MEMORIAS. Edición revisada y aumentada
Títol: Memorias. Edición revisada y aumentada
Autor: Santiago Carrillo
Any: 2006 (ampliació de l'edició de 1993)
Editorial: Ed. Planeta (EspañaEscrita), 2007
Edició: 4a
ISBN: 978-84-08-07035-1
Nº de pàgines: 849
Autor: Santiago Carrillo
Any: 2006 (ampliació de l'edició de 1993)
Editorial: Ed. Planeta (EspañaEscrita), 2007
Edició: 4a
ISBN: 978-84-08-07035-1
Nº de pàgines: 849
Relat autobiogràfic d'un dels homes més influents de la història espanyola contemporània. Sense esplaiar-se gaire en detalls personals, Santiago Carrillo ens explica en primera persona la seva trajectòria política. Des de la militància a les Joventuts Socialistes, abans de l'arribada de la Segona República i la creació de la JSU, fins al secretariat general del PCE durant l'exili i la transició democràtica.
Les vicissituds patides per l'autor al llarg de tots aquells anys són absolutament fascinants. La seva fugida de Barcelona el mateix dia en què les tropes de Franco començaven a esfilar per la Diagonal. El viatge clandestí des de París fins a Nova York passant per Moscou, Sibèria, Japó i Canadà. La construcció d'una falsa personalitat, a l'estil dels famosos espies de la Guerra Freda, fent-se passar per un diplomàtic uruguaià de visita a Portugal. L'entrevista amb Stalin, en el seu despatx del Kremlin, on va ser capaç de contradir-lo en algunes opinions politiques. La seva amistat amb personatges capdals de la història del moviment comunista internacional (Tito, Ceaucescu, Khrusxov, Togliatti, Thorez). També la seva relació de respecte mutu amb politics provinents de l'àmbit franquista com ara Suárez, Fraga Iribarne o Rodolfo Martín Villa. Resulta també sorprenent descobrir en aquest llibre les relacions diplomàtiques que sovint s'han establert al llarg de la història entre personatges públics pertanyents a mons molt diferents. Per exemple, quan en plena clandestinitat Prado y Colón de Carvajal li va fer arribar un missatge personal del Rei Joan Carles a través del dirigent romanès Nicolae Ceaucescu. Res més lluny d'una suposada "lògica ideològica" que hom creu que presideix les relacions humanes d'alt nivell.
Aquest obra ens fa palès com l'ultradreta espanyola no ha desaprofitat cap ocasió per insultar i amenaçar de mort públicament a l'autor. L'afer de Paracuellos n'és un exemple. És del tot sorprenent que golpistes fanàtics de dretes, causants d'una guerra civil i una posterior campanya de persecució i extermini de gent esquerrana, acusin a Carrillo d'executar a militars franquistes en plena guerra civil. És grotesc i ridícul. Carrillo ho nega, al·legant que va tenir notícies d'aquells fets molt posteriorment. I encara que hagués tingut res a veure, no són aquesta gent radical la que pot anar donant lliçons de moralitat a ningú.
Val a dir que s'hi troben a faltar més detalls de la seva vida personal, tot i que el mateix Carrillo s'encarrega d'avisar-nos, a la introducció del llibre, que no és la seva intenció parlar gaire d'aquests assumptes. Tot i això, sempre queda el dubte sobre que se'n va fer de la seva primera dona, com el va afectar anímicament la mort de la seva filla i si va tornar a tenir relació amb el seu pare -Wenceslao Carrillo- després de què aquest donés suport al cop d'estat de Casado. Però tal com diu el mateix autor, són afers que queden en la més estricta intimitat.
També hi ha altres temes en els quals l'autor podria haver fet una anàlisi més acurada. Per exemple, el trencament amb Claudín. O la seva dimissió com a secretari general abans de les eleccions de 1982. O la relació tan estreta amb el Rei Joan Carles, defensant-lo fins i tot de les acusacions de connivència amb el cop d'Estat del 23-F. El relat de les hores viscudes a l'hemicicle de Madrid durant el cop de Tejero és un dels millors moments del llibre. L'intercanvi de mirades durant el metrallament del sostre del Parlament o les hores que va passar "en capilla" (pendent de si seria executat o no) formen part de les microhistòries que sovint les persones alienes a aquells fets no arribem a conèixer mai.
En resum, una obra imprescindible tant per als detractors del personatge com per a aquells que senten interès per un dels moviments fonamentals del segle XX -el comunista- i que ara ja es pot començar a estudiar amb l'objectivitat que dóna la perspectiva històrica.
Les vicissituds patides per l'autor al llarg de tots aquells anys són absolutament fascinants. La seva fugida de Barcelona el mateix dia en què les tropes de Franco començaven a esfilar per la Diagonal. El viatge clandestí des de París fins a Nova York passant per Moscou, Sibèria, Japó i Canadà. La construcció d'una falsa personalitat, a l'estil dels famosos espies de la Guerra Freda, fent-se passar per un diplomàtic uruguaià de visita a Portugal. L'entrevista amb Stalin, en el seu despatx del Kremlin, on va ser capaç de contradir-lo en algunes opinions politiques. La seva amistat amb personatges capdals de la història del moviment comunista internacional (Tito, Ceaucescu, Khrusxov, Togliatti, Thorez). També la seva relació de respecte mutu amb politics provinents de l'àmbit franquista com ara Suárez, Fraga Iribarne o Rodolfo Martín Villa. Resulta també sorprenent descobrir en aquest llibre les relacions diplomàtiques que sovint s'han establert al llarg de la història entre personatges públics pertanyents a mons molt diferents. Per exemple, quan en plena clandestinitat Prado y Colón de Carvajal li va fer arribar un missatge personal del Rei Joan Carles a través del dirigent romanès Nicolae Ceaucescu. Res més lluny d'una suposada "lògica ideològica" que hom creu que presideix les relacions humanes d'alt nivell.
Aquest obra ens fa palès com l'ultradreta espanyola no ha desaprofitat cap ocasió per insultar i amenaçar de mort públicament a l'autor. L'afer de Paracuellos n'és un exemple. És del tot sorprenent que golpistes fanàtics de dretes, causants d'una guerra civil i una posterior campanya de persecució i extermini de gent esquerrana, acusin a Carrillo d'executar a militars franquistes en plena guerra civil. És grotesc i ridícul. Carrillo ho nega, al·legant que va tenir notícies d'aquells fets molt posteriorment. I encara que hagués tingut res a veure, no són aquesta gent radical la que pot anar donant lliçons de moralitat a ningú.
Val a dir que s'hi troben a faltar més detalls de la seva vida personal, tot i que el mateix Carrillo s'encarrega d'avisar-nos, a la introducció del llibre, que no és la seva intenció parlar gaire d'aquests assumptes. Tot i això, sempre queda el dubte sobre que se'n va fer de la seva primera dona, com el va afectar anímicament la mort de la seva filla i si va tornar a tenir relació amb el seu pare -Wenceslao Carrillo- després de què aquest donés suport al cop d'estat de Casado. Però tal com diu el mateix autor, són afers que queden en la més estricta intimitat.
També hi ha altres temes en els quals l'autor podria haver fet una anàlisi més acurada. Per exemple, el trencament amb Claudín. O la seva dimissió com a secretari general abans de les eleccions de 1982. O la relació tan estreta amb el Rei Joan Carles, defensant-lo fins i tot de les acusacions de connivència amb el cop d'Estat del 23-F. El relat de les hores viscudes a l'hemicicle de Madrid durant el cop de Tejero és un dels millors moments del llibre. L'intercanvi de mirades durant el metrallament del sostre del Parlament o les hores que va passar "en capilla" (pendent de si seria executat o no) formen part de les microhistòries que sovint les persones alienes a aquells fets no arribem a conèixer mai.
En resum, una obra imprescindible tant per als detractors del personatge com per a aquells que senten interès per un dels moviments fonamentals del segle XX -el comunista- i que ara ja es pot començar a estudiar amb l'objectivitat que dóna la perspectiva històrica.
