'escàndol es va desfermar pocs dies després de la visita a Washington del president rus, Dmitri Medvédev.
COM MÉS AVIAT MILLOR / Tant Moscou com Washington desitjaven tancar com més aviat millor aquest compromès cas, que amenaçava d'ajornar la ratificació als EUA del nou tractat de desarmament nuclear. I es va fer amb absoluta discreció. L'acord d'intercanvi d'espies es va prendre en les més altes esferes de poder, dirigit pel director de la CIA, Leon Panetta, i el seu homòleg rus, i, segons confirmava a la televisió PBS Rahm Emanuel, cap de Gabinet de la Casa Blanca, el president nord-americà, Barack Obama, va ser «completament informat» de les negociacions.
El pacte, segons fonts de l'Administració esmentades per The New York Times, es va aconseguir al considerar que «l'empresonament continuat» dels 10 agents detinguts en territori nord-americà no presentava «beneficis significatius per a la seguretat nacional».
Cap d'ells va arribar a enfrontar-se a càrrecs d'espionatge. Van acceptar la vigília un tracte amb la justícia nord-americana pel qual es van reconèixer culpables d'activitats il·legals, com conspiració per a blanqueig de diners, encara que no d'espionatge, a canvi de la seva deportació. Els espies que van tractar d'«americanitzar-se» han hagut de confessar les seves verdaderes identitats (només tres vivien sota el seu nom autèntic).
Cap dels 10 podrà tornar mai als EUA si no obté per endavant un permís de la fiscalia general. A més, alguns es desfan de tots els seus béns als EUA, inclosos els immobiliaris, i es comprometen a donar a les autoritats qualsevol benefici econòmic que obtinguin si arriben a publicar les seves històries com a agents.
INDULT DEL KREMLIN / Medvédev va indultar tres oficials dels seus serveis secrets i un científic que complien condemna per espiar per a Washington per fer possible l'intercanvi. Segons va explicar la portaveu del Kremlin, Natalia Timakova, els quatre havien enviat sol·licituds d'indult al president, que les va firmar dijous. «Tenint en consideració que els condemnats ja han estat castigats, així com per ratificar la nova dinàmica en les relacions entre Rússia i els EUA, el president va satisfer les peticions».
El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, va indicar que l'intercanvi «dóna raons per creure que el camí d'entesa que recorren els líders dels EUA i Rússia serà implementat de forma consistent i els intents de desviar-nos no tindran èxit».
«Aquest intercanvi és una novetat en la història de l'espionatge perquè es van intercanviar uns russos per altres russos. En els temps de la guerra freda, el personal per a l'intercanvi normalment venia de dos camps enemics. En algunes ocasions els nostres aliats del Pacte de Varsòvia ens prestaven agents que quedaven reclosos als seus territoris per fer intercanvis», va dir a aquest diari Oleg Netxiporenko, excoronel del KGB.
Així va acabar l'intercanvi d'espies més gran entre Moscou i Washington des del 1985, quan més de 20 agents van canviar de mans entre els dos blocs a Berlín, en plena guerra freda. No s'assemblava gens a les patètiques escenes conegudes per les pel·lícules i novel·les d'espionatge. Les televisions van mostrar imatges d'un Boeing 767 de la companyia Vision Airlines aparcat al costat del Iak-42 rus, amb les escaletes dirigides de tal manera que s'impedia qualsevol imatge de l'intercanvi. Alguns testimonis van dir haver vist diverses persones pujar a un microbús negre que va circular entre els dos avions, que van estar un al costat de l'altre durant 90 minuts.
A finals de juny les autoritats nord-americanes van desarticular una xarxa d'informants que treballaven per a Moscou. Des del principi, Rússia va descriure aquesta operació com un intent «malintencionat» de perjudicar el procés de «reinici» de les relacions entre els dos països. L'escàndol es va desfermar pocs dies després de la visita a Washington del president rus, Dmitri Medvédev.
COM MÉS AVIAT MILLOR / Tant Moscou com Washington desitjaven tancar com més aviat millor aquest compromès cas, que amenaçava d'ajornar la ratificació als EUA del nou tractat de desarmament nuclear. I es va fer amb absoluta discreció. L'acord d'intercanvi d'espies es va prendre en les més altes esferes de poder, dirigit pel director de la CIA, Leon Panetta, i el seu homòleg rus, i, segons confirmava a la televisió PBS Rahm Emanuel, cap de Gabinet de la Casa Blanca, el president nord-americà, Barack Obama, va ser «completament informat» de les negociacions.
El pacte, segons fonts de l'Administració esmentades per The New York Times, es va aconseguir al considerar que «l'empresonament continuat» dels 10 agents detinguts en territori nord-americà no presentava «beneficis significatius per a la seguretat nacional».
Cap d'ells va arribar a enfrontar-se a càrrecs d'espionatge. Van acceptar la vigília un tracte amb la justícia nord-americana pel qual es van reconèixer culpables d'activitats il·legals, com conspiració per a blanqueig de diners, encara que no d'espionatge, a canvi de la seva deportació. Els espies que van tractar d'«americanitzar-se» han hagut de confessar les seves verdaderes identitats (només tres vivien sota el seu nom autèntic).
Cap dels 10 podrà tornar mai als EUA si no obté per endavant un permís de la fiscalia general. A més, alguns es desfan de tots els seus béns als EUA, inclosos els immobiliaris, i es comprometen a donar a les autoritats qualsevol benefici econòmic que obtinguin si arriben a publicar les seves històries com a agents.
INDULT DEL KREMLIN / Medvédev va indultar tres oficials dels seus serveis secrets i un científic que complien condemna per espiar per a Washington per fer possible l'intercanvi. Segons va explicar la portaveu del Kremlin, Natalia Timakova, els quatre havien enviat sol·licituds d'indult al president, que les va firmar dijous. «Tenint en consideració que els condemnats ja han estat castigats, així com per ratificar la nova dinàmica en les relacions entre Rússia i els EUA, el president va satisfer les peticions».
El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, va indicar que l'intercanvi «dóna raons per creure que el camí d'entesa que recorren els líders dels EUA i Rússia serà implementat de forma consistent i els intents de desviar-nos no tindran èxit».
«Aquest intercanvi és una novetat en la història de l'espionatge perquè es van intercanviar uns russos per altres russos. En els temps de la guerra freda, el personal per a l'intercanvi normalment venia de dos camps enemics. En algunes ocasions els nostres aliats del Pacte de Varsòvia ens prestaven agents que quedaven reclosos als seus territoris per fer intercanvis», va dir a aquest diari Oleg Netxiporenko, excoronel del KGB.
