dilluns, 18 d’agost del 2008

Rússia: estiu de 2007 (XII)

El Kremlin

Vuitè i darrer dia d'estada a Rússia i tercera jornada de visita pels carrers de Moscou (era dia 8 de juliol). No podia faltar un recorregut pel cor de Moscou i de tota Rússia, el veritable centre de poder: la ciutadella del Kremlin. Després d'una estona fent cua i d'un registre policial a l'entrada del recinte, tenia al meu davant un dels llocs que havia decidit visitar abans de morir-me...




La primera fotografia la vaig fer aquell dia. Correspon a la Troiskaia Bashnia (Torre de la Trinitat), lloc d'accés al Kremlin per al públic visitant. A l'esquerra de la imatge, el Palau de Congressos. La torre és de l'any 1495 i fa 80 metres d'altura (té sis plantes). Darrera (a l'exterior de la muralla) es troba el Pont de la Trinitat i la Torre Kutafia, de pedra blanca. Per aquest lloc va entrar Lenin el dia 12 de març de 1918

La segona fotografia correspon al mateix lloc però 33 anys enrere. Es tracta d'una imatge presa a la Unió Soviètica al mes de març de 1973. Només ha canviat l'escut que es veu a la part superior del Palau de Congressos. La resta roman igual, com recordant-nos altres temps (Font: http://www.sovietmoscow.ru/)
 


El Palau de Congressos (Dvoréts Siézdov). Va ser construït l'any 1961 amb marbre dels Urals segons el disseny de Mijail Posojin. Està dividit en 800 locals i tot l'edifici penetra 15 metres en el subsòl del Kremlin

El meu reflex en una de les finestres del Palau de Congressos

Antic Palau del Presídium del Soviet Suprem de la URSS. La foto està presa donant l'esquena al Palau de Congressos. Lloc de residència i reunió dels mandataris de la Unió Soviètica, abans havia sigut una escola militar. Actualment encara alberga el teatre del Kremlin, creat l'any 1958

Façana principal del Palau del Presídium del Soviet Suprem

Extrem dret de la façana del Palau del Presídium

Part esquerra de la façana simètrica del Palau del Presídium. A una guia de Moscou de l'any 1977 (Moscú, Ed. Progreso) aquest lloc no apareix citat ¿Es tractava d'un edifici amb un interès estratègic que calia amagar als turistes?

 
El Palau del Presídium, al mes setembre de 1984. Els cotxes oficials de la Nomenklatura s'alineen davant de la porta. Són 22 anys de diferència entre la primera i la segona fotografia, però sembla com si els temp no hagués transcorregut en absolut (Font: http://www.sovietmoscow.ru/)

 

El Tsar dels Canons (Tsar Pushka). Fus l'any 1585 per Andrei Kotxov, és el canó més gran del món

Curiosament, el canó més gran del món mai va ser disparat. Les bales que hi ha desades al peu del Tsar dels Canons són només un element ornamental

Plaça Ivanovskaia, amb el Canó a l'esquerra i l'edifici del Senat a la dreta

La Campana de la Tsarina (Tsar Kólokol), a sota del Campanari d'Ivan el Gran (a la dreta) i al costat de la Catedral de l'Arcàngel Sant Miquel (a l'esquerra)

Kolokolnia Ivana Velíkogo, o Campanar d'Ivan el Gran (o el Terrible, segons la traducció no soviètica). Fa 81 metres d'altura. La seva construcció va començar l'any 1329 i va finalitzar l'any 1600, quan el tsar Boris Godunov va rematar la part de dalt del campanar amb la cúpula daurada. Servia per a l'anunci de festes i cerimònies, i per a difondre la notícia de la mort dels tsars

La Campana de la Tsarina va ser fusa entre 1733 i 1735 per Ivan i Mijail Motorin, segons l'encàrrec de la tsarina Anna. Havia de penjar del Campanar d'Ivan el Terrible, però les seves 24 tones de pes ho van impedir

El Palau del Presídium del Soviet Soviet Suprem i la Torre Spasskaia o del Salvador, obra de Pietro Antonio Solari. Des de l'any 1625 llueix el conegut carilló de deu campanes

 El mateix lloc a l'octubre de 1971. Excepte els fanals i les línies del terra, els edificis romanen pràcticament idèntics. Fins i tot el polícia ocupa un lloc semblant. Només la bandera és diferent (Font: http://www.sovietmoscow.ru/)


El Jardí Secret (Tàinitski sad). Almenys aquest era el seu nom en temps soviètics, suposo que ara s'ha quedat amb el nom de "Jardí del Kremlin"

El Campanar d'Ivan el Terrible des del jardí

En aquest jardí, just en el límit amb la Plaça Ivanovskaia i gairebé davant de la Campana de la Tsarina, s'erigia fa uns anys una estàtua de Lenin. Aquest monument representava al líder bolxevic assegut, descansant, i era obra dels escultors Pintxuk i Speranski. En temps post-soviètics l'estàtua va desaparèixer d'aquest lloc

El Palau del Presídium des del Jardí del Kremlin

Mentre passejava per aquest lloc provava d'imaginar-me a tots els líders soviètics que segurament van passar moltes estones en el jardí, reposant. Ocupa la part més alta de la colina on es troba el Kremlin

La Catedral de l'Anunciació, entre el Gran Palau del Kremlin i la Catedral de l'Arcàngel Sant Miquel

El Campanar d'Ivan el Terrible

El camí s'allunya de la Plaça Ivanovskaia i es dirigeix cap a l'Armeria. La policia obliga a seguir un itinerari per sobre de les voreres i travessant els carrers pels passos zebra. Al fons, el Palau del Presídium



Una perspectiva antològica: des del Jardí del Kremlin es pot observar, a l'esquerra, la Casa del Dic (una traducció lliure de la "Casa del Malecón") i, a la dreta, la Catedral de Crist Salvador. La Casa del Dic va ser una mena de "tomba" per a molts funcionaris soviètics que van ser declarats enemics del poble pel mateix Stalin. Segurament el Koba observava sovint aquest edifici des del lloc on jo vaig treure la foto. Impressionant!

La Plaça de les Catedrals. A l'esquerra de la foto, la Catedral de l'Assumpció. A la seva dreta, amagada darrera de la Catedral, l'Església dels Dotze Apòstols i el Palau del Patriarca. Més a la dreta, al fons de la imatge, el Senat. I a la dreta de la imatge, tancant la plaça, el Campanar d'Ivan el terrible, que es pot visitar

La Catedral de l'Assumpció i, a l'esquerra, el Palau o Càmera de les Facetes

La Torre del Pinar (Borovickaia), amb l'Armeria a la dreta

L'entrada que hi ha a sota d'aquesta la torre era el lloc d'accés predilecte dels mandataris soviètics. Part de l'Armeria es trobava aquell estiu en obres

Gran Palau del Kremlin (Bolshoi Kremlevskii Dvorets) . És tracta d'una megalòmana obra encarregada per Nicolau I l'any 1838. És un edifici que combina elements bizantins i neoclàssics (va ser construït aprofitant parcialment una construcció del segle XV)

En aquest palau van viure alguns tsars (en les seves cambres privades). El Soviet Suprem de la URSS també va celebrar les seves sessions en aquest lloc. En el pis superior es troba la Sala de Sant Jordi, de marbre blanc i sustentada per divuit columnes salomòniques

L'Armeria, amb una cua de persones per accedir a l'interior de l'edifici

Façana lateral del Gran Palau, amb l'Església de Sant Llàtzer al fons (no es pot apreciar a la fotografia)

Edificis clàssics del Kremlin, amb el Palau de Congressos i l'estrella d'una de les torres al fons (possiblement la Troiskaia Bashnia). Pintat sobre la façana del Palau de Congressos es pot observar un escut amb una falç i un martell, reminiscències d'altres temps

La Catedral de l'Anunciació, al costat del Palau de les Facetes

Pintures a la façana principal de la Catedral de l'Assumpció, la catedral més antiga de totes. Fou construïda entre 1475 i 1479 per Aristòtil Fiovarani durant el regnat d'Ivan III

Cúpules daurades de l'Església del Mantell de la Mare de Déu o del Desposseïment del Mantell. Es diu que el mantell de la verge va salvar la ciutat de Constantinoble dels seus enemics

La Torre Spasskaia o del Salvador sobresurt per darrera del Palau del Presídium del Soviet Soviet Suprem

L'edifici del Senat, al costat del Palau del Presídium (a la dreta de la imatge). Al fons es pot veure la Torre de Sant Nicolau (Nikolskaia)

Façana lateral de l'edifici del Senat, la que dóna al Palau del Presídium. Construït per Kazakov al segle XVIII, fou la seu oficial del govern soviètic. Aquí se reunia el PCUS per celebrar les seves reunions. L'edifici és d'estil clàssic rus

Façana del Senat que dóna a l'edifici de l'Arsenal. En el Senat es troben les cambres que va ocupar Lenin entre març de 1918 i maig de 1924(?). El seu despatx era mol modest. Contenia una taula i una biblioteca que encara es conserven intactes

La vigilància policial és molt estricta en tot el recinte del Kremlin. S'ha de caminar per un traçat que transcorre per voreres i passos de vianants. Les sortides del circuit són penalitzades amb un toc de xiulet

La Torre Troiskaia, la més alta del Kremlin, serveix d'entrada i també de sortida

Sortint del Kremlin em vaig trobar de nou amb el desprestigiat Palau de Congressos. No crec que hi hagi per tant: a cada època li correspon una arquitectura determinada. A la foto, la façana envidriada que mostra les escales interiors del Palau

Les finestres del Palau de Congressos contenen el reflex de les cúpules daurades de les catedrals. Una aclucada d'ull metafòrica a les religions: la majestuositat sagrada de les esglésies es reflexa a sobre de les façanes dels edificis moderns i ideològicament contraposats. Em va recordar el reflex de la Dom sobre el desaparegut Palast der Republik de Berlín


Al costat del Palau de Congressos hi ha una placa commemorativa enganxada a una paret. Les obres de restauració l'han respectada. Fins i tot està engalanada amb un ram de flors

De camí cap a la sortida vaig trobar-me de nou a la Plaça Ivanovskaia

El Palau dels Plaers, davant de la façana dreta del Palau de Congressos

Entrada i marquesina del Palau de Congressos

Detall del sobri i impressionant Palau de Congressos

El Palau de Congressos i, al fons, una part de l'edifici que alberga el Fons de Pedres Precioses de Rússia

La Torre Kutafia, el Pont de la Trinitat i la torre del mateix nom. Porta d'entrada i sortida del Kremlin. Darrera la muralla vermella, el Palau de Congressos



Deixant enrere el Kremlin donava per finalitzada una de les visites més importants del viatge. Em restaven encara unes quantes hores abans de retirar-me a l'hotel. Començava doncs la darrera passejada per la ciutat. A la tarda tocava visitar la casa del camarada Maksim Gorki i perdre'm, per darrera vegada, pels carrers de Moscou...