30/6/2008 REPÀS HISTÒRIC D'UNA MODALITAT D'ENSENYAMENT QÜESTIONADA
El batxillerat vilipendiat
• El règim franquista va intentar eliminar les classes nocturnes el 1974, però va fracassar
SARA GONZÁLEZ
BARCELONA
La història es repeteix. Potser per diferents motius, però es repeteix. La supressió parcial del batxillerat nocturn que va anunciar la Conselleria d'Educació a finals d'abril era una notícia polsegosa treta d'un calaix que ja es va obrir a Catalunya just un any abans de la mort de Franco.
El 1974, el batxillerat nocturn era l'única oportunitat d'estudiar que tenien molts joves fills de famílies modestes, ja que la majoria havien de començar a treballar als 14 anys, un cop finalitzaven l'escolarització obligatòria. També era en aquestes classes nocturnes i d'ambient juvenil obrer on es forjaven les idees revolucionàries dels moviments estudiantils clandestins, una de les principals raons per les quals aquesta modalitat despertava determinats recels en el règim.
Carme Almar estava fent sisè de batxillerat en horari nocturn a l'IES Infanta Isabel de Barcelona quan es va comunicar als alumnes la notícia de la reducció del nombre de places d'aquesta modalitat. Va ser anunciat el mes de juny del 1974, just abans de començar les vacances estivals, data que podia ser clau per evitar més protestes. Però els estudiants del nocturn eren molts i no estaven disposats a claudicar. A l'institut de Montcada i Reixac, per exemple, 600 dels 1.050 alumnes que estudiaven al centre ho feien en l'horari que anava de les 18.45 a les 22.15 hores.
La pressió de la premsa
En una època en què la porta de la informació era molt opaca, que sortís a la premsa era un dels principals elements de pressió amb què comptaven aquests joves. Almar coneixia el periodista Josep Maria Huertas i a través d'ell va ser com el diari Tele/eXprés es va fer ressò de la notícia. El cas es va personalitzar a l'Infanta Isabel, però a mesura que la notícia es publicava en altres mitjans, s'evidenciava que la reducció del nocturn pretenia fer-se també en altres instituts de la província de Barcelona.
La dimensió que adquiria a poc a poc la notícia va obligar la llavors inspectora d'Enseñanza Media, Roser Pujades, a donar una explicació mitjançant un escrit publicat a la premsa. "Si en un institut es concentren molts centenars d'alumnes nocturns, el descens del nivell acadèmic i els altres inconvenients s'agreugen extraordinàriament", va afirmar la inspectora en el seu comunicat. Pujades es basava en el fet que la quantitat d'hores de classe impartides al nocturn era gairebé la meitat del diürn. També destacava el nombre de faltes d'assistència dels professors i alumnes.
La reducció de places del batxillerat nocturn a més de la meitat pretenia, en un principi, que només entressin en aquest horari els estudiants amb l'expedient més brillant, per això els opositors a la mesura la qualificaven de "selectivitat encoberta". A més, el fet d'oferir menys places suposava que molts professors no numeraris, els ara denominats interins, es quedessin sense feina.
La protesta unànime d'estudiants i altres col.lectius per la retallada del batxillerat nocturn i la pressió mediàtica van ser del tot determinants perquè la mesura fos descartada. Ho van aconseguir en tan sols tres mesos, de tal manera que el curs següent va començar a l'octubre amb tota normalitat. Ara, 34 anys després del primer intent de retallar aquesta modalitat, Educació s'ha plantejat reduir el nombre d'instituts que imparteixen el batxillerat nocturn, així com el nombre de places, per "l'elevat absentisme" i per poder potenciar els estudis a distància. La història es repeteix.
El Periódico 30/06/08
