Sr. Conseller d’Educació Rafael Àngel Bosch i Sans,
Fa uns dies, a les hores d’entrada i sortida de l’escola quan els pares aprofitam per fer la nostra xerradeta i arreglar el món, tots estàvem astorats i una mica espantats del que acabava de passar. Totd’una vàrem convenir que vostè, el Conseller d’Educació, segur que no n’estava assabentat perquè no hauria permès que aquest insensat atreviment es dugués a terme.
Per això decidírem que el nostre deure de pares amb fills escolaritzats era posar-nos en contacte amb vostè per alertar-lo d’aquest fet insòlit.
Per això decidírem que el nostre deure de pares amb fills escolaritzats era posar-nos en contacte amb vostè per alertar-lo d’aquest fet insòlit.
La nostra consciència ens obliga a avisar-lo i informar-lo que alguns directors generals de la seva Conselleria, i per tant molt propers a vostè, han tengut un comportament sediciós i insubordinat envers la seva autoritat.
Evidentment una acusació d’aquesta gravetat l’acompanyam de proves tangibles i fefaents que li adjuntam amb aquesta carta.
I ara no s’espanti, Sr. Conseller. Perquè el cas és que tots i cadascun dels nostres fills escolaritzats a segon cicle d’educació infantil o a primer curs de primària han rebut una carta a casa - molt polida, amb el nom de l’infant en una ferratina- adreçada a la família, per tornar a triar la llengua de primer ensenyament dels nostres fills! Sí, sí, Sr. Conseller. Tal i com ho acaba de llegir. N’hem guardat còpies per poder-li-les mostrar.
El nostre dilema era si li havíem de donar els noms i cognoms dels culpables d’aquesta intolerable gosadia i creiem que és el nostre deure informar-lo que les cartes estan signades per la seva directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures educatives, la Sra. M. Mercedes Celeste Palmero i el seu director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, el Sr. Onofre Ferrer Riera.
Esperam i desitjam que vostè, Sr. Conseller, farà ús de la seva autoritat com a tal i castigarà amb la dimissió aquests dos directors generals.
Perquè suposam, per descomptat, que vostè no hauria autoritzat mai una despesa tan elevada -en temps de retallades- en paper, fotocòpies a doble cara –per tal d’enviar la carta bilingüe- sobres, ferratines personalitzades, franqueigs i hores de funcionaris per redactar i ensobrar, a més de la intolerable persecució lingüística que aquesta redundant consulta suposa. Perquè, Sr. Conseller, vostè ja havia fet públics els resultats de la consulta de la primera llengua d’ensenyament i havia quedat contundentment clara la voluntat dels pares i s’havia fet palesa la nostra intenció de seguir educant els nostres fills en català.
No voldríem sospitar de vostè, Sr. Conseller, encara que ens costa aplicar la presumpció d’innocència. Perquè les seves decisions envers ‘l’educació’ fan que la nostra indignació clami responsabilitats.
I ara no s’espanti, Sr. Conseller. Perquè el cas és que tots i cadascun dels nostres fills escolaritzats a segon cicle d’educació infantil o a primer curs de primària han rebut una carta a casa - molt polida, amb el nom de l’infant en una ferratina- adreçada a la família, per tornar a triar la llengua de primer ensenyament dels nostres fills! Sí, sí, Sr. Conseller. Tal i com ho acaba de llegir. N’hem guardat còpies per poder-li-les mostrar.
El nostre dilema era si li havíem de donar els noms i cognoms dels culpables d’aquesta intolerable gosadia i creiem que és el nostre deure informar-lo que les cartes estan signades per la seva directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures educatives, la Sra. M. Mercedes Celeste Palmero i el seu director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, el Sr. Onofre Ferrer Riera.
Esperam i desitjam que vostè, Sr. Conseller, farà ús de la seva autoritat com a tal i castigarà amb la dimissió aquests dos directors generals.
Perquè suposam, per descomptat, que vostè no hauria autoritzat mai una despesa tan elevada -en temps de retallades- en paper, fotocòpies a doble cara –per tal d’enviar la carta bilingüe- sobres, ferratines personalitzades, franqueigs i hores de funcionaris per redactar i ensobrar, a més de la intolerable persecució lingüística que aquesta redundant consulta suposa. Perquè, Sr. Conseller, vostè ja havia fet públics els resultats de la consulta de la primera llengua d’ensenyament i havia quedat contundentment clara la voluntat dels pares i s’havia fet palesa la nostra intenció de seguir educant els nostres fills en català.
No voldríem sospitar de vostè, Sr. Conseller, encara que ens costa aplicar la presumpció d’innocència. Perquè les seves decisions envers ‘l’educació’ fan que la nostra indignació clami responsabilitats.
Perquè, això sí que ho sap, mentre Balears és la comunitat amb el fracàs escolar més elevat, vostès es dediquen a retallar els sous als ensenyants, a augmentar el número d’alumnes per aula, a disminuir d’una manera ferotge els contractes d’interins per arreplegar cèntims d’on sigui i, en canvi, es gasten els diners enviant estultes cartetes persecutòries de la nostra llengua.
Les retallades que fan en l’educació i la cultura avui estan sembrant la ignorància i la incultura per als nostres fills demà.
Les retallades que fan en l’educació i la cultura avui estan sembrant la ignorància i la incultura per als nostres fills demà.
Sort en tenim dels mestres que amb la seva professionalitat, dedicació i constància, malgrat totes les traves i injustícies a les que es veuen ferotgement sotmesos, segueixen esforçant-se fent una feina impecable implicant-se en l’educació dels nostres fills que tots sabem que és la base de la societat de demà.
Xesca Salas Bas
mare d’un fillet de 4 anys escolaritzat a Sa Marina de Llucmajor
Xesca Salas Bas
mare d’un fillet de 4 anys escolaritzat a Sa Marina de Llucmajor
