Adolescents i xarxes socials

El 83% de los adolescentes utiliza las redes sociales

Según datos de un estudio realizado por la consultora Xperience Consulting, La mayoría de los jóvenes en España utiliza al menos una web de red social, y casi la mitad las usan diariamente. Fotolog, MySpace y Tuenti son las dos aplicaciones más populares.

La inmensa mayoría de los jóvenes (83%) en España utiliza al menos una red social, y casi la mitad las usan diariamente. Un 25% están registrados en más de una red social, aunque sólo el 14% publica sus videos, frente al 82% que publica fotos.

Estos datos se desprenden del estudio que analiza el uso de las redes sociales entre jóvenes adolescentes y universitarios realizado por la consultora Xperience Consulting, en colaboración con Findasense, especializada en buscadores y redes sociales. Para el estudio se utilizó una muestra de usuarios con edades entre 14 y 22 años, residentes en España y que navegan por Internet por lo menos cinco horas a la semana.

El objetivo era conocer mejor las preferencias y hábitos de este colectivo en Internet. Así, el 57% de los jóvenes utiliza o lee blogs. Un 60% hace compras online, siendo los viajes, las entradas, la ropa y otros accesorios de moda los productos más comprados. Además, se ha demostrado que los jóvenes utilizan Internet para planificar su ocio: el 81% ha buscado alguna vez información de ocio (música, cine, eventos, etc.) por Internet en los últimos 3 meses, y el 58% información sobre viajes.

El estudio demuestra que Google es prácticamente sinónimo de buscador para los jóvenes españoles. El 96% sólo utiliza Google y se ha observado el evidente desconocimiento de otros buscadores alternativos. Aunque el 96% utiliza el móvil, el 86% aún no lo utiliza para navegar por Internet.

Otro dato llamativo es el hecho de que los jóvenes españoles (frente a los de otras culturas en las que no es tan habitual salir a divertirse con amigos) no parecen necesitar Internet ni las redes sociales para ligar. Apenas las utilizan para este fin sólo el 7%, aunque el 39% sí las utilizan para conocer a gente nueva. Una tendencia observada a este respecto es que “la red social es útil para conocer gente, pero para ligar prefiero los bares y discotecas.”

Los jóvenes también mostraron algunas quejas sobre el diseño y contenido de este tipo de webs. Los principales problemas mencionados son:

• Lentitud de las aplicaciones.
• Mala organización de las páginas del sitio web, que dificulta -entre otras cosas- la subida de imágenes y vídeos y la edición de los mismos.
• Dificultad para ocultar / preservar ciertos datos privados (e mails, teléfono, etc.).
• Falta de privacidad, ya que no siempre se puede delimitar el acceso a los contactos.
• Gran cantidad de publicidad.

Respecto a los aspectos que más les agradan sobre las redes sociales online, el estudio refleja:

• La posibilidad de agrupar en una sola agenda todos los amigos de los distintos "círculos de amistad" (facultad, colegio, trabajo...), con la posibilidad de distinguirlos.
• Estar informado des eventos y fiestas, ver fotos de amigos, compartir las propias.
• Poder mantener el contacto con gente que no vive en su ciudad y con la que no pueden hablar a menudo.

Según el estudio, Las redes sociales más populares entre los jóvenes españoles son Fotolog, MySpace y Tuenti.

Baquía 03/07/08

Rússia: estiu de 2007 (V)

Migdia de la segona jornada per Sant Petersburg. Vaig seguir una ruta a través de les zones de Vyborg i Petrograd (venia de veure l'estàtua de M. Gorki). En el següent mapa queda descrit el meu recorregut fins a l'Estació de Finlàndia. En el vèrtex superior esquerre del rectangle es troben l'estàtua de Gorki i la mesquita. Aquest és el punt de partida de l'excursió, passant pel cuirassat Aurora, que no està assenyalat en el plànol però que més o menys es trobaria en el centre del rectangle, en el marge esquerre del riu que desemboca en el Neva. La zona de la Casa de los Soviets i de la Ploschad Pobedy apareixen en el mapa de la següent entrada...

La mesquita de la ciutat, edificada a imitació del mausoleu de l'emir de Samarkanda. Resulta sorprenent que aquesta mesquita (construïda entre 1910 i 1914) sobrevisqués a un Estat oficialment ateu com ara la URSS

El cuirassat Aurora, a la Bolshaia Nevka

Construït l'any 1900, va participar en la guerra russo-japonesa de començaments del segle XX. La seva contribució a la Revolució Bolxevic va ser fonamental. Des d'aquest vaixell, la nit del 25 d'Octubre de 1917 es dispararen unes salves de fogueig que van dissuadir la guàrdia del Palau d'Hivern de qualsevol temptativa de defensa del bastió. Encara que molta gent cregui el contrari, la Revolució Russa va tenir un començament molt pacífic

Actualment roman a la ciutat com una curiositat turística més. Es troba fixat al dic de l'embarcador del Neva. A mi em va semblar una gran troballa, un símbol d'uns fets lligats a una època transcendental

No vaig pujar al vaixell, no calia: la visió dels canons em va remetre a aquella època. Potser des d'aquest mateix canó que surt a la foto es van disparar les salves la nit del 25 d'octubre de 1917

Travessant el Sampsonievski most s'arriba a la part oposada de la Bolshaia Nevka, des d'on hi ha una perspectiva impressionant del vaixell i la ciutat de Sant Petersburg (a la segona foto es pot entreveure el Palau d'Hivern)

A la foto, l'hotel Sant Petersburg, antic hotel Leningrad. Es troba al costat del cuirassat Aurora i en el seu temps fou un dels hotels més emblemàtics de la ciutat. A baix, l'hotel Leningrad l'any 1971

Estació de Finlàndia de Leningrad
 

L'Estació de Finlàndia, a la Lenina Ploschad (Plaça Lenin). És obra dels arquitectes N. Barànov, Y. Lukín i P. Ashastin. Va ser inaugurada l'any 1960

El rellotge es troba a dins d'una torre envidriada, culminada amb una agulla d'acer inoxidable de 30 metres

Frisos al·legòrics recorren la façana principal

Al voltant de les estacions de tren i metro de Rússia es congreguen un munt de persones, a tota hora. Seguint a peu per davant de la façana principal i voltant a l'esquerra es troba la locomotora del tren que va portar Lenin fins a Finlàndia, al mes d'agost de 1917 (tornaria definitivament a Rússia a l'octubre). Malauradament, no vaig fer cap foto d'aquesta locomotora -la número 293-. Era l'hora de dinar i el calor era xafogós

La plaça conserva el nom original soviètic: Lenina Ploschad

Estàtua de V. I. Lenin a l'Estació de Finlàndia, obra de l'escultor S. Evséev i dels arquitectes V. Schukó i V. Guelfreij. Fou inaugurada l'any 1926

El dia 3 d'abril de 1917, a les 11 hores i 10 minuts de la nit, Vladimir I. Lenin va arribar a l'andana número 5 d'aquesta estació. Portat a coll pels treballadors i soldats de Cronstadt que l'esperaven, va pronunciar un discurs històric a sobre de la torreta d'un carro blindat, il·luminat per uns projectors transportats des de la Fortalesa de Pere i Pau. L'estàtua rememora aquella escena

En un primer moment l'estàtua ocupava el lloc exacte on Lenin va pronunciar el seu discurs. Ara es troba al bell mig de la Lenina Ploschad, envoltat d'arbres i amb un jardinet just al davant

La inscripció en el peu de l'estàtua recorda aquests fets. La data ha estat actualitzada segons el calendari gregorià


La Casa dels Soviets de Leningrad (Moskovski Prospekt)

La Casa dels Soviets, a la Moskovski Prospekt. La plaça que hi ha just al davant (Moskovskaia Ploschad) havia de substituir la Plaça del Palau com a lloc de desfilades commemoratives. Però la mort de Stalin l'any 1953 va fer que s'oblidés la intenció inicial de convertir aquest edifici en el centre administratiu de Leningrad

Estàtua de Lenin, obra de l'escultor M. Anikushin i de l'arquitecte V. Kamenski.
Va ser inaugurada al mes d'abril de 1970 com a commemoració del centenari del naixement de Lenin

El líder bolxevic porta una gorra a la mà dreta, mentre sembla que pronuncia un discurs adreçat al poble soviètic

Fotografia de l'estàtua de Lenin presa donant l'esquena a la Casa dels Soviets. Tot i que la incloc en aquesta entrada, realment l'havia realitzat el primer dia de visita a la ciutat. Degut a la posició del sol a aquella hora em va ser impossible fer-la juntament amb la resta de fotos d'aquesta entrada. L'edifici està orientat cap a l'est i al matí és impossible obtenir fotografies en bones condicions (el contrast de llum ho enfosqueix tot)

La Casa dels Soviets va ser dissenyada per un grup d'arquitectes liderat per N. Trotski. A la porta d'entrada es pot llegir la data '1941'

L'antic escut soviètic de la Federació Russa

'Les semicolumnes sostenen un ample fris modelat que enalteix el pacífic treball
dels treballadors soviètics'. Transcrit de la guia 'Leningrado' (Moscou: Ed.
Progreso, 1982; pp 243)

L'edifici fa 50 metres d'altura. Es troba a 200 metres de distància de la Moskovski Prospekt, la qual cosa confereix al vianant que camina per aquesta avinguda una visió molt poderosa de l'edifici

El front alemany, durant el famós Setge, es trobava a pocs quilòmetres de distància d'aquest edifici. De fet, diversos projectils van impactar contra la seva façana i la Casa dels Soviets es va haver de restaurar una vegada acabada la guerra. Actualment, s'utilitza com a edifici administratiu d'aquest districte de la ciutat

La sensació que dóna aquest edifici, igual que tots els altres construïts sota els dictats del realisme socialista estalinià, és que està buit de persones però que, malgrat tot, algú ha de sortir en qualsevol moment del seu interior per censurar les fotografies. En fi, paranoies meves...


Actualment hi ha unes fonts a la plaça que refresquen una mica l'ambient càlid dels dies d'estiu a Sant Petersburg


A l'altra banda de la plaça (al costat occidental), s'aixequen dos edificis de deu plantes cadascun obra d'un equip d'arquitectes encapçalat per S. Speranski. Són de l'any 1956. Aquesta torna a ser una fotografia presa també el dia anterior (per qüestions de llum)

En aquesta imatge dels anys 70 es pot observar la plaça pràcticament amb el mateix aspecte que presenta avui en dia, excepte per les fonts, les lletres a la part de dalt de la Casa dels Soviets i la quantitat de cotxes i vianants que hi ha actualment

Un clàssic...

Autor: William Golding
Any: 1954
Editorial: Alianza ed. (2008) - 19a imp.
Pel·lícules relacionades: Lord of the flies de Peter Brook (1963)
i Lord of the flies de Harry Hook (1990)

Segon llibre llegit aquest estiu. Un clàssic (gràcies, Antonio, pel regal). Es tracta d'una faula moral sobre la condició humana. Posa sobre la taula, de nou, l'etern dilema entre la figura roussaniana de l'home "bo per naturalesa" i la visió hobbesiana de l'home que "és un llop per al propi home" (homo homini lupus). L'any 1971, l'experiment de Zimbardo a la Universitat de Stanford corroboraria parcialment el que explica el llibre de l'escriptor gal·lès.

L'obra m'ha agradat malgrat que està escrita amb un estil massa planer (més com un conte). No sé si el llenguatge emprat per Golding fou exactament el mateix o si és conseqüència de la traducció. Un grup de nois arriben accidentalment a una illa deserta on seran víctimes de l'aïllament i de les seves pròpies pors. Passen de ser un grup d'innocents infants i adolescents que miren de sobreviure com poden a l'illa, a dividir-se en dues faccions enfrontades salvatgement per culpa de les ànsies de poder dels dos protagonistes. El foc, el menjar i els monstres imaginaris són el centre argumental d'aquesta novel·la. Tinc curiositat per veure les dues pel·lícules, no devia ser fàcil portar a la pantalla aquesta novel·la. El millor de tot és la figura del paracaigudista mort (i assegut) que es mou per efecte del vent contra el seu paracaigudes. El pitjor, com he dit, un estil massa infantil, amb diàleg pautats i una mica inversemblants que no deixen que la ment del lector jugui amb les paraules. Tanmateix, es tracta d'una obra imprescindible.

Rússia: estiu de 2007 (IV)

Segon Dia. Era dilluns dia 2 de juliol. Aquell dia tocava una visita al Sant Petersburg clàssic. En el següent mapa es pot observar el centre històric de la ciutat. Dins del rectangle es troben la Catedral de Sant Isaac, l'estàtua de Nicolau I, l'hotel Astòria i l'Ajuntament. El punt vermell assenyala el lloc que ocupa El Genet de Bronze. Més enllà de la Fortalesa de Pere i Pau es troba l'estàtua de Màxim Gorki.

Catedral de Sant Isaac, a la plaça del mateix nom (Isaakievskaia). Projectada per Montferrand l'any 1818, les obres no van finalitzar fins al 1858. Es diu Catedral de Sant Isaac (o de Sant Isaak) perquè Pere el Gran va nàixer el dia d'aquest sant. Cada columna de l'entrada pesa 120 tones

Hotel Astoria, construït a començaments del segle XX i possiblement el més popular de la ciutat i el més visitat per personatges il·lustres. Entre ells, Vladimir I. Lenin, immediatament després de la Revolució

Estàtua eqüestre de Nicolau I, davant la Catedral de Sant Isaac

L'Ajuntament de Sant Petersburg, antic Palau Mariinski (de Maria). Construït entre 1839 i 1844, sota les ordres de Nicolau I, és obra de A. Stakenschneider

Durant l'època de l'URSS aquest palau va albergar el Comité Executiu del Sòviet de diputats de treballadors de Leningrad. Actualment encara presenta a la seva façana les quatre ordres amb que va ser guardonada la ciutat "Per la defensa de Leningrad", entre elles l'Ordre de Lenin i la d'Heroi de la Unió Soviètica.

El canal Moika

Possiblement, aquestes dues fotos han estat preses amb un marge de temps d'entre 30 i 40 anys (la primera és meva). L'única diferència rau en la quantitat de cotxes que recorren la plaça actualment i en les parades amb souvenirs destinades als nombrosos turistes que envolten l'estàtua de Nicolau I

El Genet de Bronze, a la Plaça dels Desembristes (Ploschad Dekabristov). És obra d'Etienne Falconet, a petició de Catalina II, i representa al tsar Pere el Gran. El nom de l'escultura es deu a un poema de Pushkin. La base de granit té un pes de 1600 tones i tot el conjunt va tardar 12 anys en ser esculpit

Estàtua de Maksim Gorki, l'escriptor soviètic autor de "La Mare". L'estàtua que havia a Moscou (al costat de l'estació de Bielorússia) va ser enderrocada. Aquesta es troba a la zona de Petrograd, al costat del Parc Alexandrovski (http://ca.wikipedia.org/wiki/Gorki)