Nota: 5
Paròdia de les paròdies espanyoles dels anys 60. Així es pot definir l'òpera prima de l'actor Jesús Bonilla com a director de cinema, un seguit d'scketchs que fan pudor a ranci, a llufa masclista i a voler fer riure tant sí com no. El començament és esperançador -els actors representen amb certa gràcia l'Espanya més negra i ignorant- però a mesura que transcorre el metratge i apareixen els paladins de la comèdia franquista (Landa, Pajares, etc...), la paròdia autoparodiada esdevé una obra demencial, patètica i tristement prescindible. Cal donar una segona oportunitat al seu director.
