Deixant de banda el conegut efecte de "Indefensió Apresa" (Seligman, 1967), hi ha tres resultats fonamentals en el camp de la psicologia social que no s'han de perdre de vista a l'hora de valorar el comportament col·lectiu de les persones.
1) Sobre l'Experiment de la Presó d'Stanford de Philip Zimbardo (1971) tenim l'excel·lent documental "Leson Plan. The Story of the The Thrid Wave" (2011)
2) En el cas de l'Experiment sobre Obediència a l'Autoritat d'Stanley Milgram (1963) -ideat a partir del judici al nazi Adolf Eichmann a Jerusalem l'any 1961 i el dilema de l'obediència dels SS als seus superiors- podem consultar qualsevol font perquè es tracta d'un fenomen prou conegut. Per exemple, http://es.wikipedia.org/wiki/Experimento_de_Milgram. Milgram va demostrar que davant d'una figura d'autoritat es produeix un fenomen de "conformisme" (Solomon Asch) i "cosificació". La persona que és incapaç de prendre decisions per ella mateixa cedeix la iniciativa al grup, passant a ser un simple instrument que executa les ordres d'un superior. Les implicacions sobre el sadisme latent en el "costat fosc" de la nostra naturalesa resulten esfereïdores.
.jpg)
3) Finalment, Solomon Asch, font d'inspiració d'Stanley Milgram, va realitzar l'Experiment sobre Conformisme Social de 1951. Dels seus resultats se'n deriva La Síndrome de Salomon, perfectament explicada en aquest article de El País (19/05/2013). Els resultats de l'experiment d'Asch demostren que la llibertat de l'individu és limitada i que l'enveja i les inseguretats dominen el nostre comportament.
Martin Seligman va obrir la porta a explicar determinats comportaments individuals (la inhibició a lluitar davant de certes situacions que percebem com a incontrolables), contradint les teories conductistes radicals de B.F. Skinner, sobre qui ha planat sempre una llengenda urbana relativa a uns suposats maltractaments psicològics a la seva filla. Segons aquesta llegenda, Deborah hauria estat obligada a participar en experiments de condicionament clàssic tancada dins d'una "capsa d'Skinner". Aquests fets i el posterior suïcidi de Deborah han estat desmentits per biògrafs del psicòleg i filòsof social nord-americà.
Malauradament, Seligman la va encertar amb la "Indefensió Apresa" però es va equivocar completament fundant l'escola de la Psicologia Positiva. D'això en sap molt la seva principal crítica, Barbara Ehrenreich. Aquesta autora opinava que considerar el càncer que patia en aquell moment com un "regal" era completament absurd. Aquest fet li va servir com a font d'inspiració del seu llibre "Sonriu o mor. La trampa del Pensament Positiu".
L'arribada de la crisi ha posat d'actualitat tots aquests fenòmens investigats fa més de quaranta anys. La manca de resposta social a les brutals polítiques de retallades del govern (la "Indifensió" de Seligman), la manca d'iniciativa i l'enveja envers l'èxit dels altres (la Síndrome de Solomon) i la obediència cega en situacions d'explotació laboral (la "cosificació" i "conformisme" de Milgram) tornen a la palestra i confirmen la versemblança de totes aquestes teories.
