Nota: 10(!)
Les històries "longitudinals" -llegides o contemplades en una pantalla- resulten sempre apassionants. O, com a mínim, a mi m'ho semblen. Comprovar com la Història en majúscula juga als daus amb les vides quotidianes de les persones es com mirar-nos en un mirall: ens serveix per adonar-nos que la vida és només un gra de sorra que sura molt a prop d'un enorme corró que roda sense compassió. Trepitjant aleatòriament les persones, sobretot les que s'atreveixen a allunyar-se'n de la norma social. Aquesta pel·lícula tracta d'això, de vides normals que s'entrecreuen a l'Alemanya de posguerra i que marquen per sempre més l'avenir dels seus protagonistes, destrossats per fets que en principi els són aliens però dels quals en formen part de manera involuntària. L'amor més pur els uneix i la societat s'encarrega de separar-los, fins que es tornen a trobar descobrint aleshores que un nexe els manté units i els condicionarà la resta de les seves vides.
