Balears | Política
Tenir estudis universitaris no és cap avantatge a les Balears
L’Arxipèlag és la comunitat amb manco universitaris i on n’hi ha més que fan feina per sota de la seva qualificació. L’atur no creix tant entre els qui tenen estudis secundaris
E. Borràs 18/08/2011
Les Illes Balears són la comunitat amb manco titulats universitaris i, a sobre, on n'hi ha més que treballen en feines per sota de la seva qualificació. L'Anàlisi de l'ocupabilitat dels joves a les Balears a partir del seu nivell d'estudis, fet per l'Observatori del Treball del Govern, ho deixa ben clar. També indica que l'atur juvenil "augmenta més en els extrems, és a dir, en aquells que només gaudeixen d'estudis de Primària i en els que tenen estudis superiors, mentre que gran part dels demandants amb estudis de primera etapa de Secundària surten de l'atur amb més facilitat".
Els universitaris amb feina van passar de ser un 8% del total de joves treballadors, l'any 2005, a ser-ne un 7,5%, el 2010. Amb tot, un 69,3% dels joves amb estudis superiors tenien feina el 2010, per sobre dels que han acabat tots els estudis secundaris (45%), dels que només tenen l'ESO (44,2%) i dels que han completat l'Educació Primària o ni tan sols això (34,5%). Ara, si el 2007 les Illes Balears eren la sisena comunitat amb menys diferència entre el nivell de formació i la qualificació de la feina dels universitaris, el 2010 són a la coa de totes les altres comunitats. Un 38,3% dels universitaris illencs fan una feina per a la qual no calen estudis superiors.
Les Illes Balears són la comunitat amb manco titulats universitaris i, a sobre, on n'hi ha més que treballen en feines per sota de la seva qualificació. L'Anàlisi de l'ocupabilitat dels joves a les Balears a partir del seu nivell d'estudis, fet per l'Observatori del Treball del Govern, ho deixa ben clar. També indica que l'atur juvenil "augmenta més en els extrems, és a dir, en aquells que només gaudeixen d'estudis de Primària i en els que tenen estudis superiors, mentre que gran part dels demandants amb estudis de primera etapa de Secundària surten de l'atur amb més facilitat".
Els universitaris amb feina van passar de ser un 8% del total de joves treballadors, l'any 2005, a ser-ne un 7,5%, el 2010. Amb tot, un 69,3% dels joves amb estudis superiors tenien feina el 2010, per sobre dels que han acabat tots els estudis secundaris (45%), dels que només tenen l'ESO (44,2%) i dels que han completat l'Educació Primària o ni tan sols això (34,5%). Ara, si el 2007 les Illes Balears eren la sisena comunitat amb menys diferència entre el nivell de formació i la qualificació de la feina dels universitaris, el 2010 són a la coa de totes les altres comunitats. Un 38,3% dels universitaris illencs fan una feina per a la qual no calen estudis superiors.
L'estudi se centra, sobretot, en l'evolució del mercat laboral per als menors de trenta anys entre els anys 2005 i 2010. O sigui, compara la situació d'abans de la crisi amb la que hi havia quan va esclatar i la de l'any passat. Explica que, entre el 2005 i el 2007, quan l'economia creixia amb força, va créixer un 1,8% el número de menors de 30 anys amb feina. Aquest augment, però, es va notar sobretot entre els joves sense estudis o just amb l'Educació Primària: en aquest col·lectiu va augmentar un 95,9% el número de joves amb feina. També va créixer la xifra d'ocupats amb l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) enllestida, van augmentar un 7,7%. Als grups dels qui tenien estudis superiors i la segona etapa de la Secundària, va passar a l'inrevés: va augmentar l'atur. El 2010, en què va augmentar l'atur entre tots els grups de joves, tinguessin la formació que tinguessin, els més estables varen ser els qui tenien estudis superiors: l'ocupació entre aquest grup just va baixar un 0,6%, però havia patit fortes davallades en tots els anys anteriors. De fet, l'estudi insisteix que cada vegada més universitaris de les Balears fan feines per sota de la seva formació.
L'informe deixa clar que, al mercat laboral illenc, on hi ha més llocs de feina és a la restauració, el comerç, l'hostaleria i per a feines no qualificades, com la de peó de la construcció i la neteja. Cap d'aquests grans sectors no necessita gaires treballadors amb formació superior, precisament. "La tendència a les Balears, com en el conjunt de l'Estat, és que baixa la demanda d'universitaris, alhora que augmenta l'oferta de títols", explica l'informe. I afegeix que "la crisi econòmica ha repercutit en un descens de l'ocupació entre els joves sense estudis o que només han assolit estudis de Primària, i han sortit reforçats els joves amb nivells de segona etapa de Secundària".
Les Illes Balears són la comunitat amb la taxa d'abandó escolar prematur més alta, però el document explica que els joves deixen els estudis "sabent" que, amb les feines que poden fer a l'Arxipèlag, "apreciaran pocs avantatges per haver augmentat el seu nivell d'estudis reglats, que, en realitat, s'adequa (tot i que per al nivell més baix) a les feines que desenvolupen". Per això, l'informe diu que cal treballar per canviar l'oferta de llocs de feina: n'hi ha d'haver de més qualificats "per poder influir en els joves amb l'objectiu que augmentin la formació".
L'informe deixa clar que, al mercat laboral illenc, on hi ha més llocs de feina és a la restauració, el comerç, l'hostaleria i per a feines no qualificades, com la de peó de la construcció i la neteja. Cap d'aquests grans sectors no necessita gaires treballadors amb formació superior, precisament. "La tendència a les Balears, com en el conjunt de l'Estat, és que baixa la demanda d'universitaris, alhora que augmenta l'oferta de títols", explica l'informe. I afegeix que "la crisi econòmica ha repercutit en un descens de l'ocupació entre els joves sense estudis o que només han assolit estudis de Primària, i han sortit reforçats els joves amb nivells de segona etapa de Secundària".
Les Illes Balears són la comunitat amb la taxa d'abandó escolar prematur més alta, però el document explica que els joves deixen els estudis "sabent" que, amb les feines que poden fer a l'Arxipèlag, "apreciaran pocs avantatges per haver augmentat el seu nivell d'estudis reglats, que, en realitat, s'adequa (tot i que per al nivell més baix) a les feines que desenvolupen". Per això, l'informe diu que cal treballar per canviar l'oferta de llocs de feina: n'hi ha d'haver de més qualificats "per poder influir en els joves amb l'objectiu que augmentin la formació".
