Nota: 9
The Ghost Writer és, precisament, una pel·lícula sobre fantasmes. Un film d'aquells en què el continent és més important que el contingut. La casa-búnquer del president estressat, la platja immensa en una illa inhòspita, la tempesta que ens acompanya durant tot el film, els bosc amb la casa de l'espia, l'estació del transbordador deserta, tot plegat forma part d'uns escenaris fantasmagòrics on es desenvolupa una inversemblant història de conspiracions, un tema que agrada molt a Polanski (veure, per exemple, Frantic). Però el més important són els personatges i els ambients que descriu la pel·lícula. La història no és exactament la d'un escriptor fantasma, és l'estranyament que pateix el protagonista (excel·lent Ewan McGregor, com sempre) davant de certes situacions que resulten insuportables. Tan aterradora és la casa de la platja com el servent que vol retirar les fulles mortes del jardí o la silenciosa nimfomania de l'esposa del president. Tan incòmoda és la figura del polític egocèntric que apareix i desapareix contínuament com la soledat de l'hotel on l'escriptor ha d'anar a dormir cada dia. De nou torna Hitchcock: el manuscrit de la biografia és un McGuffin. La resta no importa (el guió és una mica foçat, tot s'ha de dir). Només ens cal submergir-nos en aquesta atmosfera aterradora, molesta, i mirar de sentir-nos com se sent el protagonista de la història. I demanar-nos què faríem en un cas així. Molt bona.
