Sisè dia de viatge per Rússia (dia 6 de juliol) i primera jornada d'estada a Moscou. Feia menys d'un any que havia visitat aquesta gran ciutat, així que em disposava a retrobar-me amb els paisatges que havia descobert onze mesos enrere. El primer que vaig fer aquell matí va ser encaminar-me cap a la Plaça Roja. Volia recórrer tota la riba del Moskova des de la qual és visible el centre de la ciutat, les muralles del Kremlin, gratacels d'Stalin i altres indrets emblemàtics. Tanmateix, són les fotografies de l'any passat les que constitueixen un veritable retracte d'aquesta part de la ciutat. Les que venen a continuació són només un repàs d'una geografia urbana descoberta l'estiu anterior.
Des del pont Ustinski es veu l'skyline moscovita format per les torres del Kremlin i altres edificis emblemàtics de la ciutat. Però més que veure tot aquest panorama el que més m'interessava era comprovar l'efecte que sobre el paisatge urbà havia causat la desaparició de l'enorme hotel Rossia. Amb aquestes dues imatges i la fotografia inferior es pot observar l'aspecte del dic del riu Moscova abans i després de la demolició de l'hotel, iniciada l'estiu del 2006
Vaig voltar tota l'illa de cases on es trobava antigament l'hotel Rossia. Va ser un passeig trist, melancònic. Confiava ingènuament en què les autoritats municipals conservarien la torre de l'hotel com a símbol del passat arquitectònic de la ciutat. Tanmateix, des del pont vaig poder comprovar que res quedava de la torre ni de la resta de l'hotel. Vaig haver de fer les fotos molt discretament (fins i tot introduint la mà per obertures de les tanques de l'obra). Els russos són molt susceptibles amb el tema de la seguretat i aquesta parcel·la es troba a només 200 metres del Kremlin.
Malauradament, no vaig ser a temps de conèixer aquest edifici en tot el seu esplendor. Es tractava d'un hotel que durant molts anys va anar associat a la Plaça Roja de Moscou. En les fotos de l'any anterior encara vaig poder copsar l'estructura mig enderrocada de l'edifici, amb la seva enorme torre a la part de darrera (mirant des del riu). Però en aquesta ocasió ja no quedava res. L'únic element que denotava que allà hi havia hagut un edifici soviètic eren els pals de bandera que encara romanien drets, amb una estrella revolucionària a la part superior
HOTEL ROSSIA
L'hotel Rossia va ser construït sobre els terrenys de l'antic barri de Zaryadye l'any 1967, per commemorar el cinquantè aniversari de la Revolució d'Octubre. Fou dissenyat per l'arquitecte Dimitxi Txetxulin seguin l'estil neo-constructivista de l'època de Breznhev. Tenia 3000 habitacions i era el més gran d'Europa, amb una torre que s'alçava fins a una altura de 21 pisos. L'any 1977 va patir un greu incendi en el que van morir 43 persones. Amb la caiguda de la URSS va perdre el prestigi que havia tingut fins aleshores. Va deixar de ser la seu emblemàtica on residien el diputats del Soviet Suprem de la URSS durant els congressos del partit per convertir-se, en l'època de Boris Ieltsin, en un niu de mafiosos. En el seu lloc es construirà properament un complex multifuncional amb hotel inclòs. Res se'n sap, encara, del suposat refugi antiaeri capaç d'albergar a 4000 persones que els historiadors afirmen que hi havia al subsòl de l'hotel.
Carrer Varvarka, que juntament amb la riba del riu Moskova limitava el barri de Zaryadye
Continuant amb la passejada pels volts de la Plaça Roja, vaig tornar a visitar tres llocs emblemàtics: l'hotel Nacional, l'hotel Moscou i l'antiga seu del Soviet del Treball i la Defensa (i actualment la Duma de la ciutat).
L'hotel Nacional. Construït al 1903 per Alexandre Ivanov, es troba al carrer Ojotni Riad (antic carrer Karl Marx) cantonada Tverskaia (antic carrer Gorki). Avui dia és un hotel de luxe
L'edifici que hi ha a l'esquerra de l'hotel Nacional fou en temps soviètics la Casa d'Intourist, la totpoderosa institució que organitzava els viatges dins i fora de Rússia. Desconec quin organisme aprofita aquestes instal·lacions en l'actualitat
A l'hotel Nacional es van allotjar personatges famosos com ara el mateix Lenin (durant el mes de març de 1918, a l'habitació 107 del tercer pis) i H.G. Wells. De fet, l'autor de "La Guerra dels Mons" es va allotjar en aquest hotel en tres ocasions (1914, 1920 i 1934).
HOTEL MOSCOU
L'hotel Moscou mereix un punt i apart. Va ser construït entre els anys 1931 i 1935 seguint el disseny projectat per Alexéi Shxúsev. Segons conta una llegenda soviètica, quan els arquitectes encarregats de les obres van presentar a Stalin dos projectes diferents, aquest es va limitar a donar-hi el vist-i-plau sense triar-ne cap dels dos. Els arquitectes, atemorits, van decidir construir un edifici a partir dels dos projectes, en una decisió salomònica sense precedents. El resultar va ser una construcció completament asimètrica (veure les fotos antigues en blanc i negre). La foto que hi ha a continuació correspon a les obres del nou hotel que s'està construint en el mateix indret (l'hotel Moscou va ser enderrocat l'any 2004).
Fotografia feta a l'estiu de 2007 de les obres del nou Hotel Moscou. La publicitat de Rolex sembla una broma de mal gust, atesa la història de l'antic hotel
Vista de la Plaça Ojotni-Riad des de l'hotel Moscou, amb la nova zona per a vianants per sobre del centre comercial subterrani. Al voltant de la plaça es poden observar l'Hotel Nacional, el Manège i les muralles del Kremlin
Aquestes fotografies corresponen al desaparegut hotel Moscou. A la darrera imatge ja s'havia construït el centre comercial i s'havia remodelat la plaça Ojotni-Riad (que és el nom del barri que havia en aquest lloc abans de la Revolució). Les fotos anteriors corresponen a l'etapa soviètica, quan davant de l'hotel hi havia una gran explanada asfaltada que s'anomenava Plaça del Cinquantè Aniversari de la RevolucióEDIFICI DEL SÒVIET DEL TREBALL I LA DEFENSA
Al costat de l'Hotel Moscou es troba l'imponent edifici del Soviet del Treball i la Defensa, obra d'Arkadi Langman que va ser construït l'any 1935. Posteriorment va ser la seu del Gosplan i actualment alberga la Duma de la ciutat de Moscou. L'edifici segueix un esquema arquitectònic constructivista molt influït pel realisme socialista imposat per Stalin.
CLUBS OBRERS CONSTRUCTIVISTES
Un altre moment important d'aquell dia fou la visita als clubs obrers, veritables obres mestres del constructivisme dels anys vint a la URSS. L'estiu anterior, durant la meva primera visita a Moscou, havia fracassat completament en la recerca d'aquests llocs (no vaig tronar-ne ni un). Aquesta vegada la sort em va acompanyar i el club obrer que apareix en les següents fotografies em va venir a cercar quan em traslladava en taxi des de l'estació de Leningradski a l'hotel Izmaylovo (el dia abans).
Club obrer Rusakov
Club obrer Rusakov
Es troba a la Stromísnkaia Plóschad. És obra de Konstantin Mélnikov i va ser construït l'any 1927 seguint els postulats del constructivisme més pur
Una placa col·locada a la façana recorda l'origen de l'edifici. Actualment el seu ús ha canviat significativament respecte a la funció original d'aquestes construccions
Les graderies de l'amfiteatre que sobresurten de la façana donen a tot el conjunt un aspecte de "pern" gegant. Aquest era l'objectiu del constructivisme: mitjançant la forma s'havia d'enaltir el procés d'industrialització que es va posar en marxa amb la creació de la Unió Soviètica
Una foto antiga del Club Obrer Rusakov. Les lletres de la façana han desaparegut completament 
El club obrer ha perdut la funció i part de l'aspecte que va tenir originalment
Caminant per la ciutat, mentre cercava més clubs obrers, vaig ensopegar amb un enorme cartell amb les fotografies d'uns quants ciutadans moscovites. Em va recordar els panells on es penjaven les fotografies dels herois de la Unió Soviètica. No sé exactament què anunciava aquest mural, però era veritablement imponent...
A continuació tocava una visita per a la nostàlgia. L'any anterior m'havia estat tota una tarda fent voltes cercant l'estàtua "Obrer i Koljosiana", de l'escultora soviètica Vera Mújina. En teoria, es trobava a prop del parc on hi ha el VDNJ. Després d'un parell d'hores anant amunt i avall havia descobert un solar abandonat i el que semblava un pedestal mig enderrocat, tot plegat just a tocar de l'edifici que anys enrere fou el pavelló soviètic de l'exposició celebrada a Montréal (una enorme nau per a exposicions amb una teulada en forma de paràbola).
Parcel·la on es trobava l'estàtua Obrer i Koljosiana, de Vera Mújina. S'erigia més o menys on hi ha aparcat el cotxe groc
Fotografia dels anys 40 o 50, amb l'estàtua de Vera Mújina. Com es pot comprovar, l'entorn ha canviat molt. El petit estany avui en dia és gairebé imperceptible. L'estàtua de l'obrer esquerrà i la camperola amb la roba moguda pel vent va presidir el pavelló soviètic durant l'Exposició Universal de París de 1937. Un pavelló que es trobava -ironies de la història- just al davant del pavelló nazi-alemany
Vista des de la part de darrera
Rajoles del pedestal
Part de darrera del monument desaparegut i de l'estany que hi havia just al davant
Carrers fantasmagòrics on antigament els vianant soviètics passejaven al voltant de l'estàtua
Aquestes espectaculars faroles, com gairebé tota la resta del paisatge urbà, han desaparegut del mapaVDNJ
Segona visita nostàlgica d'aquell dia: el Parc Timirjazeva, que acull la Vistavska Dostizenii Norodnovo Hoziaistva SSSR (Exposició de les Fites de l'Economia Nacional de l'URSS). Es tracta d'un viatge al passat que durant la meva visita de l'any anterior em va seduir completament. És millor mirar les fotos del viatge del 2006 perquè en la visita del 2007 em vaig fixar més en els detalls que potser m'havien passat per alt onze mesos enrere. Tanmateix, tot continuava en el seu lloc, amb aquella flaire dels anys 70 que tant em va agradar. El parc, tanmateix, data de l'any 1937.
Fórmules matemàtiques i símbols químics fets amb flors 
La Font de l'Amistat dels Pobles, amb quinze estàtues de bronze simbolitzant les quinze repúbliques soviètiques
Ànecs en el petit estany on hi ha la font
Símbols del passat que miraculosament romanen lluents a les façanes dels pavellons del VNDJ
Pavelló Central del VDNJ
Sortint del VDNJ vaig ser testimoni d'un espectacle humà esfereïdor: un home relativament gran, vestit amb una americana vella farcida de medalles, demanava almoina pels volts de l'estació de metro. Em va semblar una estampa tristíssima. Portava posades totes aquelles condecoracions guanyades al llarg de la seva vida com a soviètic. Em van sobtar els seus moviments ràpids, enèrgics, no era la primera vegada que demanava caritat en aquest lloc. Vaig estar observant-lo durant una bona estona, dissimulant la meva presència entre la gran quantitat de gent que sempre hi ha a les sortides de les estacions de metro russes. De fet, ningú semblava veure aquest home, potser jo era l'únic que m'havia fixat en ell (segurament molts russos s'estimen més no "veure" aquestes coses). Quan ja va haver reunit una certa quantitat de rubles, l'home va entrar en una tenda de fast-food i va comprar una pasta, una simple pasta feta per endolcir el berenar de qualsevol rus. Però per a aquell home allò no era un caprici per satisfer el pecat de la gola. L'avidesa amb què es va menjar la llepolia em va fer entendre una cosa: aquell home tenia fam, no un simple desig d'omplir-se la panxa de menjar, sinó gana pura i dura.
A la Rússia de Putin, a la Rússia dels oligarques multimilionaris que va espoliar el país durant l'època de Ieltsin, a la Rússia de la guerra de Txetxènia i Geòrgia, a la Rússia de les models i les tenistes milionàries que serveixen de referent al jovent, un rus ancià i cansat, demanava almoina perquè tenia fam. Ni les seves medalles ni el seu passat heroic a la guerra i al seu lloc de feina li servien de res en el segle XXI, a la nova Rússia lliure i capitalista.
Serveixin aquestes fotos com a testimoni i homenatge a tots els homes i dones que es troben en una situació semblant. No sé què se'n va fer d'aquest home, el vaig estar seguint una estona per uns carrerons molt a prop del parc però li vaig perdre la pista en un mercat improvisat que havien muntat a la vorera d'un carrer. Es va esfumar igual que la història esborra la memòria del passat.
Una mica trist pel que havia vist, vaig decidir seguir amb la meva passejada, mirant de posar ordre en les meves idees...
Em vaig retrobar amb el monument dedicat a les victòries del poble soviètic en la conquesta de l'espai còsmic. Fa 107 metres d'altura i va ser inaugurat l'any 1964. És obra dels arquitectes Barsc i Koltxin i de l'escultor Fàidish-Krandievski i està feta amb acer recobert de titani. En aquell moment es trobava en obres.
I més estampes de la Moscou més humana...
Més imatges de misèria i vellesa als voltants del VDNJ (o VDNKh). La gent gran aprofita per vendre tot el que pot en els mercats que s'improvisen en molts carrers de Moscou. O directament demanen almoina
Després d'aquest capítol de misèria humana i per tal d'animar-me una mica vaig decidir anar a la recerca de Bulgàkov. És a dir, dels paisatges on deambulaven el Mestre i la seva Margarida. Aquest fou el punt de partida...
Sala de Concerts P. Txaikovski, a la Triumfalnaia Ploschad, al costat de l'estàtua de Mayakovski
Un lloc que em va fer molta il·lusió visitar fou l'Estany del Patriarca (o dels Patriarques). Mesos enrere havia llegit l'obra mestra de Mijail Bulgàkov "Mestre i Margarida". L'acció d'aquesta novel·la se situa, a més d'altres llocs de la ciutat, en aquest estany i els seus voltants, concretament dins l'apartament 50 on vivia el Mestre i que està ubicat actualment al carrer Sadovaia 302bis. Malgrat que vaig saber arribar a l'Estany del Patriarca sense gaires problemes (és fàcil localitzar-lo en els mapes) no vaig ser capaç de trobar cap més lloc relacionat amb la novel·la de Bulgàkov. Vaig donar la volta al llac un parell de vegades però en cap moment vaig veure cap rastre del gat popota, de Voland o de Margarida. M'esperava alguna placa, estàtua o monument dedicat al geni, però sembla que Bulgàkov comença a ser oblidat a la seva pròpia terra.
Abans de partir cap a Moscou, havia llegit sobre l'existència d'un bar-llibreria anomenat 'Margarida', en homenatge a l'enamorada del Mestre. També tenia alguna notícia relativa a un museu dedicat a l'autor i a la possibilitat de visitar el famós apartament on transcorre bona part de l'acció de la seva novel·la més coneguda. De fet, la primera referència que tinc de Bulgàkov va ser la de l'associació d'amics de l'autor que orzanitzen (o organitzaven) un pelegrinatge anual per preservar la memòria de l'autor.
Al cap i a la fi, l'únic record que em vaig emportar de Bulgàkov durant la meva estada a Moscou fou el passegi al voltant d'aquest estany. L'any anterior havia visitat la tomba de l'escriptor en el cementeri de Novodèvitxi. A internet hi ha una adreça molt interessant per conèixer l'obra de l'insigne escriptor: Master i Margarida.
El Teatre de la Sàtira, el lloc des del qual els espectadors de la novel·la de Bulgàkov fugien despullats després de presenciar un espectacle protagonitzat per la troupe de Voland. Es troba just al costat de la sala de concerts P. Txaikovski
Per acabar bé el dia vaig decidir fer unes fotos a l'estany. Era un capvespre amb una llum increïble...
Davant del mateix estany em vaig trobar un edifici que recorda al Monument a la Tercera Internacional de Vladimir Tatlin. Sembla que un nou tipus de constructivisme es vol imposar en l'arquitectura de la nova Rússia.
Acabada la visita a l'Estany del Patriarca, era hora de retirar-me a l'hotel...
L'hotel Izmaylovo és realment un complex format per quatre hotels, designat cadascun amb lletres gregues: alfa, beta, gamma i delta. Les habitacions són confortables malgrat el pas del temps. De fet, van ser reformades fa uns quants anys. L'hotel es troba allunyat del centre, però gràcies al metro es pot arribar a la Ploschad Revoliutzii en aproximadament vint minuts. La línia 3 del metro té parada al costat de l'hotel, a l'estació Partizanskaia, i també al costat de la Plaça Roja. A la següent imatge apareix assenyalat amb un punt vermell el lloc on es troba l'hotel (el centre de la ciutat es pot veure en el vèrtex inferior esquerre del plànol).
En aquesta ocasió em vaig allotjar a l'hotel assenyalat a la foto amb una fletxa blanca (la fletxa apunta pràcticament a l'habitació que jo ocupava). A continuació, unes imatges de l'interior de l'hotel i de les vistes imponents des de la meva finestra (en un vintè pis), durant la posta de sol sobre la ciutat de Moscou. Era el final del sisè dia de viatge.
En aquesta ocasió em vaig allotjar a l'hotel assenyalat a la foto amb una fletxa blanca (la fletxa apunta pràcticament a l'habitació que jo ocupava). A continuació, unes imatges de l'interior de l'hotel i de les vistes imponents des de la meva finestra (en un vintè pis), durant la posta de sol sobre la ciutat de Moscou. Era el final del sisè dia de viatge.
