Nota: 8
Consenting Adults és el típic i paradigmàtic thriller hollywoodià de la dècada dels noranta, amanit amb un rerefons pseudoeròtic i una trama policial i judicial que van fer les delícies de moltes vetllades cinèfiles amb un regust de perversió sexual. En algun cas excepcional, fins i tot, van assolir la categoria de pel·lícula de culte (és el cas, evidentment, de Basic Instinct, del mateix any). La clau d'aquests drames solia ser un gir argumental, sobtat i radical, que deixava bocabadada a l'audiència i que no és una excepció en el cas de Consenting Adults. Malauradament, aquest gènere és vist avui dia com un producte del passat que va estar bé en el seu moment però que, és clar, ja no té la capacitat de sorprendre'ns com llavors. Resulta gratificant, això sí, veure a actors i actrius d'aquella època en el seu màxim esplendor físic i interpretatiu. És el cas de Kevin Kline, Mary Elizabeth Mastrantonio i Kevin Spacey. Per tant, encara que sigui només com a exercici de melanconia proustiana, val la pena passar una estona amb aquesta part tan íntima del nostre passat com a cinèfils, malgrat la previsibilitat del producte i que els trailer publicitaris (veure el vídeo) eren un exemple d'spoiler tan absurd com brutal. Així mateix, resulta interessant la relació inversament proporcional que es produïa en aquests productes entre la quantitat d'anatomia despullada que era mostrada en el film i l'avenir cinematogràfic de l'actor o actriu corresponent. En aquesta pel·lícula en tenim un bon exemple, estaria bé que algú escrivís una tesi doctoral sobre aquest tema. Qui més mostra la seva pell nua a Consenting Adults és Rebecca Miller (dona a la vida real de Daniel Day-Lewis i de Kevin Spacey en aquesta ficció), una actriu que va donar per finalitzada la seva carrera interpretativa dos anys després.
