Setè dia de viatge per Rússia, i segon dia a Moscou. El meu objectiu prioritari era descobrir més clubs obrers, però també volia trobar temps per tornar a visitar altres llocs interessants de la ciutat. Per començar, l'hotel Central, antic hotel Lux...
Es troba al carrer Tverskaia número 10. Però l'antic hotel Lux sembla que ara ja ni tan sols és L'hotel Central (a la façana es pot llegir l'adreça d'una pàgina web, però no el nom original de l'hotel). Va ser construït aprofitant les dependències del Forn Filipov. Just abans de la Revolució havia estat un conegut restaurant
Segons el llibre de Vázquez Montalbán "Moscú de la Revolución", per aquest hotel van passar personatges il·lustres com Tito, Togliatti, Malraux, Ulbricht, Dimitrov, Alberto Sánchez (escultor comunista), Andreu Nin, Francesc Macià (l'any 1925, durant sis setmanes) i Fernando Claudín (dirigent comunista espanyol a l'exili)Durant el passeig per la plaça Ojotni Riad, al final de la Tveskaia úlitsa, em vaig trobar amb una manifestació nostàlgica just al davant del clausurat Museu Lenin. Sobren els comentaris. Alguns ciutadans del país que va canviar l'ordre social al 1917, que va derrocar l'autocràcia tsarista i que es va convertir en un imperi soviètic (amb aquestes banderes com a emblema nacional) ara passegen els símbols de la URSS com a relíquies d'un passat no gaire llunyà. Si els ho haguessin explicat a Lenin i Stalin, no haurien donat crèdit a aquestes paraules...
Els grans magatzems GUM. Van ser construïts al 1895 segons el disseny d'Alexander Pomeràntsev
Aquestes galeries comercial van estar a punt de desaparèixer després de la Revolució (van ser utilitzats com a oficines durant uns quants anys)
Originalment foren les Verjnie torgovie riadí. En temps soviètics eren els GUM (Grans Magatzems Estatals). Ara els seus passadissos estan envaïts per un munt de tendes amb marques occidentals
Crida molt l'atenció les dimensions descomunals de l'edifici, l'estil recarregat de la decoració i la claror de la pedra que cobreix les parets
(Font: http://www.sovietmoscow.ru/)
El mateix indret deu anys mes tard. La foto va ser presa al mes de juny de 1983. Ni una marca publicitària a la vista. Els magatzems GUM en estat pur
(Font: http://www.sovietmoscow.ru/)
Des d'una de les finestres del GUM es pot observar una perspectiva exclusiva de la Plaça Roja. Es tracta d'un punt de vista de la plaça molt fotografiat i filmat en diferents moments de la història d'aquest lloc...
En un altre punt de la Plaça Roja, al costat de la reconstruïda Porta Ivesrki, es troba el quilòmetre zero de la ciutat de Moscou. Un punt de la ciutat on els turistes llencen monedes per damunt de les seves espatlles mentre demanen un desig. Aquesta tradició es aprofitada pels nombrosos rodamons que envolten la capella de la Mare de Déu d'Iverski per córrer darrera dels rubles que roden per damunt de les llambordes i els dibuixos que marquen aquest indret simbòlic. Un espectacle vergonyós que simbolitza la victòria de l'arrogància de l'occident capitalista i mediocre sobre la misèria humana universal...
Un nou punt i apart en la meva visita. Segona troballa extraordinària: un altre club obrer...
Club obrer Zuev
Es tracta d'un edifici constructivista dissenyat per Ilia Golosov al 1926
Es troba al carrer Lesnaia número 18
Una placa recorda a l'arquitecte i rememora l'origen i la intenció d'aquesta magnífica construcció
El que més crida l'atenció és el cilindre envidriat que travessa literalment la façana rectangular de la cantonada. La recerca d'asimetries i de formes diverses que s'entrecreuen evoca el modernisme industrial i industrialitzador de l'època d'esplendor en la qual es desenvolupà l'efímer moviment arquitectònic constructivista 
Actualment funciona com a teatre i sala de conferències, fent honor al seu origen com a club obrerMés imatges del Club obrer Zuev. Les seves formes i la història que amaga darrera de la seva façana és una font de plaer per a l'observador encuriosit per l'arquitectura urbana de la ciutat de Moscou...
Aquella tarda vaig estar cercant altres edificis constructivistes. Però no vaig ser capaç de localitzar el Garatge Bakhmetevski. D'aquell dia, més que el record dels edificis que no vaig veure, m'ha quedat gravat a la memòria l'amabilitat d'un senyor que em va indicar on es trobava certa adreça i les inintel·ligibles explicacions que em va donar en rus una senyora gran que esperava el trolebús davant de l'edifici que surt a la primera fotografia. En el següent enllaç hi ha una bona col·lecció de fotos que va publicar l'amic Artane en el fòrum casarusia: Garatge Bakhmetevski
Són estampes de decadència, records d'una època d'esplendor ara en declivi. També a Moscou l'urbanisme s'ha convertit actualment en un gran negoci, no en una forma de vida ni en una filosofia amb un forta càrrega ideològica. Les plaques a les parets, les lletres mig esborrades de les façanes i els balcons ruïnosos són uns símbols que s'estan esvaint tal com s'esvaeix la memòria històrica de les nacionsPer acabar amb la ruta d'aquell dia (i de tornada cap a l'estació de metro), em vaig trobar amb una peculiar manifestació electoral anti-Putin i pro-Kaspàrov. Una colla de manifestants va irrompre pel carrer més o menys a l'alçada del club obrer Zuev. El grup de gent va ser descarregat discretament d'uns autocars vells que els van recollir de nou uns tres-cents o quatre-cents metres més enllà, mentre caminaven tranquil·lament cridant eslògans que no vaig poder entendre. Davant d'un hotel que es van trobar a mig camí tothom es va posar a mirar cap amunt i algú (potser el mateix Kaspàrov?) va saludar des d'una finestra mentre era aclamat per l'escassa multitud. El país que va subvertir l'ordre social gràcies a les grans manifestacions liderades pels bolxevics, ara ha convertit les protestes en ridículs actes simbòlics que provoquen la hilaritat general entre els moscovites...
