Rússia: estiu de 2007 (VIII)

Quart i darrer dia a Sant Petersburg. Era el dimecres dia 4 de juliol. La darrera jornada en una ciutat desconeguda convida al passeig pels llocs més emblemàtics. Cal fer-ho així no sigui que quan tornem a casa ens hagem de penedir de no haver anat als indrets típics (i dels quals tothom parla quan ens demanen pel nostre viatge). I si hi ha un lloc realment emblemàtic a Sant Petersburg és la Nevski Prospekt (avinguda Nevski). Es tracta d'un carrer que existeix des del segle XVIII i en el qual podem trobar edificis molt lligats a la història de la ciutat...

Edifici Singer, seu actual de la Dom Knigi (Casa del Llibre). Fou construït per P. Siuzov i era propietat de l'empresa fabricant de màquines de cosir després de la inauguració de la seva primera factoria a Sant Petersburg l'any 1904. Després va albergar l'ambaixada d'EE.UU. fins a l'arribada de la Revolució d'Octubre de 1917. En temps soviètics ja fou Casa del Llibre

Catedral de la Mare de Déu de Kazan. Construïda per A. Voronijin entre 1801 i 1811, durant el regnat de Pau I, pretenia unir la Fe Catòlica i la Fe Ortodoxa en una nova Església (el tsar era membre de l'Ordre de Malta). Va ser erigida prenent com a referent el temple de San Pere del Vaticà. La volta fa 80 metres d'alt. La part de la Catedral que es veu des de la Nevski Prospekt no és la façana principal (l'obligada orientació de l'altar cap a l'est així ho impedia). Per això va ser dissenyada aquesta enorme columnata, per donar més rellevància a la façana visible des del carrer més important de Sant Petersburg. No vaig entrar a visitar l'església, ni vaig identificar les dues estàtues que hi ha a l'exterior i que corresponen a Mijail Kutuzov (militar que va participar en la guerra contra Napoleó i que està enterrat a l'interior de la Catedral) i al seu assessor Mijail Barclái de Tolli, herois tots dos de la Gran Guerra Patria de 1812

Vista de l'Església de la Sang Vessada des del pont Kazanski, a la Nevski Prospekt. El canal és el Griboedova

Impactes de projectil a la Catedral de San Isaac. Aquest lloc ja l'havia visitat abans, però no havia vist les restes dels impactes de la IIGM que s'estenen per la façana i les columnes. Una placa commemorativa recorda els fets

Palau de Cultura i Tècnica dels Treballadors del Sector de les Telecomunicacions. Es tracta d'una veritable troballa, una joia que fascina a uns pocs i causa repulsió (m'imagino) a la majoria dels turistes que visiten San Petersburg. Les següents fotografies són una mostra d'aquesta meravella del constructivisme (gràcies de nou a gateta per la seva col·laboració en el fòrum de casarusia)

L'edifici està situat en el carrer Bolshaia Morskaya número 58. Entre els anys 1862 i 1865 en aquest lloc va ser edificada una església luterana (fou obra de l'arquitecte Garald Bosse). La façana era de maons vermells i hi havia una torre-campanar amb les finestres estretes. A la planta baixa es trobava l'apartament del pastor i una escola. A la primera planta, l'església. L'any 1872 aquest lloc patí un incendi i va haver de ser restaurada. L'any 1929 l'edifici va ser reconstruït seguint el projecte de P.M. Grinberg i G.S. Raits. La part superior de la torre va ser tallada i a la façana van aparèixer balcons i escultures. En aquest Palau de Cultura hi havia un cinema, biblioteca, aules per fer cursos... Actualment segueix en funcionament però no sé exactament en qualitat de què (vaig guaitar per una porta però no vaig poder aclarir si era un centre cultural o una oficina burocràtica)

Una imatge de l'església luterana que hi havia originalment

Palau Iussúpov. Va ser construït per Vallin de la Mothe al 1760 i en aquest

lloc va viure l'excèntric i transvestit príncep Fèlix, un dels assassins del monjo Rasputín. En efecte, l'any 1916 el príncep Fèlix i altres nobles de la cort de Nicolau II van convidar al monjo a sopar al palau, on va ser enverinat, atacat amb ganivets i finalment ofegat en el canal Moika. La influència (política i sexual) que Rasputín exercia entre les dames de la cort (començant per la mateixa tsarina) va suposar el seu final i el naixement del mite sobre la berruga en el seu penis i els efectes orgàsmics que aquesta protuberància tenia entre les seves amants


Teatre Mariinski, antic Teatre Kirov. La companyia de dansa encara conserva el nom de Kirov

Estàtua de Mijail Ivanovitx Glinka, al costat del conservatori Rimski-Korsakov

El barri de la Sennaya Ploschad (el mercat de fenc). En aquest barri va viure l'autor rus Fedor Dostoievski. També aquí va situar l'acció de la seva novel·la 'Crim i càstig'. La casa de Dostoievski que actualment es pot visitar es troba a prop d'aquest lloc (Veure l'article La casa de Dostoievski)

Aquest ha estat sempre el barri més degradat (a nivell humà) de la ciutat. La foto correspon a l'estació de metro, on antigament hi va haver una catedral. Els voltants de les estacions de metro sempre són llocs bulliciosos i molt animats. Recordo que en aquest lloc vaig "dinar" a base d'una pasta molt bona, comprada a una paradeta que hi ha a la vorera contrària

Els símbols, acrònims i emblemes soviètics són ara un reclam publicitari

A la banda contrària del carrer (la Nevski) hi ha una placa dedicada a Lenin.
Per les dates podria ser una casa on hagués viscut el líder soviètic

De nou, la Nevski Prospekt. Més enllà de l'edifici Singer hi ha el Teatre de la Comèdia (a la cantonada, tot i que no sé si encara és un teatre) i altres edificis emblemàtics com ara el Gostini Dvor (grans magatzems del segle XVIII) i el Palau Anichkov

Estàtua de Catalina II, a la Ploschad Ostrovskogo. En aquest monument es pot veure a la monarca envoltada d'estadistes i cortesans del segle XVIII: Rumiàntsev, Txicàgov, Bezborodko, Betski, Derzhavin, Dàshkova, Potemkin, Orlov i Sovòrov. Els tres darrers foren, a més, amants de Catalina. L'estàtua fou erigida al 1873 i és obra de Txizhov i Opekushin

Teatre de Drama Pushkin (antigament Alexandrinski). D'estil neoclàssic és obra de Rossi. Es troba a la Plaça d'Ostrovski, més enllà de l'estàtua de Catalina i a prop de la Biblioteca Nacional de Rússia, amb 31 milions de llibres repartits entre les seves sales

Als russos els agrada molt gaudir dels seus parcs. Al voltant de l'estàtua de Catalina II sempre hi ha gent jugant a escacs, llegint o passant l'estona sense fer res

Zodchego Rossi ulritsa. El carrer té una longitud de 220 metres, una amplada de 22 metres i l'altura dels edificis també és de 22 metres. La sensació d'harmonia i sobrietat resulta impressionant. Es troba darrera del Teatre Pushkin. Un dels edificis alberga l'Escola de Coreografia Vaganova, on van estudiar Pavlova, Nijinski i Nureiev

Monòlit a la Plaça de la Insurrecció (Ploschad Vosstanija). L'edifici circular és l'estació de metro (amb el mateix nom de la plaça). Fou obra de Fomín, Gànkevitx i Zhuravliov

Edifici d'estil soviètic a la Plaça de la Insurrecció. Em va cridar l'atenció
perquè a dalt de tot es pot llegir la paraula "Leningrad"

Estació de Moscou, a la Ploschad Vosstanija. Va ser construïda durant el regnat de Nicolau I i actualment ja no conté el bust de Lenin, que va ser substituït per un de Pere el Gran. Les pintures del sostre són d'estil estalinià i celebren la participació de la Unió Soviètica a les Olimpíades de 1952

La Ploschad Vosstanija als anys 70, aproximadament. El carrer ample és la Nevski Prospekt, en direcció cap l'Almirallat. La Plaça tenia enmig una zona enjardinada. Ara només hi queda una ridícula rotonda i un caos circulatori enorme

En aquest lloc va començar el meu comiat de la ciutat de Sant Petersburg. Aquí havia de venir al dia següent, per agafar el tren que em duria a Moscou...