Nota: 7
Entretingut thriller policial i de terror, Mindhunters no és una obra mestra (ni tan sols s'acosta al concepte d'obra) però resulta ser un producte interessant per la intensitat de les seves escenes, pel paisatge claustrofòbic on succeix l'acció (una illa amb un búnquer i una barriada artificial per fer pràctiques de tir) i per seguir una estructura narrativa inspirada en l'obra d'Agatha Christie (grup de persones en un lloc tancat on cada cert temps va morint assassinat un personatge diferent). Gairebé es podria parlar d'un remake de Murder by Death de Neil Simon. El film està plagat de llocs comuns i de personatges estereotipats que, si no fos per les virtuts abans enumerades, el convertirien en una producció definitivament insuportable. Els detalls de l'acció són completament inversemblants (el joc simbòlic amb els rellotges no resulta creïble en absolut), el guió sovint fa aigües i el grup de policies joves i guapos que protagonitzen el film són superperfectes, superintel·ligents i superinfal·libles. És a dir, la pel·lícula està a punt d'assolir el nivell de superimbecilitat i només se salva per les ganes que tenim els espectador d'esbrinar qui és l'assassí, malgrat que sabem que els seus motius seran tan estúpids com increïbles. Per mirar mentre mengem crispetes.
