Nota: 5
Gràcies a la influència d'autors com ara el desaparegut Tony Scott, ens arriben periòdicament pel·lícules carregades d'efectes sonors que destrossen els timpans i subratllen de forma redundant unes escenes d'acció molt explícites. A més, les imatges filmades i muntades amb estètica de videojoc semblen un metrallament d'estimuls visuals més pròpia de les tortures psicològiques de A Clockwork Orange. Per arrodonir la feina, els seus protagonistes solen sempre ser els mateixos, en aquest cas un Denzel Washington que es repeteix més que l'all i que ha perdut el carisma forjat en els seus primers anys com a actor. En definitiva, un policia bo, tonto i novell que s'enfronta a un dolent molt llest però que resulta no ser tan dolent. Al final, gir argumental amb polítics i comandaments corruptes a qui la justícia cau com una llosa a sobre dels seus caps, triumfant d'aquesta manera el bé absolut. Quantes vegades ho hem vist? Infinites. Quantes vegades ocorre a la realitat? Mai. Per passar l'estona i menjar crispetes.
