Hitler und die Deutschen. Volksgemeinschaft und verbrechen
15 d'octubre de 2010 fins al 06 de febrer de 2011
Deutsches Historisches Museum
Ausstellungshalle von I. M. Pei
Unter den Linden
Hinter dem Zeughaus
10117 Berlin
Info-Telephone:
+49 - (0)30 - 20304 - 444
Opening hours
Daily 10 am – 6 pm
24 und 25 December closed
Admission
6 Euro, free up to 18 years
Annual ticket 30 Euro
Public transport
S-Bahn Hackescher Markt or Friedrichstrasse
U-Bahn Französische Strasse, Hausvogteiplatz or Friedrichstrasse
Bus 100, 200, TXL Lustgarten or Staatsoper
Parking
Underground car park below Bebelplatz, entrance Behrenstrasse
City-Quartier Dom Aquarée entrance Spandauer Strasse
Hitler and the Germans. Nation and Crime
An Exhibition of the German Historical Museum
Curators: Prof. Dr. Hans-Ulrich Thamer, Dr. Simone Erpel, Klaus-Jürgen Sembach
Curators: Prof. Dr. Hans-Ulrich Thamer, Dr. Simone Erpel, Klaus-Jürgen Sembach
Sixty-five years after the end of the Second World War Hitler and National Socialism still remain explosive issues. Every generation poses similar questions:
How was Hitler’s rise possible? How could Hitler and National Socialism, which were responsible for war, crimes and genocide, count on widespread acceptance by German society until the very end? Why were so many Germans willing to align their conduct with the »Führer« and thus actively support the Nazi dictatorship?
The exhibition seeks answers to these questions by examining not only the phenomenon of Hitler, but also German society and its significance for the rule of National Socialism.
Young Hitler was an unprepossessing character. There was nothing about him that seemed to predestine him to rise to power. Nonetheless he was soon surrounded by devout followers and came to be the most powerful man in Europe. His power can therefore not be explained simply on the basis of his personal characteristics. More important are the socio-political conditions and the mindset of the German people at this time. He mobilized their social fears and hopes and utilized them for his own purposes. The dictatorship rested on mass enthusiasm and approval, but also on violence, murder and physical annihilation.
Young Hitler was an unprepossessing character. There was nothing about him that seemed to predestine him to rise to power. Nonetheless he was soon surrounded by devout followers and came to be the most powerful man in Europe. His power can therefore not be explained simply on the basis of his personal characteristics. More important are the socio-political conditions and the mindset of the German people at this time. He mobilized their social fears and hopes and utilized them for his own purposes. The dictatorship rested on mass enthusiasm and approval, but also on violence, murder and physical annihilation.
The exhibition shows the interconnection between Hitler’s personal power and the hopes and interests of large sections of German society. Hitler could not have consolidated his dictatorship without the population’s acceptance of his role as »Führer«. In the process, German society became more and more deeply enmeshed in the politics of the »Führer State«, which promised the people work, advancement, prosperity and the reinstatement of former national grandeur. National Socialist politics packaged these enticements in the rhetoric of the »Volksgemeinschaft«, the myth of a »national community«. Its societal practice comprised the seeming integration of the »Volksgenossen«, the members of this nation, as well as the exclusion of the »Gemeinschaftsfremden« – those »alien« to the community. The Nazi politics led to the erosion of state structures and moral values. It ended in destruction and annihilation.
MÉS DE 1.000 OBJECTES NAZIS
Berlín repassa la figura històrica de Hitler en una controvertida exposició
La mostra pretén explicar la fascinació que el Führer va causar en la societat alemanya i el culte al dictador fins al final de la segona guerra mundial
Efe (Berlín)
Berlín repassa la figura d'Adolf Hitler mitjançant una controvertida exposició que pretén explicar la fascinació que el Führer va causar en els alemanys i que es tem que es pugui convertir en un centre de pelegrinatge per als neonazis davant la quantitat d'objectes exposats.
Sota el títol de Hitler i els alemanys. Comunitat i crim, la mostra pretén reflectir com pràcticament tots els nivells de la societat alemanya van contribuir a crear un culte al dictador fins als últims dies de la segona guerra mundial.
Uniformes de les SS i la Gestapo, bustos i fotografies de Hitler i una col·lecció de medalles nazis, entre altres, es combinen amb textos i vídeos explicatius en un espai que supera els 1.000 metres quadrats al Museu d'Història d'Alemanya.
Dividida en tres parts, l'exposició recull per ordre cronològic, i a través de més d'un miler d'objectes, els factors que van portar Hitler al poder, les estructures del seu règim i les seves polítiques d'extermini, així com les d'expansió, que van desencadenar la segona guerra mundial i el resultat de la postguerra després del final de la seva dictadura.
L'exposició, que s'obrirà demà al públic i durarà fins al 6 de febrer, ha causat controvèrsia a Alemanya ja que alguns mitjans assenyalen que es pot convertir en un lloc de pelegrinatge per a grups neonazis, perquè no es tracta d'una crítica explícita a les seves polítiques.
Distància crítica
En una trobada amb la premsa estrangera, un dels seus comissaris, Hans-Ulrich Thamer, ha assenyalat que les persones amb ideologia neonazi "no són públic de museus", i ha afegit que l'exposició "no tracta Hitler com un heroi", sinó que s'analitza la seva figura "des d'una distància crítica".
Segons els responsables de l'exposició, més de sis dècades després del final de la segona guerra mundial i del règim nazi, les noves generacions consideren que hi ha moltes preguntes per respondre sobre la figura del Führer i que amb l'exposició es podrien aclarir. Així, a Hitler i els alemanys s'assenyala com la figura carismàtica del Führer no va poder per si sola tirar endavant els seus plans i consolidar la seva dictadura, sinó que va comptar amb l'acceptació de la majoria de la població alemanya, incloses les classes acabalades.
Les explicacions indiquen com, davant una època de crisi, els alemanys van veure en Hitler i les seves promeses, recolzades per un important aparell propagandístic, una possibilitat de trobar feina i prosperar.
Precisament l'extensa propaganda nazi mostrava Hitler sempre com un aclamat i exitós líder nacional i, encara que mai es negaven els ideals defensats pel règim, la publicitat no incloïa el fanatisme i brutalitat que s'amagaven darrere de les polítiques del Führer.
Propaganda generalitzada
En l'exposició, el visitant se submergeix en un món de propaganda nazi, amb cartells i fotos amb Hitler com a protagonista i on el símbol de l'esvàstica apareix en paquets de tabac i fanalets festius, passant pels carrets per repartir el diari del partit Völkischer Beobachter.
L'exhibició també mostra tapissos gegants regalats a Hitler i brodats a mà per grups juvenils i eclesiàstics, soldadets nazis de plom, àlbums de fotos privats i jocs de taula de l'època.
Però a més de documentar la construcció de l'Estat nazi, amb la seva indústria, autopistes i festivals, l'exposició també reflecteix el creixent odi racial i la discriminació que es portava a terme. Així, crida l'atenció algun dels cartells exposats, i que van ser de domini comú durant la dictadura, en què, comparant la foto d'un nen discapacitat i la d'un atleta, s'alerta sobre els perills demogràfics per a la raça si els "endarrerits" tenen més fills que els altres.
També inclou alguns uniformes utilitzats pels jueus als camps de concentració, les estrelles de tela amb què se'ls marcava i fins i tot una sèrie de dibuixos realitzats per nens reclosos al camp de concentració de Theresienstadt.
L'exposició, que segons els seus comissaris "no pretén ofendre a ningú", acaba amb un repàs a la figura de Hitler i del nazisme que s'ha realitzat a través de pel·lícules i de publicacions des de la segona meitat del segle XX fins als nostres dies.
Berlín repassa la figura d'Adolf Hitler mitjançant una controvertida exposició que pretén explicar la fascinació que el Führer va causar en els alemanys i que es tem que es pugui convertir en un centre de pelegrinatge per als neonazis davant la quantitat d'objectes exposats.
Sota el títol de Hitler i els alemanys. Comunitat i crim, la mostra pretén reflectir com pràcticament tots els nivells de la societat alemanya van contribuir a crear un culte al dictador fins als últims dies de la segona guerra mundial.
Uniformes de les SS i la Gestapo, bustos i fotografies de Hitler i una col·lecció de medalles nazis, entre altres, es combinen amb textos i vídeos explicatius en un espai que supera els 1.000 metres quadrats al Museu d'Història d'Alemanya.
Dividida en tres parts, l'exposició recull per ordre cronològic, i a través de més d'un miler d'objectes, els factors que van portar Hitler al poder, les estructures del seu règim i les seves polítiques d'extermini, així com les d'expansió, que van desencadenar la segona guerra mundial i el resultat de la postguerra després del final de la seva dictadura.
L'exposició, que s'obrirà demà al públic i durarà fins al 6 de febrer, ha causat controvèrsia a Alemanya ja que alguns mitjans assenyalen que es pot convertir en un lloc de pelegrinatge per a grups neonazis, perquè no es tracta d'una crítica explícita a les seves polítiques.
Distància crítica
En una trobada amb la premsa estrangera, un dels seus comissaris, Hans-Ulrich Thamer, ha assenyalat que les persones amb ideologia neonazi "no són públic de museus", i ha afegit que l'exposició "no tracta Hitler com un heroi", sinó que s'analitza la seva figura "des d'una distància crítica".
Segons els responsables de l'exposició, més de sis dècades després del final de la segona guerra mundial i del règim nazi, les noves generacions consideren que hi ha moltes preguntes per respondre sobre la figura del Führer i que amb l'exposició es podrien aclarir. Així, a Hitler i els alemanys s'assenyala com la figura carismàtica del Führer no va poder per si sola tirar endavant els seus plans i consolidar la seva dictadura, sinó que va comptar amb l'acceptació de la majoria de la població alemanya, incloses les classes acabalades.
Les explicacions indiquen com, davant una època de crisi, els alemanys van veure en Hitler i les seves promeses, recolzades per un important aparell propagandístic, una possibilitat de trobar feina i prosperar.
Precisament l'extensa propaganda nazi mostrava Hitler sempre com un aclamat i exitós líder nacional i, encara que mai es negaven els ideals defensats pel règim, la publicitat no incloïa el fanatisme i brutalitat que s'amagaven darrere de les polítiques del Führer.
Propaganda generalitzada
En l'exposició, el visitant se submergeix en un món de propaganda nazi, amb cartells i fotos amb Hitler com a protagonista i on el símbol de l'esvàstica apareix en paquets de tabac i fanalets festius, passant pels carrets per repartir el diari del partit Völkischer Beobachter.
L'exhibició també mostra tapissos gegants regalats a Hitler i brodats a mà per grups juvenils i eclesiàstics, soldadets nazis de plom, àlbums de fotos privats i jocs de taula de l'època.
Però a més de documentar la construcció de l'Estat nazi, amb la seva indústria, autopistes i festivals, l'exposició també reflecteix el creixent odi racial i la discriminació que es portava a terme. Així, crida l'atenció algun dels cartells exposats, i que van ser de domini comú durant la dictadura, en què, comparant la foto d'un nen discapacitat i la d'un atleta, s'alerta sobre els perills demogràfics per a la raça si els "endarrerits" tenen més fills que els altres.
També inclou alguns uniformes utilitzats pels jueus als camps de concentració, les estrelles de tela amb què se'ls marcava i fins i tot una sèrie de dibuixos realitzats per nens reclosos al camp de concentració de Theresienstadt.
L'exposició, que segons els seus comissaris "no pretén ofendre a ningú", acaba amb un repàs a la figura de Hitler i del nazisme que s'ha realitzat a través de pel·lícules i de publicacions des de la segona meitat del segle XX fins als nostres dies.
El Periódico 14/10/2010
