10/8/2008 LA RODA // JUAN-JOSÉ LÓPEZ BURNIOL
Petroli, petroli i més petroli
JUAN-JOSÉ López Burniol
Un ciutadà informat sap que les hipoteques subprime --possibles per la ferotge desregulació del mercat hipotecari americà propiciada per la tropa neocon que té en George Bush el seu mascaró de proa-- només han estat la gota que ha desencadenat un procés amb arrels més profundes. Efectivament, amb aquest fet, se n'ha produït un altre que és conseqüència de la demanda més gran d'energia, matèries primeres i aliments per part dels països emergents. Aquest problema afegit es manifesta en el brutal augment del preu del petroli i d'alguns aliments --com l'arròs--, que han vist com pujaven de preu gràcies a certes pràctiques especulatives. O sigui que la pujada del preu del petroli es troba, una vegada més, a l'epicentre de la crisi.
desestabilització més potents al llarg del segle XX. Ja als seus inicis, el repartiment de l'espai àrab alliberat de l'Imperi otomà es va fer en funció del petroli, tal com van denunciar dos britànics que van ser per allà i que van acabar malament: Gertrude Bell es va suïcidar i Lawrence va morir d'accident. A partir d'aquí, el que es vulgui.
El 1953, el doctor Mossadeq va nacionalitzar el petroli iranià, però, només tres mesos després, la CIA va restablir l'ordre natural de les coses segons el dogma occidental: l'AngloIranian Oil Company va recuperar el que era seu. A finals dels 60, un italià eminent, exresistent i catòlic, va fundar l'ENI (Empresa Nacional d'Hidrocarburs), però va sobrepassar el límit fixat per les Sette Sorelle. ¿Què va fer Enrico Mattei? Va pecar greument contra els interessos occidentals encarnats en l'imperi anglosaxó: es va atrevir en plena guerra freda a introduir a Europa el petroli soviètic i a negociar de forma bilateral --¡paraula maleïda!-- amb els països productors de petroli. Va tenir mala sort: el seu avió va capotar a prop de Bascapé, el 1962.
Tots els imperis són iguals en l'essencial. Es digui el que es digui, l'accountability de l'actual és la d'Enron i Arthur Andersen. És a dir, la que correspon al nivell ètic que es practica a Guantánamo.
