Nota: 10
Mai una veu en off havia encaixat tan encertadament en una pel·lícula com en el cas d'American Beauty. Acostumats a monòlegs de fons que subratllen allò que és evident -tractant d'estúpid a l'espectador-, el relat inicial de Lester Burnham contribueix a generar falses espectatives i girs argumentals que són la clau de la narració. En el seu moment tots els espectadors occidentals de classe mitjana es van sentir identificats amb el personatge interpetat per un genial Kevin Spacey - qui no ha desitjat acomidar-se de la feina amb un taló a la butxaca obtingut mitjançat extorsions a l'imbècil del cap? Qui no ha somiat amb enamorar-se i tenir relacions sexuals amb una lolita amiga de la seva filla?-. I moltes dones van mirar-se al mirall amb por de semblar-se a Carolyn (espectatucar Annette Bening-Beatty). Infidelitats, cobdícia, fanatisme, consumisme, distanciament entre pares i fills... American Beauty és un relat càustic i sense concessions sobre una classe mitjana nord-americana amb problemes greus d'identitat i autoestima fet molt abans de l'esclat de la crisi econòmica i financera. Com diria el poeta, tots portem un Lester Burnham dins nostre.
