Nota: 9
Després de mesos de publicitat i polèmiques al voltant d'aquesta pel·lícula, va succeir allò que era inevitable: Nerea Camacho esdevingué la lolita per excel·lència de l'any 2008. Una fesomia gairebé angelical i la seva actuació com a adorable nena "pija" van desvirtuar des de bon començament una pel·lícula que tractava, en teoria, sobre l'Opus Dei. La van desvirtuar o, potser, van aconseguir allò que Javier Fesser volia realment: presentar la vida i la mort d'una "santa moderna" sense provocar un prejudici inicial i previsible contra la seva pel·lícula, un film sobre una de les sectes contemporànies més manipuladores i influents. "Camino" està inspirada en la nena Alexia González Barros, morta l'any 1985 i encara avui dia en procés de beatificació. La seva figura icònica (pels seguidors de l'Opus) actualment compta fins i tot amb pàgina web. El merit de Fesser és haver agradat a tothom (nacional-catòlics i agnòstics indiferents) provocant intenses emocions contradictòries, sobretot una profunda empatia i admiració envers una adolescent amb qui la majoria no voldríem o no podríem tenir gaire relació social. El director manipula explícitament la figura dels seus familiars (el seus pares són membres convençuts de l'Opus) per tal d'aconseguir endinsar-nos en els conflictes més íntims d'aquells que pateixen una malaltia com el càncer i també d'aquells que han de conviure amb el malalt. Un conflicte en què es barregen, en aquest cas, les creences religioses, la identitat com a classe social i els dubtes morals.
Una pel·lícula imprescindible i un exemple de manipulació de la realitat per tal de no manipular a l'espectador.
Una pel·lícula imprescindible i un exemple de manipulació de la realitat per tal de no manipular a l'espectador.
