Nota: 6
A Lars von Trier li agrada provocar. I per tal de provocar utilitza tots els mitjans possibles, des de les seves declaracions filo-nazis al Festival de Cannes fins a pel·lícules com aquesta. Tanmateix, no n'hi prou mostrant a Dafoe i Gainsbourg fornicant com a possessos davant d'un arbre ple d'ànimes en el purgatori. O fent que un penis ejaculi sang. Antichrist és un producte típic de la factoria Trier -continuació sens dubte de la perturbadora Melancholia- amb una posada en escena molt "dogma" però un guió que sembla anar a la deriva des del mateix inici del film. Més que un guió, sembla l'adaptació cinematogràfica del diari del director danès, conegut pels seus excessos i per la depressió que pateix des de fa molts anys. L'únic que se salva d'aquesta producció són les interpretacions, sobretot la de Willem Dafoe, especialista -des de Body of Evidence- en personatges perturbats pel món del sexe. El doblatge a l'espanyol és horrorós. És recomanable mirar-se-la en V.O.
