Nota: 10
Ens trobem davant la pel·lícula més emblemàtica del gènere carcerari (amb permís de Birdman of Alcatraz, dirigida l'any 1962 per John Frankenheimer). Una pel·lícula, a més, que tracta de la fugida més espectacular i misteriosa de la presó més famosa del món. Aprofitant la química cinematogràfica entre Clint Eastwood i el seu mestre com a director de cinema Don Siegel (en aquell moment Eastwood ja havia dirigit unes quantes pel·lícules amb el seu ajut), Escape from Alcatraz no és pionera en aquest oblidat gènere però sí el va dotar d'una empremta "anys setanta"que l'ha convertida en referent per a les succesives produccions ambientades dins d'una presó: alcaid sàdic, converses sotto voce en argot carcerari, una posada en escena i una fotografia des del punt de vista del reclús, una fractura social radical entre companys fidels i companys enemics (sovint organitzats en lobbies de poder), drames personals que afecten el protagonista. En definitiva, un patró argumental que ha marcat els següents 20 o 30 anys de produccions d'aquesta mena que no han arribat mai a igualar l'empatia que produeix el personatge fred i calculador interpretat per Eastwood, per qui sentim una simpatia sorprenent malgrat que no sabem res de la seva vida. Amb detalls emocionalment impactants i tendres com la mutilació del reclús-pintor o el ratolí amic d'un altre presoner, cap altre film (inclosa l'exitosa Shawshank Redemption, del 1994) ha assolit el nivell de pel·lícula carcerària de culte com Escape from Alcatraz. Ni la propaganda política més radical ha fet tant per la ideologia llibertària (Estat = enemic) com aquest film. Imprescindible.
