Nota: 10
L'any 1992, Paul Verhoeven ja havia commocionat a tota la beateria hollywoodiana i nord-americana amb Basic Instinct. Quan encara bullien les tertúlies cinematogràfiques parlant d'aquest film, el seu director estrena, tres anys més tard, Showgirls. Un retrat directe, contundent i sense eufemismes sobre el món de l'espectacle a les modernes "gomorres" de la modernitat com és el cas, per exemple, de Las Vegas (unes "gomorres" que semblen no molestar a la mateixa beateria que critica aquests films). A Verhoeven li van ploure les crítiques a tort i a dret. La seva protagonista, Elisabeth Berkley, va ser literalment vetada per a posteriors grans produccions i la seva carrera mai va aixercar cap. Com deia Marlon Brando, la veritat sempre és molesta. I Showgirls, amb tota la seva força, amb l'energia que emana d'unes imatges i un muntatge que vol deixar-nos enlluernats -igual que aquests espectacles enlluernen el seu públic-, és un fidel reflex d'allò que es mou darrera de les bambolines del showbiz: sexe, cobdícia, manca d'escrúpols, poder. Impressionant Elisabeth Berkley amb uns nus integrals sense contemplacions, escenes de sexe gairebé explícites i unes coreografies que tallen la respiració. Una obra de culte.
