14/8/2008 LA RODA
Aniversari infeliç d'una crisi
JOSEP Oliver
Fa uns dies es va complir un any de l'inici de la crisi financera internacional. Aquell 9 d'agost del 2007, els mercats van assistir atònits a una massiva intervenció del Banc Central Europeu i la Reserva Federal dels Estats Units per estabilitzar el preu del diner. Llavors va finalitzar una època de diner barat, baixa inflació, intens creixement econòmic i forta creació d'ocupació. El que en podríem denominar, certament, una dècada prodigiosa.
I encara que el seu final va coincidir amb l'esclat del boom immobiliari espanyol, no s'han d'oblidar les arrels internacionals dels problemes que avui ens afecten. Especialment el xoc recessiu provocat per les restriccions de crèdit, que continuen als mercats internacionals i que tant estan perjudicant el nostre sistema financer, així com els efectes recessius (a part d'inflacionistes) de les alces del petroli i altres primeres matèries. Problemes que afecten a tothom, tant als EUA com a Europa. La Gran Bretanya s'encamina cap a la recessió, la producció industrial francesa s'enfonsa, el PIB alemany s'estanca i Itàlia presenta ja un creixement negatiu.
Quan hagi finalitzat aquest penós període, caldrà extreure lliçons dels errors passats. I la primera suggereix que, amb uns tipus d'interès excessivament baixos, el nostre sector públic no va actuar amb prou duresa. De fet, no va compensar, via una política fiscal més restrictiva, els excessos que s'estaven generant i, entre el 2002 i el 2007, no vam ser capaços d'aconseguir un superàvit públic suficient per frenar un creixement excessiu. Per contra, les demandes de reducció impositives van ser ateses per diferents governs, afegint més llenya a una caldera que tenia excessiva pressió.
És cert que a tot arreu estan igual. Però a cadascú, segons les seves responsabilitats. I encara que algunes raons del que ens passa procedeixen de l'exterior, n'hi ha d'altres que caldrà atribuir als nostres errors. I, en aquest context, sí que era responsabilitat nostra no deixar el país exposat a canvis internacionals com els ocorreguts. En economia, com en la vida mateix, no hi ha res d'inevitable.
El Periódico 14/08/08
