Nota: 8
Al llarg de la història del cinema han aparegut obres que podríem denominar 'pioneres'. Hi ha les pioneres del western, de films sobre monstres aquàtics, del gènere catastrofista... The Exorcist fou la pionera en el tema de les possessions demoníaques i aquesta, The Omen, (estrenada tres anys després) va inaugurar el gènere sobre dimonis vinguts a la Terra, amb permís de Rosemary's Baby de Polanski. El problema és que, a diferència de la pel·lícula de William Friedkin, The Omen no ha envellit bé. L'estètica del film i la fotografia es veuen una mica ràncies, el ritme és massa lent i la posada en escena se salva per les interpretacions dels seus actors. En definitiva, no arriba a pel·lícula de por, ni tampoc a thriller de misteri, ni a drama familiar. El problema és que pretenia ser tot això i molt més. Tanmateix, és innegable que és una pionera, i com a tal se l'ha de valorar (d'aquí la seva nota). Però acostumats a ensurts i girs argumentals sorprenents en les pel·lícules actuals del mateix genère, The Omen és només un relat lineal que val la pena veure per les actuacions dels immensos Gregory Peck i Lee Remick. Una peça de museu per recuperar de tant en tant.
