Nota: 9
Boogie Nights és un drama coral tragicòmic que s'endinsa en el món del cinema pornogràfic. I ho fa amb un estil, amb una posada en escena i un disseny de producció que ens fa viure en primera persona el somni d'un jove actor dotat d'un penis enorme i de tota la il·lusió pròpia de l'adolescència. Cap actor o actriu desentona en el seu paper, cadascú aporta unes interpretacions extraordinàries que doten d'un caràcter de performance o cinema vérité a aquesta pel·lícula. Per moments, sembla un documental elaborat durant la realització d'un film porno, un producte grotesc que convida a riure i plorar a parts iguals. Com ho són aquests tipus de produccions per a adults, fetes exclusivament per al delit onanista dels seus espectadors. Les escenes de ball fan venir ganes de divertir-se i unir-se a la disbauxa. El travelling durant la festa a la piscina del director Jack Horner (interpretat amb una contenció magistral per Burt Reynolds) ens fa sentir a gust com a convidats d'aquesta troupe circense. La part més tràgica, la caiguda en els inferns de la droga i la prostitució d'alguns dels seus protagonistes, provoca en nosaltres el més profund sentiment d'empatia i compassió (l'actor fracassat obligat a masturbar-se públicament per uns pocs dòlars, la mare drogoaddicta que perd la custòdia del seu fill, l'ambigüitat i frustració sexual d'alguns personatges forçat per l'entorn on viuen). Paul Thomas Anderson ho torna a aconseguir: construeix personatges completament polièdrics que encaixen en una història real com la vida mateixa però alhora irreal i llunyana com és l'univers de la pornografia professional. És l'efecte estrany que aporta aquesta pel·lícula: apropa a l'espectador a un món que, de fet, rebutja per brut i pervertit. Una pel·lícula per veure una i una altra vegada.
